Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
ubi | úbia
Història
Individu d’un antic poble germànic, establert a la riba dreta del Rin.
Ajudaren Cèsar en les seves campanyes germàniques 38 aC i foren traslladats per Agripa a la riba esquerra En llur territori Claudi bastí la colònia Claudia Ara Augusta Agrippinensium , l’actual Colònia
duana
Art
Història
Des de l’edat mitjana, edifici on hom dipositava les mercaderies per tal d’examinar-les i aplicar-hi la imposició corresponent; acollia fins i tot els gèneres de producció local subjectes a determinades imposicions, com, per exemple, a Catalunya, el cas dels draps subjectes al dret de la bolla.
La primitiva duana de Barcelona era a la llotja esdevinguda insuficient, a mitjan s XV fou constituïda l'Hala dels Draps, a tocar del magatzem del blat dit els Pallols d’Avall , amb el qual arribà a formar un sol edifici, ampliat al s XVI amb el Pastrim i la Sala d’Armes Convertida aquesta Duana Vella en palau dels Lloctinents el 1688, la duana de Barcelona passà a diversos indrets de la Ribera, fins a la construcció, el 1792, de la Duana Nova Seu del govern civil el 1902, els serveis duaners administratius foren traslladats a un nou edifici, a la porta de la Pau, obra d’Enric…
Ximena Díaz
Història
Senyora sobirana de València (1099-1102).
Filla de Diego Rodríguez, comte a Oviedo i senyor de Nava i Noroña, i de Ximena de Lleó, filla del rei Alfons V El seu cosí germà, el rei Alfons VI de Castella-Lleó, la casà el 1074 amb Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Quan el 1081 el rei desterrà el seu marit, passà a residir al monestir de San Pedro de Cardeña Castella la Vella amb els tres fills Diego, Cristina i Maria El 1087, quan el rei acusà el Cid, fou de nou empresonada, però el 1094 es reuní amb ell a Dénia, després d’una altra estada a Cardeña Mort el seu marit 1099, governà València, i, malgrat l’ajut del comte Ramon Berenguer III…
miracle dels Corporals de Daroca
Història
Fet extraordinari que la tradició situa com a esdevingut prop de Llutxent (Vall d’Albaida) durant la segona revolta d’al-Azraq (1276).
Segons la llegenda, els cristians que assetjaven el castell de Xiu foren sorpresos per les forces islàmiques el rector de sant Cristòfol de Daroca Aragó, que llavors deia missa, amagà sota una pedra sis hòsties consagrades, les quals en ésser recuperades després de la lluita, desfavorable als cristians, havien deixat taques de sang en els corporals que les embolcallaven aquest prodigi hauria enardit els cristians, que tornaren a la lluita i recuperaren Xiu disputada la possessió dels corporals, aquests haurien estat traslladats prodigiosament a Daroca, on encara són venerats es…
Susterris
Història
Comanda de l’orde de l’Hospital fundada a l’antiga església de Santa Maria de Susterris, dedicada més tard a sant Antoni Abat, del municipi de Talarn (Pallars Jussà).
L’església era situada, sota la vila de Talarn, prop de la Noguera Pallaresa, a l’indret de l' estret de Susterris o de Sant Antoni de Susterris , que dóna nom al pantà de Sant Antoni, i es troba actualment coberta per les aigües Existia ja el 1051, i el 1122 fou cedida a l’orde de l’Hospital, que ja hi tenia comunitat i priors el 1141 La llista dels seus comanadors és coneguda des del 1146, els quals des del s XIV tenien casa i residència a Talarn Era la principal comanda del Pallars, i per això es digué també comanda de Pallars , i passaren a dependre'n les altres comandes de Costoja, Isot…
Abdó
Sant Abdó i sant Senén, segons el retaule gòtic de Jaume Huguet, a l’església de Santa Maria de Terrassa
© Arxiu Fototeca.cat
Història
Cristianisme
Personatge que, segons una tradició posterior, hauria estat un persa cristià, pertanyent a la classe dirigent, fet presoner pels romans, i conduït a Roma, junt amb Senén, vers l’any 247.
Acusats de donar sepultura als cossos dels cristians executats, i no havent volgut abjurar llur fe cristiana, haurien estat morts el 250, durant la persecució de l’emperador Deci Foren enterrats al cementiri Poncià de Roma sant Abdó i sant Senén són commemorats per l’Església Catòlica el 30 de juliol Sembla que llurs cossos foren traslladats a l’abadia de Soissons França, al segle IX Però a Arles Vallespir es conserven unes relíquies atribuïdes a aquests dos sants, les quals, segons una versió llegendària, foren sollicitades a Roma per un abat del monestir de Santa Maria d’Arles…
mudèjar
Història
Musulmà que romangué a la península Ibèrica sota dominació cristiana.
Les diverses capitulacions signades amb l’avanç de la reconquesta permeteren, en general, la permanència dels musulmans a la zona, els quals rebien garanties per a poder practicar l’islam i gaudir d’institucions i de lleis pròpies A les zones rurals, on la menor afluència de repobladors féu molt lent el canvi de la població, els mudèjars continuaren conreant els mateixos camps, bé que sota una altra condició jurídica En general, els mudèjars, sota la directa protecció de la corona, constituïren una comunitat que evolucionà parallelament a la cristiana, però independentment A poc a poc,…
Papers de Salamanca
Història
Nom amb què és coneguda la documentació espoliada a la Generalitat de Catalunya i a organitzacions, entitats i particulars catalans, per les forces franquistes a partir del gener del 1939 i dipositada a l’Archivo Histórico Nacional de Salamanca el 1940.
De manera més genèrica, posteriorment hom s’ha referit amb aquest terme a tota la documentació requisada a diversos territoris de les zones de l’Estat espanyol que restaren al costat de la República durant la Guerra Civil de 1936-39, sobretot al País Basc i al País Valencià La Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos L’organisme sota el qual les autoritats franquistes dugueren a terme la requisa fou la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos DERD, creada oficialment a l’abril del 1938 pel ministre de governació Ramón Serrano Suñer amb la finalitat de…
Francesc Macià i Llussà

Francesc Macià i Llussà
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític.
Carrera militar i activitat com a enginyer Inscrit al registre civil amb el nom de Josep-Francesc, era fill d’una família de les Borges Blanques que negociava en vi i oli Estudià a Vilanova fins a quinze anys, edat en què ingressà a l’acadèmia d’enginyers militars de Guadalajara Castella, d’on, com a tinent 1880, fou enviat primer a Madrid i després a Barcelona Inicià aleshores estudis d’enginyeria civil, interromputs pel seu ascens a capità 1882, arran del qual fou destinat a Sevilla i després a Lleida, on ocupà la comandància d’enginyers militars Ascendí fins a tinent coronel, i es casà amb…
invasions bàrbares

Les migracions dels pobles germànics dels segles III, IV i V tradicionalment anomenades invasions bàrbares
© Fototeca.cat
Història
Tradicionalment, expressió que designa les successives migracions de pobles estrangers a Roma, sobretot les dels segles IV i V, que penetraren dins l’Imperi i contribuïren a destruir-ne la part occidental.
Tanmateix, és també aplicable a les migracions posteriors i en certa manera complementàries, sobretot a la segona onada, que al segle VI estabilitzava el món franc a tota la Gàllia, i encara a una tercera onada, la dels longobards, darrera incursió germànica dels segles VI i VII, que cloïa negativament l’empresa de Justinià 527-565 Poc abans de les anomenades grans invasions , els bàrbars sotjaven l’Imperi Romà des de la Bàltica fins a la mar Negra i des del Danubi fins al Rin, i havien tingut lloc ja diverses migracions En temps de Mari, cimbres i teutons havien penetrat fins a les…