Resultats de la cerca
Es mostren 402 resultats
Ptolemeu XII
Història
Rei d’Egipte (80-51 aC), conegut també per Auletes (‘flautista’) i Noto (‘bastard’).
Fill de Ptolemeu IX, fou reconegut pels romans Un avalot, provocat per l’annexió romana de Xipre, el mantingué allunyat del 58 al 55 aC Restablert pel procònsol de Síria Gabini, manà matar la pròpia filla Berenice, que havia ocupat el tron durant el seu exili
Carles XII de Suècia

Carles XII en un retrat realitzat per Johan David Swartz
© European Library
Història
Rei de Suècia (1697-1718).
Fill de Carles XI i d’Ulrica-Elionor de Dinamarca, a 15 anys fou declarat major d’edat El domini suec sobre la Bàltica promogué contra ell l’aliança de Dinamarca, Rússia i Saxònia-Polònia i una llarga guerra que durà tota la seva vida Atacat alhora febrer-març del 1700 en les seves possessions de Holstein-Gottorp, de Narva i de Riga, es girà primer contra Dinamarca i obligà Frederic IV a signar la pau de Trevendal agost del 1700 després derrotà els russos a Narva novembre del 1700 i els saxonopolonesos vora el Dvina juliol del 1701 féu substituir en el tron de Polònia August II per Estanislau…
Lluís XII de França

Il·luminació de Lluís XII de França, extret del manuscrit Viatge a Gènova (aprox. 1500), de Jean Marot
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Història
Rei de França (1498-1515), duc d’Orleans (Lluís II) (1465-98), fill i hereu del duc Carles I.
Es casà amb Joana de França, filla de Lluís XI Durant la minoritat de Carles VIII fou un dels caps de l’oposició nobiliària Empresonat el 1488 i alliberat el 1491 pel rei, lluità al costat seu en l’expedició a Itàlia 1494-95 i n'aconseguí la successió 1498 El seu regnat representà el reforçament de la monarquia autoritària segons el model renaixentista així, neutralitzà les ambicions de la noblesa per la seva atracció cap a un tipus de vida cortesana i afalagadora Reformà l’administració, però inicià el costum de modificar els imposts sense consultar cap organisme representatiu Les seves…
Alfons XII d’Espanya
Història
Rei d’Espanya (1875-85), fill d’Isabel II.
A causa de la revolució liberal del setembre de 1868 hagué de fugir a França amb la resta de la família reial L’any 1870 rebé els drets a la corona gràcies a la renúncia d’Isabel II, mentre Cánovas del Castillo organitzava el partit alfonsí amb elements moderats i unionistes, que s’oposaven a la monarquia d’Amadeu I En ésser proclamada la República, tots els monàrquics, llevat dels carlins, passaren a les files alfonsines El cop d’estat de Pavía gener del 1874 acabà, de fet, amb la República, i el pronunciament de Martínez Campos Sagunt, desembre del 1874 permeté la restauració monàrquica…
Muḥammad XII de Granada
Història
Rei de Granada (1485-86), anomenat El Zagal a les cròniques castellanes.
Germà de Muley-Hacén, acordà amb el seu nebot Boabdil Muḥammad XI de Granada la partició del regne però, enfrontat amb aquest, collaborà amb els Reis Catòlics en la conquesta de la capital Refugiat a Andarax, acabà els seus dies miserablement al nord d’Àfrica
Enric XII de Baviera
Història
Duc de Baviera (1156-81) i de Saxònia (Enric III) (1142-78).
Era fill d’Enric X el Superb mort pels volts del 1108, que, com a gendre de Lotari III, havia estat candidat a la corona imperial Conquerí i colonitzà les terres de l’orient d’Alemanya, ocupades pels eslaus Fundà noves ciutats Lübeck, Munic i Brunsvic, impulsà el creixement d’unes altres Hamburg i aconseguí el desenvolupament comercial i mercantil dels seus estats En negar-se a ajudar Frederic I en l’expedició a Itàlia, fou desposseït dels seus territoris, llevat dels de Brunsvic i Lübeck Més tard es reconcilià amb l’emperador 1194
Aguda
Història
Rei dels jutgèn (1113) amb el qual s’alià l’emperador Huizong per tal d’eliminar del NE de la Xina l’imperi dels txidan.
Tanmateix, després de derrotar-los, Aguda es proclamà emperador de la Xina amb el nom de Taizu, i fundà la dinastia Jin 1115 Ocupà la ciutat de Pequín el 1122, però morí l’any següent
Agnès de Poitiers
Història
Filla de Guillem IX d’Aquitània.
Muller del rei d’Aragó Ramir el Monjo 1134-37 Bé que aquest matrimoni no fou reconegut pel papa Innocenci II, llur filla Peronella esdevingué hereva del reialme
Arnau de Ponts
Història
Magnat urgellenc, probablement fill de l’antecessor i homònim seu Arnau de Arnau de Ponts
.
El 1166 signà l’acta de fundació del monestir premonstratenc de Bellpuig de les Avellanes i l’any següent era, juntament amb el comte Ermengol, que ajudava el rei Ferran II de Lleó, a la conquesta d’Extremadura És constant la seva intervenció en els documents d’aquest comte fins al testament d’aquest 1177, del qual fou marmessor Serví després el rei Alfons I el Cast, el qual acompanyà en les negociacions amb Castella celebrades a Cazorla 1179
Arnau de Ponts
Història
Magnat urgellenc, gran amic i conseller del comte Ermengol VI.
És remarcable la seva actuació juntament amb el comte, sobretot en l’afer de la reconquesta de Lleida El 1148 intervingué en els pactes preparatoris per a la conquesta entre Ramon Berenguer IV i Ermengol VI Assistí al setge de la ciutat i hi rebé importants béns un carrer de l’antiga ciutat portava el seu nom Fou també un dels signants de la carta de poblament de Lleida 1150
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina