Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Robert I de Constantinoble
Història
Emperador llatí de Constantinoble (1221-28).
Fill de Pere de Courtenay Pere I de Constantinoble Dèbil i poc hàbil, fou derrotat a l’Àsia per Joan III Vatatzes 1224, i a Europa per Teodor Àngel Comnè, dèspota de l’Epir Menyspreat per tothom, abandonà la capital i anà a cercar ajut a l’Occident Morí a Grècia, en el camí de retorn
Agnès de Llar i de Pasqual-Cadell
Història
Noble.
Filla de Carles de Llar i Teixidor Hom li atribueix d’haver denunciat als francesos la conspiració de Vilafranca de Conflent 1674 per tal de salvar el seu amant francès, el senyor de Parlan, tinent de rei de la plaça Avergonyida i blasmada per tothom, sembla que entrà en un convent Hom té seriosos dubtes de la veracitat d’aquesta versió de la delació, que fou recollida en la novella L’infante 1920, de Louis Bertrand
Enric VII de Germània
Història
Duc de Suàbia (1216), rei titular de Sicília (1212), de Romans (1220) i de Germània (1222-35), de la dinastia Hohenstaufen, fill de l’emperador Frederic II i de Constança d’Aragó.
El seu pare el deixà a Alemanya com a regent sota la tutela del bisbe de Colònia, Engelbert, i després, de Lluís, duc de Baviera El 1228 Enric es rebellà contra el seu pare i prengué plens poders 1229 Cercà suport en la burgesia de les ciutats per fer front a l’Església i a la noblesa Negocià un acord secret amb la Lliga llombarda 1234 però, abandonat per tothom, sollicità el perdó del seu pare, fou empresonat i s’emmetzinà
Timoleont
Història
Polític i general grec.
Alliberà Corint de la tirania del seu germà Timòfanes 365 Cap d’una expedició coríntia per a ajudar els demòcrates de Siracusa 345, obligà a abdicar el tirà Dionisi II el Jove 344 Assetjat per Icetes i els cartaginesos, atacà i conquerí Siracusa 343, vencé els cartaginesos prop del riu Crimisos 341 o 339 i derrotà tots els tirans de Sicília Icetes de Leontidi, Mamerc de Catània, etc Aleshores es dedicà a organitzar a Sicília una democràcia moderada sota la direcció d’un consell de sis-cents oligarques Morí envoltat de l’estimació de tothom Plutarc escriví la seva vida
babovisme
Història
Doctrina de Gracchus Babeuf que proclama la igualtat política, social i econòmica de tots els homes: la societat ha de garantir el dret igual que tots els homes tenen de satisfer llurs necessitats i de gaudir igualment dels béns de la natura..
Els béns han d’ésser posats en comú la terra no és de ningú els fruits són de tothom els salaris han d’ésser iguals el govern ha de controlar l’economia per tal de mantenir la igualtat, refermada per una educació comuna Hereu del comunisme moralista de Rousseau, aquest igualitarisme, sintetitzat al final del s XVIII al Manifest dels Iguals , de formulació i de solucions utòpiques, representa, però, el primer intent de convertir una filosofia socialista en una acció política el primer partit comunista operant, segons Marx Oblidat després d’haver-ne desaparegut el fundador, reflorí…
Lluís II de Baviera
Lluís II de Baviera per Wilhelm Tauber (1864)
DP
Història
Rei de Baviera (1864-86), fill de Maximilià II i de Maria de Prússia.
S'alineà al costat de Prússia en la guerra Francoprussiana 1870, contra la voluntat del seu poble, i proposà la reconstrucció de l’imperi alemany sota el ceptre dels Hohenzollern El moviment del Kulturkampf féu difícil la seva relació amb els súbdits, majoritàriament catòlics Encarnació viva del Romanticisme, s’aïllà de tothom i, misantròpic, es lliurà a la protecció dels artistes sobretot de Wagner i a viure l’art, gairebé com una obsessió Féu bastir les sumptuoses residències de Herrenchiemsee, Neuschwanstein i Linderhof Deposat el 1886, a causa d’una malaltia mental, fou…
Robert Owen

Robert Owen
© Fototeca.cat
Filosofia
Història
Economia
Pensador socialista gal·lès, les idees del qual influïren el moviment obrer britànic a la primeria del s XIX.
Propietari d’una fàbrica tèxtil de Manchester, fundà una colònia industrial modèlica a New Lanark Recollí les seves reflexions sobre aquest experiment a Report on the County of Lanark 1824, on denuncià radicalment les conseqüències socials del liberalisme econòmic i descriví una societat ideal que, segons ell, havia de fonamentar-se en petites comunitats on les màquines fossin subordinades als homes i on tothom compartís els fruits del treball Tot i que les comunitats autogestionàries que ajudà a crear a la Gran Bretanya i a Amèrica fracassaren, les seves idees i els seus…
pau de Déu
Història
Prohibició eclesiàstica de tot acte hostil contra persones o béns en unes condicions determinades, per tal de pal·liar les guerres privades, freqüents als segles X i XI.
Fou establerta per primera vegada al concili de Charroux 989 i al de Puy 990, on foren dictades normes per a protegir els més desvalguts contra les violències dels poderosos El 977 al sínode de Llemotges, on concorregueren els bisbes i nobles aquitans, s’establí un pacte de pau i justícia recíproca El concili de Potiers 1000 promulgà la pau pública per amor de Déu i prohibí a tothom que es prengués la justícia per la seva mà Aquesta pau de Déu s’estengué per França i Flandes i es convocaren assemblees de bisbes i nobles, a voltes presidides pel rei, a Orleans 1010, Verdun 1016,…
Berenguer d’Oms i de Santapau
Història
Alt funcionari reial.
Fill de Berenguer IV d’Oms Baró de Santa Pau i de Montesquiu, varvassor de Montescot, senyor de la casa d’Oms Berenguer V d’Oms Cavallerís d’Alfons el Magnànim El 1420 participà en la campanya reial contra Còrsega amb diners i homes i prestà igualment serveis a Sicília, Sardenya i Nàpols, pels quals fou recompensat amb la capitania del castell i la batllia de Cotlliure vers el 1424 feta hereditària el 1428 Governador general de Mallorca 1425-57, hagué d’afrontar la revolta dels forà , iniciada el 1451, que intentà canalitzar en va Es congracià l’animadversió de tothom en…
Soló

Soló (bust esculpit)
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Poeta i home polític atenès.
L’any 590 aC fou nomenat arcont de la seva ciutat elaborà, com a “reformador i legislador”, una constitució nova que posava fi a les grans diferències economicosocials existents entre els habitants de l’Àtica, anivellant-les amb moderació Es glorià de no haver-se constituït tirà malgrat la popularitat que assolí i d’haver escrit “lleis que acordaven a tothom, vils i nobles, justícia dreturera” La seva poesia, elegíaca i iàmbica, respon a un ideal de patriotisme —d’acord amb la tradició del tipus de Tirteu — que cerca fonament en la religió i en la justícia en una línia que…