Resultats de la cerca

El 1680, després de la mort del seu fill Vicenç de La Grua-Talamanca i La Valle, segon duc, el títol fou venut als Torallo

Es tracta del marquesat de Contreras concedit el 1772 a José de Contreras, fill dels comtes d’Alcúdia, i que havia estat venut, per a beneficiar, el 1796 Ha passat als Vallès, comtes d’Albalat

S'estenia per l’alta vall del Main i per les valls baixa i mitjana del Regnitz, possessions que foren acumulades per la seu exempta de Bamberg durant el s XIII, mentre que Villach, a la Caríntia, fou venut el 1759 a Àustria El principat fou secularitzat i incorporat a Baviera l’any 1803

Armat cavaller 1345, acompanyà Pere III a Sardenya 1354, on obtingué el lloc de Pula i altres castells i llocs diversos Fou conseller reial i prengué part en la guerra de Castella A Sardenya, fou fet presoner pel jutge d’Arborea Marià IV 1369 alliberat, tornà a la cort, on fou promotor de negocis del rei A més d’alguns llocs aragonesos que li havia venut el rei 1381, fou senyor del castell de Barbastre, heretat dels seus nebots

Segons la tradició hi nasqué sant Ramon de Penyafort vers el 1180, i del primitiu edifici resten uns torricons i llenços de murs El 1603 n'era propietària la família Espuny, que el vengué als dominicans, els quals hi construïren el convent i l’església actuals de Sant Ramon de Penyafort, ampliats i renovats al s XVIII Fou secularitzat i venut el 1837, però conserva encara el culte i el caràcter de santuari En el presbiteri es guardaren molt de temps les restes de Ramon de Penyafort i de fra Joan Guasc, fundador del convent, traslladades després a Barcelona

De família grega cristiana, a 13 anys fou raptat i venut com a esclau al bei d’Egipte, Ibrāhīm Es convertí a l’islam i aviat aconseguí el favor del bei, que l’alliberà En morir Ibrāhīm començà a intrigar per tal d’arribar al poder, i el 1766 s’apoderà del govern S'independitzà pràcticament del soldà de Turquia i, després de consolidar la seva posició militar i política amb una sèrie de reformes, començà un programa d’expansió territorial en poc temps aconseguí de posar sota el seu control la major part d’Aràbia i d’aliances negociacions amb Venècia i Rússia Durant l’ocupació de…

En morir el seu pare, heretà Empúries i Peralada Participà, segons Tomic, en l’expedició de Ramon Borrell a Còrdova 1010 En morir el seu germà Guislabert 1014, que havia heretat el Rosselló, intentà de reunificar els comtats Prengué, així, el Rosselló al seu nebot Gausfred II, que es defensà ajudat pel comte Bernat I de Besalú La mediació de l’abat Oliba de Ripoll facilità l’entesa entre els contendents 1020 Mort Ramon Borrell de Barcelona 1018, aprofità la minoritat de Berenguer Ramon I per envair l’alou d’Ullastret, que ell mateix anys abans havia venut al comte barceloní La…

D’origen traci, fou venut com a esclau i convertit en gladiador L’any 73 aC, juntament amb altres gladiadors, es revoltà i incità els nombrosos esclaus dels latifundis de la Itàlia meridional a seguir llur exemple Després de vèncer les tropes que intentaren de reduir-lo, marxà amb 30000 homes cap al nord per fugir d’Itàlia i derrotà el procònsol de la Gàllia Cisalpina, Cassi Longí Varus, prop de Mòdena aquesta victòria i l’esperit de revolta social dels seus companys el decidiren a tornar al sud, amb un exèrcit format ja per 100000 homes Acampat a Rhegion Reggio di Calabria amb l…

Als segles IX-X, el seu terme encloïa les actuals demarcacions de Centelles, Sant Martí de Centelles amb Sant Miquel Sesperxes i Sant Quirze Safaja excepte Bertí, i era dividit en tretze vilars, tots sota la dependència eclesiàstica de Santa Coloma, la futura parròquia de la vila de Centelles, que esdevingué capital de la baronia Els dominis dels Centelles s’anaren ampliant pels territoris veïns la fortalesa de Blancafort, prop de la Garriga des del 1184 drets a la vall d’Osor en feu del rei el castell de Sentfores en feu de la mitra de Vic Manlleu, la domus de Bellpuig i el castell de Sameda…

Fill de Bartomeu de Llobera, mercader de Solsona, es casà amb Beatriu Garró, filla de Pere Garró, també mercader solsoní Vers el 1400, esdevingut ciutadà de Barcelona, hi formà una companyia mercantil de draps, amb el mercader solsoní, cosí germà seu, Joan de Junyent, que comerciava amb teixits fins importats de Flandes, Anglaterra i Toscana i distribuïts per l’interior de la península Ibèrica i l’estranger El 1414 formà una altra companyia amb el seu fill gran i el mercader Joan de Junyent, nebot de l’homònim, suposadament dissolta el 1427 Es dedicà també al comerç del sucre comprat a Gandia…