Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona
Història
Organisme creat el 1975 per a coordinar i representar totes les associacions de veïns de la ciutat de Barcelona —més de cent el 1978— sorgides els darrers anys del franquisme sota l’impuls, en particular, dels partits d’esquerra.
Encapçalà les reivindicacions urbanístiques, d’equipaments, etc, dels barris enfront dels consistoris encapçalats pels alcaldes Massó, Viola i Socias Arran de les eleccions municipals del 1979 el seu paper polític minvà força Al començament del segle XXI era present sobretot en la problemàtica dels barris, amb la voluntat de facilitar al màxim el contacte entre els veïns i veïnes i les seves entitats
comú
Història
Imposició general extraordinària proporcional als béns posseïts que pagaven tots els veïns de determinats comuns o municipis catalans (com els de Tortosa i de Lleida abans del decret de Nova Planta) per tal d’equilibrar l’actiu i el passiu municipals ( comú
).
Era acordat en assemblea general de veïns i hi contribuïren també els cavallers amb determinades excepcions, els estrangers, els jueus i els musulmans
taifa de Ronda
Història
Petit regne de taifes (1031-59) governat per la família berber dels Banū.
Cobejat pels veïns regnes de Granada, Màlaga i Sevilla, fou finalment annexada per al-Mu'tamid a aquest darrer
abdalwadita
Història
Membre de la família dels Banū ‘Abd al-Wād (o Banū Zayyān), dinastia berber fundada, després de la dissolució del poder almohade, per Abū Yahyà Yagmurāsan ibn Zayyān, el govern del qual començà el 1236 al territori de l’actual Algèria, amb capital a Tlemcen.
Sostingué repetits atacs dels seus veïns marínides del Magrib i hàfsides d’Ifrīqiya, fins que els turcs acabaren amb llur domini 1550
vetó | vetona
Història
Individu d’un poble preromà que ocupà la zona occidental de la Meseta, a la península Ibèrica, entre el Duero i el Guadiana.
La seva economia fou de base ramadera Els vetons prestaren suport als lusitans, els seus veïns, quan aquests s’aixecaren contra la dominació romana
portal de la Valldigna
Història
Porta oberta l’any 1400 a la muralla de València, per tal de donar accés a la moreria.
El 1539 els veïns obtingueren permís del consell general per a collocar-hi una imatge de la Mare de Déu Fou restaurat el 1965
ilerget | ilergeta
Història
Individu d’un poble preromà, del grup ibèric, un dels més importants, territorialment, de la vall central de l’Ebre.
El nucli central corresponia a les comarques que volten la ciutat de Lleida, la més destacada dels ilergets, que a les monedes que encunyà donà el nom d’ Ildirda o Iltirta , llatinitzat en Ilerda a l’època romana Hom suposa que el límit nord podia haver estat el Montsec, i el meridional, l’Ebre A l’est tenien per veïns els lacetans i els cossetans, i per l’oest ocupaven, més enllà del Cinca, les conques dels rius Alcanadre i Aragó, entre les serres de Guara i d’Alcubierre Les fronteres amb els lacetans i els cossetans són molt vagues hom atribueix la Segarra als ilergets o als lacetans,…
Esteve Uroš I de Sèrbia
Història
Rei de Sèrbia (1243-76).
Mantingué la pau amb els països veïns i concilià les diverses religions Creà una moneda sèrbia i desenvolupà l’explotació de les mines argent, plom, coure i ferro Fou destronat pel seu fill Esteve VI
consell municipal
Història
Òrgan deliberatiu i de govern d’un municipi.
Des de l’alta edat mitjana les comunitats locals s’administraren a través dels consells o assemblees de veïns Originàriament era integrat per tots els veïns consell obert Sovint, però, es reunia un consell restringit , que aplegava només una part del general i actuava per delegació d’aquest A partir de la baixa edat mitjana aquest consell restringit substituí el general, que perdurà només en entitats de població molt reduïdes, i donà lloc a l’estructura del municipi modern Als Països Catalans, abans dels decrets de Nova Planta, el consell municipal era anomenat consell d’universitat o de…
Giovanni (I) Visconti
Història
Senyor de Milà (1339-54) juntament amb el seu germà Luchino (I).
Fill de Matteo I i de Bonacossa Borri Destinat a la vida eclesiàstica, l’antipapa Nicolau V el creà cardenal 1329, legat de Llombardia, bisbe de Novara 1329, senyor de Novara 1332 i arquebisbe de Milà 1330 Obtingué Bolonya 1350, i féu la pau amb tots els seus veïns
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina