Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
tsar
Història
Nom eslau (derivat del llatí caesar) que significa ‘rei’, ‘emperador’.
Donat primer als reis dels búlgars segle XI i posteriorment als sobirans de Sèrbia Aquest títol fou adoptat a Rússia, el 1547, per Ivan IV el Terrible
Simeó I de Bulgària
Història
Tsar dels búlgars (893-927).
Fill tercer del príncep Borís I, succeí el seu germà el príncep Vladimir I, destituït pel pare pel fet d’haver-se inclinat cap al paganisme, i prengué el títol de tsar Admirador de la cultura grega, que havia conegut a Constantinoble, regnà en un país de gran prosperitat comercial, contra la qual atemptaren uns edictes de l’emperador Lleó VI Les reclamacions búlgares no foren escoltades i esclatà la guerra Simeó obtingué la victòria Els hongaresos, aliats dels grecs, entraren pel nord i derrotaren els búlgars Després d’un període de pau, en el qual floriren les arts i les lletres…
Borís Godunov
Història
Príncep i tsar de Rússia (1598-1605).
Descendent de nobles tàtars al servei dels prínceps de Moscou Favorit d’Ivan IV el Terrible, bandejà els boiars del poder i assumí la regència del tsar Teodor, durant la qual formalitzà una treva amb Polònia i Suècia després d’haver-se annexat les costes del golf de Finlàndia i Carèlia En morir Teodor I es féu elegir tsar Alliberà l’Església ortodoxa russa de la submissió a Constantinoble i instituí la servitud de la gleva 1597 Morí sobtadament i el seu fill Teodor II fou occit pel fals Dimitri, que ocupà el tron La seva figura constitueix el personatge central de l’…
Teodor II de Rússia
Història
Tsar de Rússia (1605).
Fill de Borís Godunov El seu regnat fou disputat pel primer fals Demetri, que es féu proclamar tsar Teodor i la seva mare Maria moriren en un aldarull instigat pels boiars
Pau I de Rússia
Història
Tsar de Rússia (1796-1801).
Fill de Pere III i de Caterina II De primer educat per la tsarina Elisabet I, més tard ho fou per Nikita Panin, conseller de la seva mare aquesta, que aconseguí l’abdicació del tsar Caterina II de Rússia , ocupà el tron i allunyà Pau, que envià a la governació de Gačina, on aquest, casat en segones noces 1766 amb Guillemina de Darmstadt Natàlia, efectuà reformes de govern i reclutà el seu exèrcit Esdevingué tsar en morir Caterina i establí un ordre de successió dins la línia masculina de la dinastia Romanov 1797 Seguí una política oposada en tot a la de la seva mare…
Alexandre II de Rússia

Alexandre II de Rússia
Història
Tsar de Rússia (1855-81).
Succeí al seu pare Nicolau I i la seva primera tasca fou de posar fi a la guerra de Crimea 1856 El seu regnat es caracteritzà per un tímid intent de liberalització que tingué una repercussió molt profunda en els esdeveniments posteriors de la història russa les reformes foren fetes per una petita minoria de nobles, funcionaris i periodistes als quals el tsar deixà en llibertat d’actuació L’ucàs del 3 de març de 1861 alliberà els serfs i expropià els nobles la reforma fou feta mitjançant institucions tradicionals com el mir Però tot això fou lletra morta, perquè l’estat, una…
Ivan V de Rússia
Història
Tsar de Rússia (1682-96).
Fill d’Aleix I i pare d’Anna I, el seu regnat fou nominal la seva germana Sofia detingué efectivament el poder, fins que fou enderrocada per Pere I 1689 Fou considerat tsar fins a la mort
Teodor I de Rússia
Història
Tsar de Rússia (1584-98).
Fill i successor d’Ivan IV, fou el darrer sobirà de la dinastia ruríkida A causa de la seva constitució malaltissa i de la seva debilitat mental, el govern fou dirigit pel seu cunyat germà de la seva muller Irene, Borís Godunov, que fou nomenat regent 1588 A la seva mort, Borís Godunov fou elegit tsar per l’Assemblea Nacional
Miquel III de Bulgària
Història
Tsar sismànida de Bulgària (1323-30).
Fill d’Ivan Šišman, príncep de Vidin Bdyn, succeí el tsar Jordi II, darrer de la dinastia Terter Recuperà els territoris de la Bulgària meridional, ocupats pels bizantins, i s’alià amb l’emperador Andrònic III contra els serbis 1327, que el derrotaren a Velbugd Küstendi el 1330
Esteve Uroš IV de Sèrbia
Història
Rei (1331-46) i tsar de Sèrbia (1346-55).
Fill i successor d’ Esteve Uroš III , que destronà, es casà amb Helena, germana del tsar Joan Alexandre de Bulgària 1331 Amb ajut venecià vencé una expedició hongaresa 1340 Volia crear un imperi serbobizantí que aturés l’avanç turc Aliat amb l’emperador bizantí Joan VI Cantacuzè, des del 1341, conquerí Macedònia 1342-45, Tessàlia, Acàrnia, Epir i Etòlia 1348, però no aconseguí de recuperar l’Hercegovina dels bosnians Després d’haver-se fet coronar tsar dels serbis i dels grecs a Skopje, independitzà l’església sèrbia El 1349 promulgà un codi zakonik d’inspiració…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina