Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Axel Gustavsson Oxenstierna
Història
Polític suec.
Comte de Södermore Ocupà la cancelleria des del 1611 Assuaujà les diferències entre la corona i la noblesa dictant la Riksdagsordning 1617 i la Riddarhusordning 1626, que regulaven la dieta i la noblesa Secundà la política expansionista de Gustau AdolfII negociant les treves de Knared 1613 amb Dinamarca —que posà fi a la guerra de Kalmar—, d’Orga 1622 i d’Altmark 1629 amb Polònia, aquesta darrera molt avantatjosa Fou governador de les terres ocupades de Prússia 1626 Durant el període suec de la guerra dels Trenta Anys participà en operacions militars a Alemanya, i a la mort de…
treva de Venècia
Història
Acord establert, de resultes de la batalla de Legnano, entre l’emperador Frederic I Barba-roja i el papa Alexandre III (maig-agost del 1177), en el qual l’emperador se sotmeté a l’autoritat papal.
L’acord fou completat amb sengles treves amb la Lliga Llombarda i Guillem II de Sicília
Berenguer de Vilaragut i Mercer
Història
Fill d’Antoni de Vilaragut i Visconti, baró d’Olocau.
Anà amb l’infant Martí a Sicília 1392, i després fou conseller i camarlenc seu Fou testimoni de la confirmació de la pau amb Gènova 1403 La reina Maria li permeté de residir a Alaquàs si no feia bandositats 1404 En morir Berenguer de Vilaragut i de Boïl, li fou concedida, pro indiviso amb el seu germà Ramon, una part de les baronies de Corbera i Albaida 1406, però Carrossa de Vilaragut reclamà, i el plet continuà Amb el bastard Joan de Vilaragut, combaté en torneig contra Pere Pardo de la Casta, en defensa de l’antiguitat dels llinatges respectius 1407 Acatà les treves dels…
Felip Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced
Història
Baró de Castre, de Peralta i de Tramaced (Felip V de Castre), conseller i camarlenc del rei Alfons el Magnànim.
Fill de Pere Galceran de Castre-Pinós Es casà amb Magdalena d’Anglesola, que li aportà la castlania de Cervera i la senyoria de Miralcamp en dot Figurà entre els garants de les treves de Maján amb Castella 1430 El 1460 fou un dels pocs nobles amb possessions a Aragó que s’uniren als catalans per exigir l’alliberament del príncep de Viana, empresonat pel seu pare el rei Joan II
Berenguer de Puigverd
Història
Noble del temps de Pere I i de Jaume I, pertanyent al bàndol dels Cardona, senyor dels castells de Puigverd, Oliola, Ponts, Agramunt, Barberà, Prenafeta, Miramar i Figuerola, fill de Pere i germà de Guillem de Puigverd.
Apareix com a conseller de Pere I en el pacte d’aquest amb la comtessa vídua Elvira d’Urgell per al casament dels fills d’ambdós, Jaume i Aurembiaix 1210 Concorregué a la cort de Lleida per al jurament de Jaume I 1214 i després a les de Montsó i Vilafranca 1217 i Tarragona 1235 Signà les treves entre els Cardona i els Montcada del 1226 Féu donacions a Poblet, juntament amb el seu pare i el seu germà, de drets de Vinaixa i Omells 1235 Testà el 1243
Berenguer Carròs
Història
Tercer comte de Quirra.
Fill de Berenguer Bertran, ciutadà de Barcelona, i de Violant Carròs, comtessa de Quirra Heretà de la seva mare el comtat i els feus de Sardenya Participà en la batalla de Sanluri Fou capità general de Sardenya i lluità contra el vescomte de Narbona, amb qui, finalment, pactà treves 1417 Assistí al setge de Balaguer 1413 i a la coronació de Ferran I a Saragossa Fou virrei de Sardenya 1410-13 i 1415-16, i assistí també al parlament sard del 1421 Empenyorà les joies de l’infant Martí per poder pagar les tropes Els reis el casaren amb Leonor Manrique, de la casa reial de Castella,…
Pere de Vilaragut i de Boïl
Història
Noble, fill de Berenguer de Vilaragut i de Sarrià.
Prengué part molt activa en les bandositats de la seva família contra els Riu-sec i d’altres 1379, i hagué de partir de València Signada la pau i treva 1382, succeí Guillem de Montcada com a senyor d’Almedíxer 1386 Fou camarlenc de Martí I de Catalunya-Aragó Lluità, per mar, contra els sarraïns del nord d’Àfrica 1399, i capitanejà un altre bàndol contra els Centelles i els Soler 1405-12, però es manifestà ben disposat per a la pau Partidari de Jaume d’Urgell, no acatà les treves de València Fou empresonat, i el rei el féu alliberar 1413 Al seu palau de València fou celebrat el…
Sanç I de Lleó
Història
Rei de Lleó (955-958) i Galícia (960-966).
Fill de Ramir i de la navarresa Urraca S'aixecà contra el seu germà Ordoni II 935, però no aconseguí el tron fins a la mort d’aquest 955 Fou vençut 965 per les tropes d’'Abd al-Raḥmān III, dirigides per Aḥmad ibn Yala, i deposat 958 pels magnats del regne i pel comte Ferran González de Castella, que elegiren rei el seu cosí Ordoni IV, però amb el suport de navarresos i sarraïns recuperà el tron 960 Pactà després una aliança anticordovesa amb el seu oncle Garcia III de Pamplona i els comtes de Castella i de Barcelona, però fou derrotat per al-Ḥakam a San Esteban de Gormaz 963, mentre Ġalib…
Carles I de Borgonya
Història
Duc de Borgonya (1467-77).
Fill i successor de Felip el Bo, el qual, el 1465, el constituí lloctinent general seu i li abandonà el govern Participà en la Lliga del Bé Públic contra Lluís XI de França, i, pel tractat de Conflans 1465, aconseguí la restitució de les viles de Somme cedides temporalment al seu pare pel tractat d’Arràs i el protectorat borgonyó sobre Lieja Derrotà definitivament els liegesos ajudats per Lluís XI a Brusthem 1467 pel tractat de Péronne 1468, el rei es comprometé a collaborar en la repressió de Lieja i eximí Flandes de la jurisdicció del parlament de París La rivalitat amb Lluís prosseguí amb…
Abū-l-Ḥasan ‘Alī de Granada
Història
Rei de Granada des del 1466.
Anomenat pels castellans Muley-Hacen Dirigí diverses expedicions contra l’alcaid rebel de Màlaga aliat de Castella 1469 i penetrà en territori d’aquest reialme hi efectuà noves incursions fins a l’any 1478, en què oferí de renovar treves als reis de Castella A llur expiració, atacà i prengué Zahara 1481, inici de la guerra de Granada La reacció castellana presa d’Alhama, 1482 resultà afavorida per les lluites entre les faccions formades entorn de Soraia Isabel de Solís, amant d’Abū-l-Ḥasan, i d’'Ā'iša, la soldana, mare del seu fill Abū ‘Abd Allāh Boabdil , revoltat contra ell…