Resultats de la cerca

Fou casada amb Sanç I, de la dinastia Ximena, i d’aquesta manera es fusionaren ambdues dinasties Fou mare de GarciaIII, que succeí el seu pare essent de menor edat Bé que l’efectiva potestat règia fou atribuïda a Ximèn Garcés, oncle de Garcia III, de fet fou Toda qui esdevingué la veritable regent des de l’any 926 Participà activament en els problemes successoris de Lleó, en defensa dels interessos del seu net Sanç I

Abans del 916 es casà amb el comte Unifred I de Ribagorça Segons el Cronicó de Domènec i la Crònica d’Alaó renovada , mitjançant aquest matrimoni Unifred I aconseguí la comarca de Sobrarb, que alliberà dels sarraïns i repoblà Sembla que morí abans que el seu marit i que deixà els seus béns particulars al monestir d’Ovarra, on es féu enterrar

Vida i obra Fou un dels primers historiadors catalans que escriví, amb coneixement i informació de primera mà, sobre països i temes llunyans, dels quals donà, a més de notícies erudites, informacions més properes a la sociologia o de vegades de to pintoresc Nebot de Josep Güell i Mercader Condeixeble d’Antoni Gaudí i amic de Joaquim Bartrina, ja de molt jove s’interessà pel monestir de Poblet i a quinze anys publicà Poblet Datos y apuntes 1870 A Madrid, on estudià la carrera de dret, establí una forta amistat amb Víctor Balaguer, i el 1873, gràcies a la influència d’ Emilio Castelar , pogué…

Filla segurament del duc Eudes-Enric I de Borgonya i de Garsenda de Gascunya i neboda del rei Hug I de França Sembla que primerament es casà amb el vescomte Arnau I de Gabardà i després, poc abans del 994 data en què actua ja com a comtessa en un judici celebrat a Castellnou dels Aspres, amb el comte Bernat I Tallaferro de Besalú Figura al costat del seu marit en una donació a Ripoll 996, en l’acta d’elecció d’Adalbert per a abat de Santa Maria de Besalú 1006 i en l’acta de fundació i dotació de l’efímer bisbat de Besalú, que ocupà el seu fill Guifré 1017 Signà el testament de Bernat…

En morir el seu pare, cap a l’any 960, participà en el govern al costat dels seus germans Unifred II, Arnau I i Isarn I i, en morir aquests sense successió legítima, els succeí al capdavant del comtat Durant els seus anys de govern personal, el cabdill cordovès ‘Abd al-Malik devastà la plana de Ribagorça, prengué la seu de Roda, on apressà el bisbe Eimeric, i arribà fins a Rallui i Nocelles 1006 Cercant ajut i protecció, vers el 1008 es casà amb el seu oncle i veí el comte Sunyer I de Pallars, que l’ajudà en el govern, però aviat restà vídua cap al 1011 Cridà aleshores a la regència del…

El rei de Pamplona Garcia III, volent defensar els accessos meridionals del regne, feu donació al seu fill, l’infant Ramir, d’una haereditas , que coincidia amb el territori de Viguera, amb la titulació de rex Aquest fet és corroborat per un document que fa referència a Sanç II Abarca com a rei de Pamplona i a Ramir com a rei de Viguera 970-971 En morir Ramir I de Viguera, fou succeït pels seus fills Sanç I i Garcia I La mort prematura de Sanç I de Viguera feu que el reialme de Viguera passés íntegrament al seu germà Garcia I de Viguera 991- a 1030, que es casà amb Toda i tingué…

En morir el seu pare ~960, participà en el govern, conjuntament amb els seus germans Unifred II —el primogènit, mort vers el 979— i Arnau I —el segon, mort vers el 990— després governà personalment el comtat, amb la collaboració de la seva germana Toda, muller del comte Sunyer I de Pallars Sembla que Isarn morí lluitant contra els sarraïns a la batalla d’Albesa 1003 D’una concubina, Garsenda, tingué Guillem II, que el 1011 fou cridat per Toda a regir el comtat

Fill de Sanç I i de Toda Fins el 931 estigué sota la tutela del seu oncle Ximeno Garcés, i després sota la de la seva mare, que el casà amb la comtessa d’Aragó, Andregot Galindes, amb la qual cosa vinculà a Navarra el comtat aragonès, que fou encomanat al comte Fortuny Ximenes Les tropes d’'Abd al-Raḥmān III 934 i 937 obligaren la regent a sotmetre's a vassallatge això no obstant, els navarresos participaren en la batalla de Simancas 939 Toda i Garcia III ajudaren el comte castellà Ferran González contra Lleó, però poc després ajudaren Sanç I en la seva pugna contra…

Successor del seu pare en el govern del comtat, estigué casat amb Garsenda de Fesenzac Com a culminació de l’obra de restauració eclesiàstica iniciada pel seu pare, féu construir l’església de Sant Vicenç de Roda 956, que, amb autorització de l’arquebisbe de Narbona, convertí en seu del bisbat ribagorçà que ocupà el seu fill Odesind Fou un protector del monestir de Lavaix, a favor del qual l’any 958 expedí un precepte d’immunitat i de concessió de béns També dotà i féu consagrar l’església de Santa Cecília del castell de Fontova 960

Associat al govern en vida del seu pare, dirigí abans del 916 la reconquesta de les terres centrals de Ribagorça, envaïdes pels sarraïns de Muḥammad al-Tawīl el 908 Es casà, també abans del 916, amb Toda d’Aragó, matrimoni que li facilità l’expansió per terres de Sobrarb, d’on expulsà els sarraïns i repoblà A la mort de Ramon II, vers el 920, heretà conjuntament amb el seu germà Miró I el comtat de Ribagorça, mentre que els altres germans, Isarn I i Llop I, el Pallars Segons l’historiador àrab al-'Udrī, oferí asil a un fill del rei de Lleida Llop ibn Muḥammad, però el 929 li donà…