Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Giuseppe di Aromatari
Història
Metge i erudit italià.
Condeixeble i amic de Harvey a Pàdua, exercí en aquesta ciutat i a Venècia Fou el precursor del preformacionisme en ser el primer a afirmar, basant-se en la suposada analogia entre la llavor dels vegetals i l’ou dels animals, l’existència de l’embrió en estat preformat al si de l’ou no fecundat 1625
barbotina
Història
Tècnica antiga de decoració ceràmica d’aplicació de relleus, geomètrics o vegetals, a la part exterior de les peces.
Coneguda des de l’època prehistòrica, és característica d’un tipus de ceràmica romana dels ss I i II dC, en la qual hom dibuixava en relleu fulles i flors d’argila fina, amb una tècnica semblant a les mànegues de pastisser Aquest tipus romà es troba sovint als Països Catalans, generalment importat d’Itàlia
araucà | araucana
Etnologia
Història
Individu del grup de pobles de llengua araucana que habiten el centre de Xile, entre els 30 i els 43° de latitud sud.
La població actual consta d’uns 250000 individus al moment de la conquesta espanyola eren 1000000 o 1500000 individus Hom distingeix entre araucans septentrionals i meridionals Els primers són anomenats picuntxe i els altres maputxe —els més nombrosos— i huilitxe També hi ha araucans a l’Argentina, des de la serralada andina fins al riu Salado L’ocupació castellana del territori araucà fou iniciada, l’any 1541, per Pedro de Valdivia La guerra contra els araucans durà uns 20 anys, bé que fou mantinguda en forma intermitent fins a la segona meitat del segle XVIII Els araucans foren totalment…
minoic
Art
Història
Nom donat pels arqueòlegs, des de les excavacions d’Evans a Cnossos, al començament del segle XX, a la civilització prehel·lènica de Creta, entre el 2700 i el 1100 aC, aproximadament.
Rep el nom del llegendari rei Minos i constitueix la primera civilització destacada i original del món mediterrani El seu coneixement arqueològic és centrat als palaus, grans construccions de planta irregular, amb patis i cambres al voltant Cnossos —el més important—, Faistos, Hagía Tríada, Mallia L’únic conjunt urbà excavat és Gurnia El procés històric ha estat dividit en tres etapes minoic antic ~2700-2000 aC, minoic mitjà ~2000-1550 aC i minoic recent ~1550-1100 aC, cadascuna de les quals es divideix alhora en tres altres etapes I, II i III El moment més brillant fou entre el…
assaonador
Història
Persona que assaona les pells o els cuirs.
L’assaonador prenia del blanquer les pells o els cuirs “en blanc”, és a dir, només adobats amb tanins vegetals i sense acabar Damunt aquesta matèria hom aplicava tot un conjunt d’operacions, anomenades actualment d’acabament, i lliurava així un article enllestit per a l’ús que n'havien de fer els sabaters, els basters i l’altre personal d’oficis relacionats amb la pell El treball de l’assaonador començà per ésser l’assaonament amb seu o enseuament, però després la seva tasca s’estengué a moltes altres operacions tals com el tenyiment i el llustratge L’ofici d’assaonador ha restat…
Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia
Història
Obra d’Antoni Josep Cabanilles, publicada a Madrid en dos volums (1795-97), primera i única de les ordenades per Carles IV (1791) per a estudiar els vegetals als seus regnes.
Té 588 pàgines, illustrades amb mapes i panorames, sobre esbossos de l’autor, gravats per TLEnguídanos Producte d’un minuciós viatge pel País Valencià, ofereixen una notable quantitat de dades de tota mena, fixades des de la Illustració, d’un alt valor per als estudis botànics, demogràfics, geogràfics, etc Conté un índex de plantes amb equivalències llatines, castellanes, catalanes i franceses Esdevinguda un clàssic dels estudiosos del País Valencià, l’obra ha estat reeditada el 1958, a cura de JMCasas i Torres, i, en facsímil, el 1972
el Comtat

Història
Comarca del País Valencià, a la regió de Xàtiva.
La geografia El cap de comarca és Cocentaina És situada al ple de les serralades bètiques valencianes i, com a continuació del muntanyam prebètic de l’Alcoià, constitueix una contrada molt irregular, on les diferències absolutes de nivell depassen els 1100 m L’ampla depressió integrada per la foia de Cocentaina es prolonga per la vall de Perputxent, longitudinal i seguida pel riu d’Alcoi, que travessa després l’estret de l’Orxa per penetrar a la Safor L’orografia té una orientació general ENE - WSW, amb predomini de les vergències meridionals i dels flancs septentrionals espadats Gairebé tots…