Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
bandositat
Història
Grup o facció format per cercar avantatges personals, per resoldre qüestions de jurisdicció, per satisfer l’honor o per venjança personal.
A l’edat mitjana, a vegades les bandositats arribaven a resultar veritables guerres privades guerra privada arrossegant cadascuna de les faccions els respectius valedors A Catalunya, ja a la darreria del segle X, les constitucions de pau i treva intentaren de posar fi a aquestes lluites, que es presentaven tant entre nobles com entre pagesos, burgesos i eclesiàstics Al segle XVI sovint degeneraren cap al bandolerisme
Ramon Berenguer de Fluvià
Història
Cavaller, dit també Berenguer de Fluvià
.
Fou conseller, capità i un dels principals valedors del comte Jaume II d’Urgell en la lluita contra Ferran de Trastàmara Després de la sentència de Casp 1412, aconsellà a Jaume II que s’hi oposés amb les armes Intentà d’apoderar-se de Lleida, sense èxit, però derrotà les forces reialistes de Francesc d’Erill i d’Orcau i de Jordi de Caramany prop de Margalef 1413 Derrotats els urgellistes, passà al ducat de Savoia, on el duc Amadeu VIII l’acollí i li donà un càrrec oficial, des del qual intentà d’afavorir el partit urgellista i d’hostilitzar els Trastàmara
Lluís Oliver i de Boteller
Història
Vescomte de Castellbò.
Fill de Francesc Oliver, senyor de la baronia de Balsareny, esdevingué un dels cavallers tortosins més influents i poderós cap de bandositats El 1519 fou síndic de Tortosa a la cort que se celebrava a Barcelona, encarregat de tractar de les eleccions municipals, que aquell any ocasionaren seriosos aldarulls entre els gremis Durant les Germanies valencianes, defensà Benicarló i Peníscola, i el lloctinent general de València, a més, li demanà que reunís 2 000 homes del Principat 1521 Fou nomenat coronel de la gent de Catalunya que s’incorporà a l’exèrcit reial —en bona part comandats per…
Bernat Metge
Autògraf de Bernat Metge, on figura com a notari i escrivà dels delmes concedits pel papa Benet XIII al rei Joan I (1396)
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Història
Funcionari i escriptor.
Vida i obra Fill de Guillem Metge, especier que assortia de medicines el palau reial, i d’Agnès, la qual, en restar vídua, contragué noves noces amb Ferrer Sayol, escrivà, protonotari de la reina Elionor i traductor del llatí En aquests aspectes, el padrastre influí en la seva formació i en la seva carrera de funcionari reial i home de lletres el 1371, molt jove, ja era notari i funcionari de la cancelleria de la dita reina —enregistrava lletres i documents expedits per la reina i li escrivia també algunes missives— En morir aquesta, el 1375, passà al servei del duc de Girona, el…
, ,
cort general
Història
A la corona catalanoaragonesa, assemblea extraordinària convocada pel rei amb participació dels diferents braços o estaments de la població de cada estat per prendre acords i legislar.
Tingué el seu origen a Catalunya en la cort comtal o curia principis , la qual, d’ençà del regnat de Jaume I, començà a celebrar sessions extraordinàries amb el nom de cort general o cort solemne , amb assistència de major nombre de personalitats, sobretot de nobles i barons el poder legislatiu continuava corresponent al rei, per mitjà de les constitució , en el sentit tradicional, que derivava del dret romà, i que més endavant, en el dret constituent català, foren anomenades pragmàtiques Aquesta cort general conservava i mantingué durant dues centúries la condició d’òrgan juridicial per la…