Resultats de la cerca

Fou catedràtic de filosofia Demanà ajuda als anglesos en la guerra contra Napoleó, i sofrí exili en períodes d’absolutisme ocupà càrrecs d’ambaixador, diputat, ministre i cap de govern Presidí l’Academia Española Home liberal i eclèctic, evolucionà des del neoclassicisme vers el Romanticisme moderat De les seves obres dramàtiques es destaquen La viuda de Padilla 1814, Edipo 1829, Aben Humeya París, 1830 i La conjuración de Venecia 1834 escriví, a més, Poesías 1833 i la novella històrica Isabel de Solís, reina de Granada

Vida i obra D’una família de propietaris rurals, la seva formació humanística i científica es degué desenrotllar a Menorca al convent dels franciscans, primer, i a collegis avançats pedagògicament, com el de l’austríac Karl Ernst Cook, després Poliglot coneixia el grec, el llatí i diverses llengües vives i home de cultura, combinà l’activitat literària amb l’exercici de càrrecs públics, entre els quals el de director i comptador de la Casa de la Misericòrdia, entre el 1820 i el 1821, institució per a la qual traduïa les obres teatrals destinades a aconseguir fons Les dues etapes de la seva…

Desenvoupament enciclopèdic El text primitiu de la crònica basteix la genealogia dels prínceps de la nissaga de Guifré I, que senyorejaren els comtats de Barcelona, Urgell, Cerdanya i Besalú, des del fundador de la dinastia fins al comte rei Jaume I Aquesta redacció primitiva només es conserva al ms lat 5 941 de la BNP i fou transcrita per Pèire de Marca en Marca Hispanica 1688 Cal distingir en aquest text un nucli inicial, obra d’un mateix autor, que comprèn des de la llegenda de Guifré el Pelós procedent probablement d’un text de Cuixà poc posterior al 1127 fins a la mort de Ramon…