Resultats de la cerca

El seu nom apareix també com a Berenguer Era a Adrianòpolis quan Roger de Flor hi fou assassinat 1305 Dels mil tres-cents catalans que hi moriren, ell, Ramon Alquer i Ramon de Tous foren els tres únics supervivents Refugiats en un campanar, es defensaren tan heroicament que es guanyaren el respecte dels bizantins i Miquel Paleòleg els perdonà la vida Rubió i Ors dedicà a Roudor un poema

El 1822 s’alçà a Cervera contra el règim constitucional Amb el seu fill homònim, reuní una partida d’uns tres-cents homes, que atacaren les forces del govern Impedí, però, que el guerriller Romanillos incendiés la Universitat de Cervera, on s’havia refugiat la guarnició liberal Fou per iniciativa seva que diverses partides reialistes atacaren i conqueriren la Seu d’Urgell, on s’establí la regència reialista

Ingressà a la Companyia de Jesús Arran de l’expulsió dels jesuïtes 1757, s’installà a Roma, on Pius VII el nomenà bibliotecari del Quirinal És autor d’una obra enciclopèdica vasta i documentada — Idea dell’Universo 1778-87—, de la qual deriven alguns tractats Historia de la vida del hombre 1789-99, Viaje estático al mundo planetario 1793-94 i Catálogo de las lenguas de las naciones conocidas 1800-05, precedent del comparatisme que documenta sobre més de tres-cents idiomes

Tenia jurisdicció civil i criminal limitada a la ciutat A partir del 1321 el càrrec de justícia de València se subdividí en el de justícia civil i justícia criminal Era elegit anualment i havia de jurar davant el batlle Des del 1266 els jurats i els prohoms de València havien de presentar una terna al rei o al batlle, el qual n'escollia un El 1307 fou creat un nou càrrec, amb el nom de justícia de trenta sous , per a causes no inferiors a 30 sous, suprimit el 1321 i recreat el 1324 amb el justícia de tres-cents sous

Succeí el seu germà Francesc Dalmau II Serví a Itàlia amb més de tres-cents vassalls seus En esclatar la guerra dels Segadors, es mantingué retirat al seu palau de Peralada Partidari de Felip IV de Castella, participà en la propaganda anticatalana publicant a Saragossa Presagios fatales del mando francés 1646 Participà després a la conjuració antifrancesa de l’Empordà i contra la ciutat de Cadaqués i hagué d’abandonar el país passà a Roma i d’allí a la cort de Felip IV Escriví unes memòries en defensa del marquès d’Aitona i sobre la família Rocabertí Madrid, 1651 El…

Sota el feudalisme, els pars, vassalls d’un mateix sobirà, estaven sotmesos a deures idèntics Almenys des del s XIII, a França hi havia dotze pars, sis de laics i sis d’eclesiàstics, amb poders judicials, que perderen aviat als s XVII i XVIII ja n'hi havia una cinquantena —entre prínceps i ducs—, amb dret a pertànyer als diversos parlaments de l’estat Lluís XVIII de França 1814-24 podia nomenar els pars en nombre illimitat, els quals formaven la cambra alta Sota Lluís Felip 1830-48 n'hi hagué entre dos-cents i tres-cents A la Gran Bretanya aquesta…

Austriacista com els seus germans Josep 1653-1714 i Gregori 1663-1708, abat de Benifassà, defensà Barcelona com a capità de la Coronela 1706 Carles III li concedí el títol de vescomte 1706, la dignitat de correu major de València i l’hàbit de cavaller d’Alcántara 1708 Tingué un paper molt actiu en l’organització i en el sosteniment de la resistència, i fou un dels negociadors de la capitulació de Barcelona el 1714 amb el duc de Berwick Ocupada la ciutat, en fou decretada la confiscació dels béns S'exilià a Viena, on arribà el 1715 L’emperador li concedí una pensió de tres-cents florins sobre…

Autodidacte, de jove es lliurà a la recerca historicoarxivística, sobretot a la catedral de Barcelona, de la qual fou beneficiat arxiver 1900 Hi investigà els fons documentals i els dels arxius Diocesà, de la Corona d’Aragó i Història de la Ciutat Posà amb generositat a l’abast dels investigadors una gran quantitat de paperetes, encara inèdites, sobre la història dels pobles i esglésies del bisbat barceloní en els caires religiós, artístic, popular, etc, aplegades en 27 volums a l’Arxiu Històric de la Ciutat Publicà tres-cents cinquanta treballs, molts de divulgació…

Es troba en una alta vall sota el mirador de Sant Jeroni, no lluny del monestir de la Murtra Originàriament 1012 el lloc es deia la vall Carcerenya, on s’establí un mas i llinatge dels Carcerenya 1342 que esdevingueren ciutadans de Barcelona Al principi del segle XV el mas passà a les mans del cavaller Jaume Pallarès ell i els seus successors el posseïren per espai de cent vint anys i fou conegut pel nom de Torre Pallaresa El 1520 adquirí la torre i finca Joan de Cardona , bisbe de Barcelona, que inicià la reconstrucció i ampliació del vell casal convertit en una gran mansió renaixentista,…

Els anys de la Segona República, el partit Acció Nacionalista Valenciana  fou el primer a proposar la data com a dia de dol i reivindicació La proposta rebé una resposta favorable de nombrosos municipis del País Valencià A partir de la Transició espanyola,  Acció Cultural del País Valencià  reprengué aquesta reivindicació, i des del 1982 en promou la celebració amb diversos actes en nombroses ciutats valencianes Cal destacar-ne la de l’any 2007, amb motiu del tres-cents aniversari de la batalla L’any 2016 el govern valencià assumí, per primera vegada, el caràcter…