Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Martí Joan de Galba
Història
Literatura catalana
Cavaller, documentat a partir del 1457. Fill segon d’Elionor i Guerau de Gualba, senyor del castell del Montnegre.
Entre el 1456 i el 1457 es traslladà a València, on es casà amb Caterina de Celma Obtingué en propietat el Tirant lo Blanc en no satisfer el seu autor, Joanot Martorell , un préstec de 100 reals A la mort de Joanot, reclamà la novella, sense èxit, el seu germà Galceran Publicada ja difunt per l’impressor Nicolau Spindeler el novembre del 1490, dels deu volums que li corresponien i que en el testament manà que es dipositessin al castell de Montnegre “per memòria e remembrança mia”, se’n feu càrrec el seu nebot Guerau, hereu universal seu Històricament, hom ha pensat que Galba …
,
Joan Rix de Cura
Història
Llibreter establert a València, on apareix documentat des del 1486.
És considerat editor del Tractat de la concepció de la sacratíssima verge Maria de Joan Roís de Corella, d’un Officium beatae Mariae virginis 1486 i del Regiment preservatiu i curatiu de la pestilència de Lluís Alcanyís Convingué amb Nicolau Spindeler 1489 la publicació de Tirant lo blanc i mantingué un actiu comerç bibliogràfic amb els estats d’Itàlia i d’Alemanya
Marcel·lí Gutiérrez del Caño
Història
Erudit.
Del 1906 al 1922 fou arxiver a València Publicà Don Luis de Salazar y Castro, príncipe de los genealogistas españoles 1908, Monografía histórica de la villa de Altea 1911, Ensayo bibliográfico de Tirant lo Blanch 1913, l’important Catálogo de los manuscritos existentes en la Universidad Literaria de Valencia 1913 i Les tragèdies de Sèneca 1914, en la traducció d’Antoni de Vilaragut
Primer Congrés d’Història del País Valencià
Història
Reunió científica organitzada al País Valencià per la Universitat de València i celebrada en aquesta ciutat, a Castelló de la Plana i a Alacant del 14 al 18 d’abril de 1971.
Hi participaren prop de 700 congressistes, que tractaren, sovint en català, diferents aspectes històrics, geogràfics i historiogràfics del País Valencià en un conjunt de prop de 400 comunicacions El congrés, coordinat per l’historiador Emili Giralt i Raventós com a secretari general, fou ocasió d’interessants actes culturals la representació escènica de Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, un concert de música valenciana dels segles XV-XVIII i una representació extraordinària del Misteri d’Elx, a Elx mateix
János Hunyadi
Història
Capitost hongarès, voivoda de Transsilvània i capità de Belgrad (1440).
Aconseguí d’aturar l’avanç turc a les batalles de Semendria 1441 i Sibiu 1442, però fou vençut a Varna 1444 Governador d’Hongria durant la minoritat del rei Ladislau VI 1446-53, hagué de plantar cara a la noblesa magiar El 1456 organitzà una nova campanya contra els turcs, que foren derrotats a Belgrad El seu fill Maties, dit Corví , fou rei d’Hongria Maties I d'Hongria Hunyadi fou un dels models per a la figura històrica del Tirant lo Blanc
Felip de Boïl i Soler
Història
Cavaller errant.
Fill de Felip Boïl i Dies Acompanyà Alfons el Magnànim en la seva expedició a Itàlia 1432 i, com ell, fou fet presoner pels genovesos a la batalla de Ponça 1435 Mantingué, a València, el 1439, una violenta correspondència cavalleresca i sostingué diversos desafiaments, el més famós dels quals és el que desembocà en un combat amb John Astley, davant la cort anglesa 1442, que influí potser sobre Joanot Martorell en la redacció d’un episodi del Tirant lo Blanc De retorn a València, Boïl bescanvià amb aquest escriptor valencià violentes lletres de batalla
Adolfo Bonilla y San Martín

Adolfo Bonilla y San Martin
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Erudit i assagista castellà.
Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de Madrid/> Dirigí la “Revista Crítica Hispanoamericana”/> Féu edicions crítiques de clàssics castellans/> La seva obra més important és Luis Vives y la filosofía del Renacimiento 1903, que és encara l’estudi bàsic de l’obra i de la vida de Lluís Vives Publicà, a més, entre altres estudis, Erasmo en España 1907, l’aportació més important de material bibliogràfic sobre el tema, Un antiaristotélico del Renacimiento Hernando Alonso de Herrera 1920, Las bacantes o los orígenes del teatro 1921, El teatro escolar del Renacimiento español , i la…
Francis William Pierce
Història
Literatura
Entitats culturals i cíviques
Hispanista i catalanista irlandès.
Fou professor de castellà a Liverpool 1939-40, al Trinity College de Dublín 1940-45 i a Sheffield 1953-80 Fou especialista en la literatura dels segles XV-XVII a la península Ibèrica A més de breus estudis sobre Tirant lo Blanc , és autor de The Heroic Poem of the Spanish Golden Age 1947, d’una edició crítica de Luis de Camões Os Lusíadas 1973 i d’estudis crítics sobre Amadís de Gaula 1976, entre altres publicacions Participà en la fundació de l’ Anglo-Catalan Society , de la qual fou el primer president 1955-57 Fou també president de la comissió fundacional de l’Asociación…
,
cavaller errant
Història
Cavaller medieval que, caracteritzat pel seu esperit d’aventura, cercava empreses individuals, difícils i generalment justes.
Els novellistes dels s XII-XIV, en fer-lo personatge principal de llurs produccions, li atorgaren qualitats físiques i morals, caracteritzades per la gallardia i la virilitat, que esdevingueren modèliques Als s XIV i XV, els cavallers que realment existien es lliuraven a imitar els personatges novellescs Recorrien Europa amb empreses cavalleresques, participant en torneigs i passos d’armes, i els sobirans els atorgaven salconduits per a poder transitar per llurs dominis “en cerca d’aventures” i els recomanaven a d’altres reis i senyors Entre els catalans hom pot esmentar Miquel d…
Gonçal d’Íxer i de Castro
Història
Comanador de Montalbà a l’orde de Sant Jaume.
Es casà 1444 amb Inés de Portugal, filla de Fernando de Portugal, senyor d’Eça, i besneta del rei Pere I, i ambdós compraren 1444 les senyories de la vall de Xaló, de Gata i de Llíber a Ausiàs Marc, amb el sogre del qual, l’escriptor Joanot Martorell, sostingué un llarg litigi Per evitar que el germà d’aquest, Galceran Martorell, intentés de portar el cas jurídicament davant el rei de Navarra i lloctinent general de València després, Joan II de Catalunya-Aragó, el feu empresonar, fet que motivà per part dels dos germans de Galceran, Joanot i Jofre Martorell, sengles cartells de deseiximents…