Resultats de la cerca

El succeí la seva filla Maria Teresa de Vilanova i de Salis-Soglio, que entrà al convent de Sankt Jakob de Viena amb el nom de sor Segimona El 1926 fou rehabilitat, allegant un parentiu transversal, pel genealogista Ramon de Rosselló i Donato

Durant un curt temps també havia estat conegut com a vescomtat de Vilanova de Xelva

Descendent de Vidal de Vilanova, fou nomenat virrei de Sardenya 1515-29 per Ferran II de Catalunya-Aragó i confirmat 1516 per Carles I Reuní el parlament ordinari de Sardenya 1518-23 i un d’extraordinari 1528 El mateix any rebutjà una incursió francesa sobre Sàsser

Fill de Guerau de Vilanova, probablement d’origen català Fou batlle general del comte Ramon Berenguer V de Provença durant més de vint anys i el seu principal conseller de la política interior de reorganització territorial A la mort del comte, assumí la regència del comtat 1245 Gestionà el matrimoni 1246 de la filla del comte, Beatriu, amb el comte Carles d’Anjou fill de Lluís VIII de França i després rei de Sicília i de Nàpols, al servei del qual estigué a la fi de la seva vida Fou cantat per Dante en la Divina Comèdia

Fill de Ramon de Vilanova, castellà de Morella, i de Sibilla Fou conseller de Jaume II i majordom i marmessor de la reina Blanca Bon diplomàtic, fou enviat a França 1304 i en nombroses ambaixades a la cort pontifícia Primer anà a Perusa, on, en morir Bonifaci VIII, feu homenatge a Benet XI per la senyoria nominal de Sardenya i Còrsega i demanà ajut per a l’adquisició efectiva de les illes Aconseguí l’interès del papa en els tractes matrimonials de Sanç I i Sança de Mallorca amb Maria de Nàpols i Robert, duc de Calàbria, respectivament 1303-04 A Avinyó, visità Climent V 1309 i…

Passà als Castellví, marquesos de Làcon La baronia de la Vilanova havia estat vinculada, amb prèvia facultat reial per l’avi cinquè del primer comte, Joan de Vallterra

Afiliat al Partit Progressista de Ruiz Zorrilla, l’abandonà en morir aquest i s’adherí, el 1903, a la Unió Republicana contrari, però, a la Solidaritat Catalana, passà al reformisme de Melquíades Álvarez, i fou finalment, el 1915, un dels dirigents del Bloc Republicà Autonomista

Es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1996 amb la tesi Les Rondalles d’animals el cas del cicle de la guineu i el llop Premi Flos i Calcat de Pedagogia de l’IEC 1997 Participant i impulsora de nombroses iniciatives literàries en el camp infantil, ha versionat contes de la tradició oral publicats en colleccions dirigides per ella en diverses editorials, i ha publicat articles sobre narració infantil en revistes especialitzades És presidenta fundadora de Tantàgora Serveis Culturals des del 1991, organització dedicada a la difusió i la promoció de…