Resultats de la cerca

Els giponers constituïen una professió minoritària, unamica subordinada al gremi de sastres, com els calceters i els peiers A Barcelona la formació del gremi tingué lloc el 1456, bé que hi havia una reglamentació tècnica municipal del 1330 Posteriorment els giponers de Barcelona, com els de València, es fusionaren amb el gremi de sastres, més nombrós i més ben organitzat A València la unió es produí el 1604 i els giponers hi conservaren l’autonomia com a braç separat i una participació proporcional en l’administració del gremi…

Comprenia els corregiments de Barcelona, de Mataró, el sector meridional del de Manresa i el de Vilafranca del Penedès El prefecte residia a Barcelona els antics corregiments, una mica modificats i amb l’agregació del de Mataró i el de Barcelona, esdevingueren els districtes de Barcelona, Manresa i Vilafranca del Penedès En fou el primer prefecte el comte Treilhard

Practicaven una venda unamica ambulant Molts tenien altres oficis treball de metall i de vidre Els ferreters de Barcelona s’integraren, des del 1596, en la confraria de julians mercers vells, dins la qual esdevingueren l’estament preponderant, fins al punt que el gremi fou conegut com el de mercers ferreters vells Aquest predomini fou combatut pels altres gremis integrats en 1790-99 El 1801 desaparegué la confraria de julians mercers, i el ferreters s’uniren amb els botiguers de teles i formaren un gremi de mercaders a la menuda, que desaparegué el 1845

Dos exèrcits russos havien envaït la Prússia Oriental per l’agost del 1914, i el primer d’aquests, comandat pel general PKRennenkampf, havia obtingut un èxit parcial a Gumbinnen, però no havia pogut mantenir-se en contacte amb el segon exèrcit comandat per Samsonov Hindenburg atacà i derrotà completament l’aïllat Samsonov prop d’Uzdowo, unamica al S de l’històric lloc de Tannenberg A mitjan setembre els russos ja havien estat expulsats de la Prússia Oriental

En l’evolució social i política de la Grècia antiga representa un estadi de transició entre el domini de la noblesa aristocràcia i l’estat popular democràcia El fenomen de la tirania es produí d’una manera generalitzada a totes les ciutats gregues, a excepció d’Argos i Esparta, a la darreria del segle VII aC i durant el segle VI aC, i a Sicília una mica més tard segle V aC Això indica que les causes de la seva aparició foren arreu les mateixes Cal veure'n l’origen fortament vinculat als grans canvis socials i econòmics que es produïren en aquestes èpoques La pèrdua de poder de l’aristocràcia…

Pertany al tipus de sepulcre en forma de torre i consta de tres cossos Sobre un sòcol o podi de planta aproximadament quadrada 4,47 per 4,72, construït amb grans blocs, s’eleva un segon cos, unamica més estret, amb una motllura inferior El tercer cos, semblant al segon per la part externa, forma a l’interior una cambra que devia guardar les cendres del personatge o família en honor del qual s’havia erigit La coberta, possiblement piramidal, ha desaparegut, i l’alçada actual és de 9 m El parament de tot l’edifici és de carreus molt ben…

La primera versió de la seva llegenda l’anomena només “senyor d’un castell que hom apella Cataló”, el suposa situat a la Gascunya i data l’inici de la seva actuació el 732 La denominació del castell prové, sens dubte, del castrum Catalaunicum o Catalaunum nom llatí de Châlons-sur-Marne, que hom podia trobar a les cròniques que narraven la derrota d’Àtila La localització a la Gascunya provenia d’una mala interpretació d’una d’aquestes cròniques, que feia suposar que els Camps Catalàunics eren propers a Tolosa Quant a la data del 732, probablement és suggerida per la…

Als Països Catalans els annals o cronicons més tardans acaben sovint amb anotacions que són pròpiament de dietari Així s’esdevé, per exemple, amb el Cronicó Barcinonense IV , o de Mascaró , a partir del 1379 i amb el Cronicó Valencià a partir del 1428 Els veritables dietaris semblen iniciar-se a la segona meitat del s XIV, i són o bé portats per comanda de determinades corporacions o bé per particulars Entre els primers cal destacar el Manual de novells ardits i el Llibre de les solemnitats de Barcelona, corresponents al municipi barceloní, el Dietari de la generalitat de Catalunya, dut per…

Capità de la galera on, a Porto Pisano, es feu la concòrdia entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i el duc Felip Maria I de Milà 1462 Des de Nàpols, anà amb les galeres a prestar ajut al duc Lluís I de Savoia 1449 A Orient, defensà dels atacs dels turcs les illes de Rodes i Xipre i Constantinoble A l’illa de Castellroig, donada al rei Alfons pels cavallers de Rodes 1450, Bernat feu construir un castell, dit castell Alfonsí, on fou establerta una guarnició catalana Com a capità general de l’armada, intervingué en diverses accions a la costa italiana en servei d’Alfons IV, i obligà a…

Segon fill del comte  Pere d’Empúries  i de Joana de Foix Succeí el seu pare en el comtat de Prades en retirar-se aquest a la vida religiosa 1358 Fou molt addicte a Pere el Cerimoniós Durant el regnat d’aquest actuà com a capità general de les forces que el 1363 defensaven Aragó contra la invasió castellana, i després lluità al costat del rei al Regne de València Formà part del consell militar reial quan l’infant de Mallorca amenaçava d’envair el Rosselló el 1374, i més tard actuà en la campanya per sotmetre Joan I , comte d’Empúries Estigué al costat de la reina Sibilla , però no consentí…