Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Diego Muñoz Torrero
Història
Cristianisme
Política
Polític i eclesiàstic.
Diputat per Extremadura el 1810, a la sessió inaugural de les corts de Cadis propugnà l’aprovació per unanimitat de la sobirania nacional i la divisió de poders, i fou president 1811 de la comissió encarregada de l’elaboració de la constitució Confinat en un monestir per Ferran VII 1815, fou de nou diputat el 1822, però s’hagué d’exiliar a Portugal el 1823
conferència de Zimmerwald
Història
Reunió socialista internacional que tingué lloc a la localitat suïssa de Zimmerwald, prop de Berna, del 5 al 8 de setembre de 1915.
S'hi reuniren 38 delegats d’11 països Bé que hi hagué unanimitat en la condemna de la guerra i de la política d’Unió Sagrada, dues estratègies s’enfrontaren L’esquerra, agrupada entorn de Lenin, proposà de transformar la guerra imperialista en guerra civil revolucionària, però la majoria s’inclinà per la reconstrucció de la Internacional Socialista, desgavellada per la guerra, que permetés d’intentar una mediació que, de fet, fracassà Ambdues estratègies tornaren a enfrontar-se en la segona conferència, que tingué lloc a Kienthal, prop de Berna, per l’abril del 1916
Hemeroscopi
Història
Establiment grec citat per alguns texts clàssics (Estrabó, Aviè, Esteve de Bizanci) com si hagués existit a la costa del País Valencià.
La localització més concreta fou donada per Estrabó, que el situà entre el Xúquer i Cartagena i l’identificà amb Dénia, versió que ha estat seguida amb unanimitat des del Renaixement La majoria d’investigadors moderns ha suposat, també, que fou una ciutat fundada durant el període primerenc de la colonització grega s VI aC i que desaparegué aviat Davant la manca de troballes arqueològiques a Dénia que poguessin confirmar-ho, alguns investigadors han proposat altres localitzacions veïnes, com Xàbia o el penyal d’Ifac Ara per ara és un problema no resolt, complicat pel fet que les…
eslavofilisme
Història
Corrent filosoficoreligiós i patriòtic sorgit al s XIX a Rússia.
Antioccidentalista, aquest corrent tenia, en la seva formació, quatre factors determinants el Romanticisme, l’idealisme alemany especialment Schelling i Hegel, els costums i les tradicions nacionals russos i la mística ortodoxa Al dualisme entre la raó i la fe i a l’intellectualisme dels occidentals els eslavòfils oposaven un integralisme cognoscitiu, en què l’acte del coneixement ha d’ésser un acte vital de tot el subjecte i ha de procedir d’una consciència ecumènica sobornaja i mística que es realitza solament en l’Església Ortodoxa La gnoseologia eslavòfila tenia, doncs, en la sobornost…
Gabriel de Avilés y del Fierro
Història
Militar i funcionari a les Índies.
Marquès d’Avilés, fill de José de Avilés e Iturbide, corregidor de Vic entre el 1728 i el 1744 i heraldista, de qui heretà el títol de marqués d’Avilés Com el seu pare, seguí la carrera militar i fou enviat a Amèrica, on arribà al Perú el 1768 durant el període del virrei Manuel d’Amat Hi dirigí les milícies de cavalleria i fou governador interí del presidi i fortalesa d’El Callao i comandant de Cuzco el 1769 era tinent coronel de dragons Sota les ordres del general Valle, dirigí, a partir del 1780, les operacions militars repressives contra la revolta indígena capitanejada per Tupac Amaru …
Comissió de la Dignitat

Cartell de la Comissió de la Dignitat reclamant els Papers de Salamanca
Història
Organització creada el gener del 2002 a Catalunya per la societat civil amb la finalitat d’impulsar, vehicular i difondre la reclamació dels anomenats Papers de Salamanca, requisats per les autoritats franquistes a la Generalitat republicana i a ciutadans particulars.
Orígens i organització Sorgí com a resposta al bloqueig de les negociacions entre la Generalitat de Catalunya i els successius governs espanyols, iniciades pràcticament des de la reinstauració de la democràcia a l’Estat espanyol Els continus obstacles i dilacions amb motiu dels avatars polítics acabaren en una via morta al final del 2001, cosa que propicià el sorgiment de l’organització des de l’àmbit no institucional És coordinada per un secretariat format per vint-i-cinc persones, bona part de les quals en foren fundadores, com ara Antoni Strubell i Trueta , Josep Cruanyes, Enric Borràs,…
Lliga Regionalista
Míting a Tarragona de Francesc Cambó, un dels màxims representants de la Lliga Regionalista
© Fototeca.cat
Història
Partit polític fundat a Barcelona, el 25 d’abril de 1901, per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català, a fi de presentar-se conjuntament a les eleccions d’aquell any.
La fusió fou secreta fins després de les eleccions, que suposaren un èxit per al nou partit Aquest fou presidit per Bartomeu Robert i Ybarzábal, i en els seus estatuts afirmava el propòsit de lluitar per l’autonomia catalana dins l’Estat espanyol Com a vehicle d’expressió pública tenia el diari La Veu de Catalunya L’èxit assolit a les eleccions del 1901 no es repetí a les del 1903, i el partit feu crisi d’altra banda, la captació de sectors dretans empresa per la Lliga li llevà les simpaties de l’ala liberal, que se n'escindí 1904, la Lliga esdevingué, així, un partit específicament dretà,…
memòria històrica
Història
Dret
Mesures de foment del coneixement del passat i de reconeixement d’aquelles persones que durant la Guerra Civil Espanyola o la dictadura franquista patiren actes injustos per motius polítics, ideològics o religiosos.
Àmbit estatal Entre d’altres, patiren la pèrdua de la vida o de la llibertat amb condemnes de presó, treballs forçats, internaments en camps de concentració, deportacions o exili orquestrats en la seva major part pel franquisme en la causa general Tot i les diverses iniciatives dutes a terme des del 1978 tant pels poders públics com per la societat civil, no fou fins el 2007 que les Corts Espanyoles aprovaren una llei 52/2007, de 26 de desembre que comprenia les polítiques públiques dirigides a promoure el coneixement històric, una proclamació general del caràcter injust de totes les…
Papers de Salamanca
Història
Nom amb què és coneguda la documentació espoliada a la Generalitat de Catalunya i a organitzacions, entitats i particulars catalans, per les forces franquistes a partir del gener del 1939 i dipositada a l’Archivo Histórico Nacional de Salamanca el 1940.
De manera més genèrica, posteriorment hom s’ha referit amb aquest terme a tota la documentació requisada a diversos territoris de les zones de l’Estat espanyol que restaren al costat de la República durant la Guerra Civil de 1936-39, sobretot al País Basc i al País Valencià La Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos L’organisme sota el qual les autoritats franquistes dugueren a terme la requisa fou la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos DERD, creada oficialment a l’abril del 1938 pel ministre de governació Ramón Serrano Suñer amb la finalitat de…