Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Wafd
Història
Partit nacionalista egipci.
Prengué el seu nom ‘delegació’ en record de la delegació organitzada per Zaġlul Paixà per tal d’exigir la fi del protectorat britànic 1919 Dirigit inicialment pel mateix Zaġlul, fou majoritari en les eleccions del 1924, i fou allunyat del govern per Farūq I el 1936 Després de l’esclatant triomf del 1950 estigué en el poder fins a la revolució del 1952, que fou prohibit Fou reconstituït l’any 1983 amb el nom de Partit del Nou Wafd Des d’aleshores ha seguit una trajectòria declinant bé que en les eleccions del 1984 fou, amb el 15% dels vots i 57 escons, la segona força política del…
braç reial
Història
Braç de les corts dels regnes de la corona catalanoaragonesa en el qual s’aplegaven els representants de les ciutats i viles de dependència reial directa que tenien privilegi de vot a corts.
Era anomenat també braç popular i constituïa la via de representació de la nova classe de ciutadans i burgesos desenvolupada a partir dels ss XI i XII als grans nuclis urbans El braç reial tingué un paper d’una gran importància en l’estructuració i en el dinamisme de les corts Amb el temps, el relleu d’aquest estament adquirí increment respecte als altres dos Al Principat, en prendre estat oficial, el 1283, aquest braç era format per 12 ciutats i viles, nombre que augmentà a mitjan s XIV i que s’amplià encara amb la reincorporació dels comtats de Rosselló i de Cerdanya La…
donatiu
Història
A la corona catalanoaragonesa, quantitat que la cort votava per a subvencionar el rei o cobrir càrregues públiques.
Era fixada un cop s’havia arribat a un acord sobre totes les qüestions pendents tractades a la cort Per a l’aprovació era necessària la majoria de vots L’exacció i l’administració dels imposts necessaris per a pagar el donatiu anava a càrrec de la diputació o generalitat corresponent
Federació Obrera de Menorca
Història
Organització sindical que reuní la majoria dels obrers de Menorca, creada pel març del 1918 sota l’impuls del socialista Lluc Pons i Castell.
El seu quart congrés es Castell, novembre del 1922 decidí per majoria l’ingrés dins la CNT 939 vots a favor i 700 en contra, favorables al manteniment de la neutralitat, després de la retirada dels partidaris de la UGT 708 obrers Posteriorment, sota la influència de Víctor Rotger, s’adscriví a la UGT de les Balears març del 1930
germans Gaudents
Història
Nom amb què són coneguts els membres de l’orde dels germans cavallers de la benaurada Verge Maria Gloriosa.
Aquest orde fou fundat 1233 pel dominic Bartomeu de Vicenza per propugnar la pau interna d’Itàlia, fou posat sota la regla de sant Agustí —amb els vots de castedat conjugal, obediència i protecció de vídues i orfes— i fou aprovat per Urbà IV 1261 Les riques comendes feren degenerar la vida espiritual dels cavallers, els quals acabaren essent dits fratres gaudentes L’orde persistí, precàriament, fins al segle XVIII
Salvador Allende Gossens
Història
Política
Polític xilè.
Llicenciat en medicina el 1932, i un dels fundadors, el 1933, del Partido Socialista Chileno, fou diputat del 1937 al 1946 i ministre de sanitat dins el govern de Pedro Aguirre Cerda en 1939-41 i 1941-42 Senador des del 1945, ocupà el càrrec de president del senat el 1952 Es presentà com a candidat presidencial el 1952, 1958 i 1964, però les tres vegades fou derrotat Finalment, com a representant de la coalició d’esquerres Unidad Popular , assolí la presidència el 1970, amb el 36% dels vots La seva política, anomenada via xilena al socialisme, maldà per un trànsit pacífic al…
Manuel Montt Torres
Història
Política
Polític xilè.
Elegit president pels vots de conservadors i moderats, la seva etapa presidencial 1851-61 fou, malgrat l’oposició dels liberals i de l’extrema dreta, una de les més expansives del s XIX xilè Fundà el Partido Nacional per enfrontar-se a la coalició liberal-conservadora finançada pels capitalistes miners, la qual derrotà electoralment 1858 i militarment 1859 Es retirà de la presidència el 1861, però conservà alts càrrecs diplomàtics i judicials El seu fill Jorge Montt Casablanca 1846 — Santiago de Xile 1922 també fou president de Xile 1891-96
Parti Communiste Français
Història
Associació política francesa nascuda el 1920 a partir de l’escissió produïda en el Congrés de Tours de la Section Française de l’International Ouvrière (SFIO).
La majoria hi decidí d’adherir-se a la Tercera Internacional i, l’any següent, prengué el nom actual Del 1934 al 1938 formà part del Front Popular bé que el 1936 no participà en el govern del socialista Léon Blum Durant l’ocupació nazi de França 1940-44, participà activament en la Resistència, després, però, que s’hagueren trencat les bones relacions entre Hitler i Stalin Posteriorment participà, bé que breument, en el govern A partir del 1947, però, restà novament aïllat Pel juny del 1972 signà un programa comú amb els socialistes, al qual s’adheriren posteriorment els radicals d’esquerres…
Juli Pams i Vallarino
Història
Política
Polític.
Advocat a Perpinyà, tingué nombrosos càrrecs polítics senador radicalsocialista 1904, ministre d’agricultura 1911, president del Consell General dels Pirineus Orientals 1912-20 El 1913 fou candidat radicalsocialista a la presidència contra Raymond Poincaré, que el vencé per 429 vots contra 327 El 1918 fou ministre de l’interior Després de la Primera Guerra Mundial representà França a la Societat de Nacions Interessat per la cultura catalana, fou membre de la Societat d’Estudis Catalans Deixà a la ciutat de Perpinyà l’Hotel Pams, estatge de la biblioteca municipal, de museus, d’…
diputat | diputada
Història
Dret administratiu
Persona que esdevé, per elecció, membre d’una cambra o parlament.
A l’Estat espanyol, a partir de la constitució de Cadis 1812 i fins al 1939, i de nou a partir del 1977, anomenats diputats a corts els membres designats directament pels electors per a formar part de les corts cort 4 2 Al Parlament de Catalunya, segons l’Estatut d’Autonomia del 1932, eren elegits per a un màxim de 5 anys per les circumscripcions del Principat ciutat de Barcelona, província de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona l’Estatut del 1978 fixa en 4 anys la durada de la legislatura i estableix que l’elecció dels diputats ha d’ésser feta amb criteris de representació proporcional Els…