Resultats de la cerca

La seva poesia, realista i satírica, recorda la del seu contemporani François Villon Fou empresonat a causa d’una moralité que escriví per tal de ridiculitzar els magistrats que menaven els afers de justícia És conegut pel seu Testament de la mule Barbeau i per les dues Lettres à Monseigneur de Bourbon 1486

Estigué amb les tropes franceses a Barcelona, on començà a escriure els primers poemes Residí pràcticament sempre a Perpinyà Collaborà en el “Publicateur” amb odes, balades i epístoles, inspirades en els paisatges pirinencs

Fou rector de l’Institut Catholique de Tolosa, càrrec que hagué d’abandonar 1907 en ésser acusat de Modernisme per la seva obra l' Eucharistie El 1899 fundà el “Bulletin de Littérature Ecclésiastique” collaborà en moltes obres collectives i en diverses revistes Pot ésser considerat un dels precursors dels estudis d’història dels dogmes

Publicà La chambre blanche 1895, poesia Influït de primer per Maeterlinck La lépreuse, 1895, aviat esdevingué autor famós de teatre burgès del tombant del segle Ton sang 1897, Maman Colibri 1904, La femme nue 1908, etc

Abandonà el catolicisme influït per Nietzsche, Hegel i Marx, i evolucionà cap a un misticisme hinduista La seva obra gira entorn de l’apropament als estats-límit, com el dolor, el plaer o la mort Destaquen els assaigs L’expérience intérieure 1943, La littérature et le mal 1957 i L’erotisme 1957, i les novelles Le coupable 1944, L’abbé C 1950, Le bleu du ciel 1957 i Ma mère 1966 Fou també fundador i director de la revista “Critique” 1946

Inspirat en la lingüística de Saussure i Bloomfield, fou el fundador de la revista “Théâtre Populaire”, impulsor del moviment de la “nova crítica” i director d’estudis de l’École Pratique des Hautes Études La seva obra va des d’una reflexió sobre la condició històrica del llenguatge literari Le degré zéro de l’écriture , 1953 i la temptativa de constituir una semiologia de la moda Système de la mode , 1967 fins a demostrar la pluralitat significativa d’un text literari i la sobrevaloració del “text” en lloc del “signe” S/Z , 1970 Sade, Fourier, Loyola , 1971 Le plaisir du texte , 1973, etc…

És autor de La semaine 1578 i de Seconde semaine 1585, poemes sobre la creació i la història de la humanitat Deixà també poemes en occità

Estudià lleis a la Universitat de París, formà part del cenacle de Leconte de Lisle i fundà la revista “Les Taches d’Encre” Individualista refinat, interessat pel subconscient i l’instint, escriví la trilogia novellesca Culte du moi Sous l’oeil des Barbares 1888, Un homme libre 1889 i Le jardin de Bérénice 1891 Prengué part activa en les lluites polítiques de l’època, marcada per la crisi produïda per la desfeta del 1870, i evolucionà cap a un nacionalisme tradicionalista i sentimental en contra del nacionalisme positivista de Maurras, del qual esdevingué un dels exponents més característics…

S'especialitzà en estudis sobre literatura hispànica Publicà, entre d’altres obres, Espagne et Provence, études sur la littérature du Midi de l’Europe 1857, reeditat el 1867 amb el títol Les Troubadours et leur influence sur la littérature du Midi de l’Europe

Es féu conèixer amb un recull de poemes, Les pleureuses 1895, i algunes novelles, com L’enfer 1908, però la seva consagració tingué lloc després de la Primera Guerra Mundial, amb Le Feu 1916, novella antimilitarista que provocà una polèmica sorollosa i que guanyà el premi Goncourt de l’any 1917 Partidari del leninisme, anà a viure a Rússia, on féu assaig, com Paroles d’un combattant 1921, Le couteau entre les dents 1922, etc, novella, com Clarté 1919, i narració, com Quelques coins du coeur 1922, Les Judas de Jésus 1927, biografies de Lenin 1934 i de Stalin 1935, etc