Resultats de la cerca

Apareix amb aquesta denominació per primera vegada al 1271, quan n'era titular Brunisenda de Goscons, senyora de la força de Vallalta i altres feus com Sacreu, Goscons i les Planes Passà posteriorment als seus descendents, fruit del seu matrimoni amb el noble faïdit Pere d’Arquer, que l’ostentaren com a títol fins a l’abolició dels drets senyorials al 1813

Aquesta força, castell o torre de Vallalta, documentada al final del segle X, dominava el pas de la vall de la parròquia de Sant Feliu, al vessant més meridional del massís del Montnegre Maresme El senyors naturals de la quadra, segons Costa i Turell, foren els Goscons, els quals defensaren els seus drets senyorials de les pretensions dels Sesagudes primer i dels Cabrera posteriorment A mitjan segle XIII aquesta jurisdicció passà als Arquer, que tenien com a senyors majors els vescomtes de Cabrera

A la fi del segle X hom té noticies ja del terme del castell, sota el domini de la nissaga Goscons, que entroncà amb la dels Arquer al segle XIII, i els transferí així la senyoria i els seus vincles L’edificació mantingué fins a mitjan segle XIX una important torre i una capella sota l’advocació de sant Feliu La imatge, que fou traslladada a la seu parroquial, presideix el temple juntament amb sant Pere i sant Iscle  Al final dels anys 1970, el Dr Maluquer de Motes dugué a terme unes excavacions als fonaments del castell que mostraren les restes d’un absis paleocristià al lloc

Situada a l’extrem SW del comtat de Girona, originàriament comprenia les parròquies d’Arenys, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Hortsavinyà i Vallmanya i gran part de les de Sant Pere de Pineda o de Riu i de Santa Maria de Pineda A la primera meitat del s XIV sorgí el nucli de Calella , i a la fi del XV els d' Arenys de Mar , Canet de Mar i Sant Pol de Mar , que esdevingueren universitats independents Comprenia també les cases aloeres de Canet, Menola, Camós i Pineda Des de la primera meitat del s XI pertanyia al llinatge dels Sesagudes, dit després de…

Austriacista, fou nomenat capità del regiment de cavalleria de Sant Jaume, sota el comandament del coronel Antoni Desvalls, marquès del Poal, amb el qual recorregué el Principat intentant d’aixecar el país contra els ocupants Pel gener del 1714 derrotà les forces borbòniques al combat d'Arbúcies i actuà al Maresme, on, juntament amb Ermengol Amill, aconseguí les victòries de Sant Pol i de Sant Iscle de Vallalta

Fill del noble Joan Baptista de Mata i Soler, capità general de l’artilleria d’Aragó, cavaller de Montesa i senyor de la torre de la Mata, a Sant Cebrià de Vallalta Fou capità de la coronela de Barcelona 1697 El 1705 fou un dels primers a reconèixer el rei arxiduc Carles III, i aquest el féu comte de la Torre de la Mata 1707 Membre del consell del braç militar de Catalunya, tingué una notable intervenció al setge de Barcelona, on resistí fins al juliol 1714, i li foren confiscats els béns S'havia casat amb Caterina de Copons i d’Armengol, que li aportà les senyories del Llar,…

Comprèn el territori dels antics comtats de Girona, Besalú, Peralada i Empúries la diòcesi de l’alta edat mitjana de Castelsardo desaparegué amb motiu de la invasió dels àrabs La seva jurisdicció s’estén sobre 387 parròquies, agrupades en 24 arxiprestats Té una extensió de 4 965 km 2 i és dividit actualment en quatre zones pastorals Els límits de l’antic bisbat, testimoniats ja el 1115, fins el 1957 no experimentaren cap variació Els seus límits antics comprenien la vall de Camprodon excepte la Ral i Sant Pau de Seguries, les valls del Bac, de Bianya i de Ridaura, la plana d’en…