Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
tintorer | tintorera
Còpia de la icona més antiga coneguda de Sant Maurici (segle XVI), patró dels tintorers, conservada a la seu del gremi a Barcelona
© Lluís Cortada
Història
Oficis manuals
Persona que té per ofici tenyir matèries tèxtils.
Antigament eren menestrals que, dins l’ordenació gremial catalana, constituïen dues corporacions els tintorers de draps o de llana i els tintorers de seda i teles, de formació més tardana segle XVII El tintorer de draps tenyia els teixits de llana, anomenats tradicionalment draps Dins el conjunt dels oficis de la llana els tintorers, gràcies a llurs coneixements tècnics, molt especialitzats i essencials per a la fabricació del teixit, fruïren d’una independència econòmica i d’una consideració social molt superior a la dels teixidors i eren de fet el segon gremi de la draperia,…
Faraǧ ibn Faraǧ
Història
Capitost morisc.
Tintorer granadí, descendent dels ibn Siraǧ, el 1568 intentà d’apoderar-se, amb una partida de moriscs, de la ciutat de Granada, però fracassà, fet que inicià la revolta de Las Alpujarras Aben Humeya el nomenà algutzir, però fou destituït a causa de la seva crueltat envers els cristians
revolta de Las Alpujarras
Història
Aixecament dels moriscs granadins que tingué lloc a la regió de Las Alpujarras (1568-70).
L’existència d’una minoria racial no assimilada que podia actuar de cinquena columna en la lluita mediterrània amb barbarescs i turcs feia difícil l’equilibri entre les autoritats cristianes i la població morisca Entre el 1550 i el 1560, factors de caràcter econòmic augment dels imposts i jurisdiccional tensions entre l’aristocràcia autòctona, interessada en el manteniment del statu quo , i el poder reial contribuïren a endurir la situació L’intent de l’audiència de posar en vigor la pragmàtica del 1526 desencadenà l’aixecament Faraǧ ibn Faraǧ, tintorer de Granada, inicià la…
dret de la bolla
Història
Contribució sobre els teixits autòctons i estrangers recaptada i administrada, com la resta de les generalitats, per les diputacions del general de Catalunya, d’Aragó i de València.
La seva primera reglamentació coneguda és la de les corts generals de Montsó de 1362-63, que decretaren l’exacció de la bolla i d’altres drets per tal de recollir el quantiós donatiu concedit al rei per tal de fer cara a la guerra amb Castella Havia d’ésser un dret transitori, però, com el dret d’entrades i eixides, es convertí aviat en permanent per tal de respondre a les pensions dels censals venuts pels diputats del general durant la guerra amb Castella Pel que concerneix el Principat, l’exacció de la bolla fou prorrogada a les corts del 1364 i del 1365 i a les corts generals de Montsó del…