Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Muḥammad ibn al-Hanafiyya
Història
Fill d’‘Alī ibn Abī Tālib i d’una dona de la tribu dels Banū Hanīfa.
Germanastre de Husayn, a la mort d’aquest 680 fou elegit imam i maḥdī per la branca extremista del xiisme
Ismā‘īl I de Pèrsia
Història
Xa de Pèrsia (1501-24), fundador de la dinastia safàvida.
Sota el seu govern el país esdevingué, per primera vegada des de l’expandiment de l’islam, un estat independent, fet al qual contribuí la declaració del xiisme imamita com a religió oficial, en oposició al sunnisme otomà
xerif
Història
A la Meca, membre de la dinastia fatimita que assolí una certa autonomia (~960) aprofitant la decadència del califat de Bagdad.
El govern dictatorial dels xerifs es caracteritzà per la inseguretat dels camins del pelegrinatge i per l’entronització del xiisme a la zona Malgrat que llur domini polític restà reduït a la ciutat de la Meca, la família dels xerifs fou molt poderosa i influent El darrer d’ells 1908, Ḥusayn ibn ‘Alī, intentà debades la constitució d’un regne a Aràbia
aglàbida
Història
Membre de la família dels Banū al-Aḡlab, dinastia àrab que governà Ifrīqiya (800-909), amb capital a Al-Qayrawān (Kairouan).
El seu fundador, Ibrāhīm al Aglab, fou nomenat governador del territori pels abbàssides i aconseguí independitzar-se El govern dels aglàbides es caracteritzà per nombroses i afortunades expedicions marítimes conquesta de Sicília 827-902, Malta 863 que enriquiren els sobirans Reconstruïren la gran mesquita de la capital El sisè sobirà de la dinastia, Abū-Ibrāhīm Aḥmad, per tal de fornir d’aigua la capital, feu construir dos grans dipòsits encara conservats Les intrigues del xiisme feren que la població berber es rebellés, i el darrer sobirà, Ziyādat Allāh III, fugí a Egipte…
abbàssida

Califes abbàsides de Bagdad
Història
Membre de la dinastia àrab de califes instal·lada a Bagdad.
El primer califa fou Abū-l-‘Abbās al-Saffāḥ , descendent suposat d’al-'Abbās ibn ‘Abd al-Muṭṭalib ibn Hāšim, oncle de Mahoma Aquesta família feu de la secta religiosa dels haiximites una branca del xiisme l’instrument polític que el 750 destronà Marwān, darrer califa de la dinastia dels omeies de Damasc De primer s’installaren a Kūfa però en ésser fundada Bagdad el 762, hi traslladaren la capital En el califat abbàssida se succeïren trenta-set sobirans que regnaren cinc segles justos La dinastia abbàssida intentà de mantenir la unió del gran imperi de l’islam per mitjà d’una…
ismaïlisme
Història
Moviment sectari del xiisme que admet Ismā"īl com a setè i últim imam, i se separa dels imamites amb motiu de la successió de Ǧa‘far al-Sādiq.
L’ismaïlisme es propagà aviat a Pèrsia i al nord d’Àfrica mitjançant la predicació de missioners dā'i , encarregats de preparar la tornada dels imams amagats a causa de la persecució dels duodecimams Filosòficament la seva doctrina era fonamentada en el sistema neoplatònic, del qual desenvolupà sobretot la teoria emanatista L’ismaïlisme donà lloc a l’establiment del califat fatimita i a d’altres moviments sectaris el drus, el mustalita i el nizarita
Pèrsia
Història
Antic país situat a la riba oriental del golf pèrsic, al s. de Mèdia, que correspon a l’actual.
La prehistòria és representada pels vestigis de Zagros, al sud de la mar Càspia, i de l’Hindūkush, de 80000 anys d’antiguitat, pels testimonis de sedentarització —collita de blat i d’ordi, domesticació d’animals, ceràmica, etc— del Mesolític 11000 aC i per l’expansió vers l’interior i el SE, la irrigació i l’explotació del coure al Neolític 7000 aC A partir del 6000 la cultura mesopotàmica exerceix ja la seva influència sobre les altres poblacions disperses del país El descobriment de la tècnica de fosa del coure 4000 aC representa un pas important en el seu impuls colonitzador exporta l’or,…