Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Diada de les Illes Balears
Història
Festivitat celebrada anualment a les Illes Balears l’1 de març.
Instaurada des del 1984, commemora l’entrada en vigor de l’estatut d’autonomia de les Balears
cap polític
Història
Càrrec polític posat pel govern al capdavant de les províncies de l’Estat espanyol com a representant màxim del poder executiu.
La denominació, equivalent i predecessora de la de governador civil, sorgí de les corts de Cadis i estigué en vigor en 1813-14, 1820-23 i 1836-49 Fou conegut amb el seu nom castellà, jefe político
Borgonya-Franc Comtat
Història
Regió administrativa de França.
La capital és Dijon Comprèn els departaments de Costa d’Or, Nièvre, Saona i Loira, Yonne, Jura, Doubs i Alta Saona Fou creada per la reforma territorial aprovada el novembre del 2014 i entrà en vigor a partir del gener del 2016, per la qual es fusionaven les regions de Borgonya i el Franc Comtat
capitular
Història
Precepte legal procedent dels sobirans carolingis i de llurs assemblees legislatives.
Tenia vigor per a tot l’imperi Alguns d’ells, però, tenien caràcter addicional als codis vigents en les regions annexades, com és el cas dels donats per Carlemany i Lluís el Piadós a favor dels hispans de les marques meridionals de l’imperi També en foren donats d’especials per els enviats missi , amb l’encàrrec d’inspeccionar regions concretes i de fer-hi complir les lleis generals Els capitulars carolingis tingueren vigència als comtats catalans del s IX
Diputació General d’Aragó
Història
Òrgan de govern de la comunitat autònoma d’Aragó.
Instituït el 1983 amb l’entrada en vigor de l’estatut d’autonomia d’Aragó, el seu president, elegit per les Corts d’Aragó, designa els nou consellers que, amb ell, formen el govern autonòmic N’han estat presidents Santiago Marraco PSOE, 1983-87, Hipólito Gómez de las Roces PP, 1987-91, Emilio Eiroa PP, 1991-93, José Marcos Berges PSOE, 1993-95, Ramon Tejedor 1995, Santiago Lanzuela PP, 1995-99, Marcellí Iglesias PSOE, 1999-2011, Luisa Fernanda Rudi PP, 2011-15 i, des del 2015, Javier Lambán
Enver Paixà
Història
Militar
Política
General i polític turc.
Fou una figura discutida entre els períodes de la jove revolució turca i el collapse de l’imperi Otomà durant la Primera Guerra Mundial Obligà el soldà AbdülhamitII a posar en vigor la constitució del 1876 El 1909 féu avortar un cop contrarevolucionari i deposà el soldà Ministre de la guerra, el 1914 atacà Odessa i Sebastopol, i el 1920 obligà Rússia a evacuar Armènia Es relacionà amb els bolxevics, els quals l’enviaren al Turquestan per tal de pacificar una revolta, però es posà a favor d’aquesta revolta, i morí en la lluita
sistema del bací
Història
Sistema d’elecció per atzar dels dotze jurats del Consell de Cent de Barcelona que havien d’elegir els cinc consellers de la ciutat, segons el privilegi atorgat per Alfons IV el 1455.
Estigué en vigor fins a la reforma del municipi barceloní feta per Ferran II el 1498, que fou instaurat el sistema d'insaculació L’elecció tenia lloc anualment el dia de Sant Andreu 30 de novembre, reunit el Consell de Cent Dels dotze electors, n'hi havia d’haver tres per cada un dels estaments de ciutadans honrats, mercaders, artistes i menestrals Hom feia l’elecció extraient uns rodolins de cera posats en un bací d’aigua, anomenat bací de les eleccions L’elecció per grups d’edats dins cada estament permetia d’elegir quatre electors vells, quatre de mitjana edat i quatre de…
mayorazgo
Història
Nom donat a Castella, durant l’edat mitjana, a la institució per la qual un determinat nombre de béns del patrimoni familiar era considerat una unitat inalienable per tal de preveure, així, l’ordre successori, basat en l’heretatge per primogenitura.
Sorgí al segle XII, al si d’algunes famílies nobles, com a concessió reial per a perpetuar els béns d’uns llinatges determinats Bé que Alfons X introduí, a Las Partidas , una llei que facilitava aquesta pràctica successòria, la institució continuà essent una concessió reial fins al segle XVI lleis de Toro, 1505, que fou ordenat jurídicament Aleshores la burgesia també començà a practicar el dret de mayorazgo , que podia ésser inter vivos escriptura o mortis causa testament Limitat des de la darreria del segle XVIII, a causa dels desequilibris socials que provocaren els grans mayorazgos que…
cadastre
Història
Impost global i directe (inspirat paradoxalment en el Cadastre de Milà, preparat per exiliats austriacistes i que no entrà en vigor fins el 1760), projectat pel superintendent José Patiño (també factòtum dels decrets de Nova Planta), i establert al Principat de Catalunya el 1716 per un decret del 9 de desembre de 1715; la seva implantació fou paral·lela a la del decret de Nova Planta, publicat el 16 de gener de 1716.
La recaptació d’imposicions durant la guerra de Successió per part del bàndol filipista, que trobà una forta resistència, especialment remarcable durant la revolta de les quinzenades del gener del 1714, així com els precedents de València equivalent i Aragó única contribució , ja feien presagiar que el Principat de Catalunya i el regne de Mallorca serien també gravats amb un nou impost En el cas mallorquí, fou la talla general i, en el cas català, el cadastre Cal tenir present que la imposició del cadastre no significà la derogació de les contribucions anteriors, atès que foren…
capitació
Història
Contribució personal imposada sense tenir en compte la posició econòmica del contribuent i que, per tant, afectava àdhuc els qui no tenien béns ni negoci.
Existí ja a Roma amb els noms de tributum in capita, capitatio o pro capitibus A Castella era imposada sobre els sarraïns i els jueus establerts en aquell regne i hom li donava el nom d' aljama , per tal com la recaptació es feia mitjançant les respectives aljames Als Països Catalans hom li donà la forma de fogatge, o sigui aplicant-la per famílies o llars, des del s XIV fins al XVI, inclusivament a França, també es feia l’exacció d’una manera semblant Amb l’estructuració tributària posterior al decret de Nova Planta, al Principat de Catalunya fou imposada la capitació, amb el nom de…