Resultats de la cerca
Es mostren 124 resultats
Arabella Stuart
Història
Filla de Charles Stewart, catorzè comte de Lennox, i d’Elizabeth Cavendish.
Enric VI de França es volgué casar amb ella, però Elisabet I ho impedí Quan Jaume VI d’Escòcia, cosí seu, ja havia cenyit la corona anglesa, Arabella volgué casar-se amb William Seymour després duc de Somerset, fill de lord Beauchamp, antic pretendent al tron anglès, però el rei s’hi oposà malgrat tot, es casaren secretament Empresonats, s'escaparen, però ella fou capturada i empresonada a la Torre de Londres, on embogí i morí
Constantí I de Grècia
Història
Rei de Grècia (1913-17 i 1920-22).
Fill de Jordi I , el qual succeí, i d’Olga de Rússia Durant la Primera Guerra Mundial es declarà partidari dels Estats Centrals i volgué salvar la neutralitat de Grècia S’oposà al president del consell de ministres E Venizelos , que cedí Tessalònica als aliats França sostingué Venizelos i el rei fou obligat a abdicar juny del 1917 Tornà al poder a la mort del seu fill Alexandre I 1920, però l’expulsió de les forces gregues d’Esmirna pels turcs 1922 el feu abdicar de nou a favor del seu fill Jordi Hom el volgué considerar successor dels emperadors bizantins i, per…
Saurina d’Entença i de Montcada
Història
Filla de Berenguer V, segona muller de l’almirall Roger de Lloria (1291).
Vídua el 1305, volgué 1306 que el seu parent Gombau d’Entença, procurador de València, fos tutor dels seus fills Per afers que concernien el seu fill Rogeró, anà a la cort pontifícia 1319 Pledejà amb els homes de Penàguila per raó dels termes del castell de Seta 1323 i també, sobre termes, amb Ponç Guillem de Vilafranca 1324 Li foren reconegudes pel rei 1325 les possessions del castell i la vall de Seta, Calp, Altea, el Puig, la vall de Travadell i diverses cases i heretats a Gandia, Dénia, etc Disposà l’edificació d’un monestir de menoresses a Xàtiva, on volgué la…
Asdrúbal
Història
General cartaginès, de la família dels Barca, gendre d’Amílcar, al qual succeí com a cap de les forces púniques a la península Ibèrica el 228 aC.
Fundà la base de Cartago Nova Cartagena Fou assassinat per un esclau indígena que volgué venjar la mort del seu amo
Acaz
Història
Bíblia
Tretzè rei de Judà (736-721 aC).
No volgué unir-se a la coalició d’israelites i sirians contra el rei assiri Tiglet-Piléser III, de qui Acaz esdevingué més tard vassall, sense fer cas de la profecia d’Emmanuel d’Isaïes
Antoni Ribas
Història
Sindicalista socialista.
Principal dirigent del Sindicat Metallúrgic Balear a la Segona República, aglutinà els partidaris de Largo Caballero a Mallorca President de la UGT de les Balears des del 1933, bé que volgué apropar-se a comunistes i anarcosindicalistes, després dels fets d’Octubre del 1934 fou marginat
batalla del cap Orlando
Història
Militar
Batalla naval entre les forces de Jaume II de Catalunya-Aragó i les del seu germà, Frederic I de Sicília, davant el cap Orlando, a la costa nord de Sicília, el 4 de juliol de 1299.
L’esquadra catalana, manada per Roger de Lloria, destruí la formació enemiga i en capturà la meitat de les naus Jaume II, que havia atacat el seu germà obligat pels termes del tractat d’Anagni , no volgué, però, aprofitar-se de la victòria i feu retirar les seves forces cap a Catalunya
Euribíades
Història
Militar
Militar lacedemoni.
Fou almirall de la flota grega durant la segona guerra Mèdica Després de la desfeta de les Termòpiles portà la flota al golf de Salamina Caiguda Atenes en mans dels perses, volgué anar al Peloponès, però, aconsellat per Temístocles, restà a Salamina, on fou obtinguda una victòria sobre l’enemic 480 aC
Polícrates
Història
Tirà de Samos.
Amic de Pisístrat i del faraó d’Egipte, intentà de transformar les bases de l’organització política i social de l’estat Protector dels poetes i impulsor de les obres públiques, volgué crear un imperi samiota a les Cíclades, però no ho aconseguí Aliat dels perses contra Egipte, fou traït i morí a Magnèsia, crucificat
Arthur Moeller van den Bruck
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític alemany.
Després del 1918 fou el teòric del “neoconservadorisme” ideològic nacionalista, que rebutjava el liberalisme econòmic, els monopolis capitalistes i la democràcia occidental Preconitzava un estat popular i nacional volksstaat que integrés novament l’individu a la seva corporació Partidari incondicional del prussianisme, volgué definir un “estil prussià” El seu nacionalisme inspirà nombrosos grups i el mateix nacionalsocialisme
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina