Resultats de la cerca

Es donà a conèixer amb la collecció de contes Je voudrais que quelqu'un m'attente quelque part 1999, guardonat amb el Gran Prix RTL-Lire 2000 A continuació publicà dues novelles de gran èxit i traduïdes a diferents idiomes, Je l’aimais 2002 i Ensemble, c'est tout 2004 El 2008 publicà La consolante 2008

La seva infantesa transcorregué en l’absència gairebé permanent dels seus pares, i en els seus llibres i escrits adoptà el cognom de soltera de la seva àvia paterna, amb qui visqué llargues temporades Graduat en agronomia 1980, inicià la seva carrera literària com a poeta i amb la biografia HPLovecraft Contre le monde, contre la vie 1991, abans de treballar com a administratiu a l’Assemblea Nacional francesa Autor de l’assaig Rester vivant 1991 i dels poemaris La poursuite du bonheur 1992, Le sens du combat 1996 i Renaissance 1999, el 1994 publicà la primera novella, Extension du domaine de…

Tot i que els seus pares eren mestres tingué una infantesa difícil, amb temporades d’anorèxia i autisme, i una adolescència marcada positivament per la música Estudià filosofia a Nanterre i entrà a treballar, el 1969, a l’editorial Gallimard Hi desenvolupà feines diferents fins que el 1994 plegà de tots els càrrecs per dedicar-se a la literatura Després de publicar diverses obres, el salt a la notorietat literària li arribà amb la novella Tous les matins du monde 1991, a la qual seguí Vie secrète 1998 i altres títols, el darrer dels quals, Les Ombres errantes 2002, fou guardonat…

Molt prestigiós al seu país, fill del també escriptor Henri Queffélec, ha escrit, entre d’altres, les novelles Le charme noir 1983, Les noces barbares premi Goncourt 1985, Le maître des chimères 1990, Disparue dans la nuit 1994, Et la force d’aimer 1996, Noir animal ou la menace 1997, Osmose 2000, Boris aprés l’amour 2002 i Éloge de l’alcool 2005

Investigador del Centre National de la Recherche Scientifique França i professor de l’Institut d’Études Politiques París, és expert en l’islam Entre les seves publicacions destaquen Le Prophète et Pharaon Les mouvements islamistes dans l’Egypte contemporain 1984, Les banlieues de l’Islam Naissance d’une religion en France 1987, Intellectuels et militants de l’Islam contemporain 1990 i La revanche de Dieu Chrétiens, juifs et musulmans à la reconquête du monde 1990 Ha publicat també À l’ouest d’Allah 1995 i Jihad Expansion et déclin de l’islamisme 2000

La producció literària dels canadencs de parla francesa fou, a mitjan s XIX, molt precària, i únicament se'n destacà el poeta i historiador Michel Bilbaud 1782-1857 L’aparició de l' Histoire du Canada 1845-48 de François Xavier Garneau 1809-66 inicià el moviment romàntic, anomenat École Patriotique de Québec Joseph Octave Crémazie 1827-79, Louis Fréchette 1839-1908 i Raymond-Henri Casgrain 1831-1907 en foren els màxims representants en poesia En la novella històrica i costumista es destacaren Antoine Gérin-Lajoie 1824-82 i Philippe Aubert de Gaspé 1786-1871 L’École Littéraire de Montreal,…

Al servei del duc de Chartres, Felip d’Orleans, dibuixà els jardins del futur parc Monceau 1773 i escriví un gran nombre de “proverbis” o comèdies festives Hom en conserva uns 600 retrats —dibuixos i pastels— dels personatges importants de l’època Inventà els “transparents”, escenes pintades sobre bandes de paper fi, que calia mirar a contrallum

Duc d’Orleans Carles I 1407-65, nebot del rei Carles VI i pare de Lluís XII de França Milità al bàndol dels armanyaguesos es casà en segones núpcies amb Bonna d’Armanyac Fet presoner a la batalla d’Azincourt, residí a Anglaterra 25 anys com a captiu tanmateix, gaudí sempre d’una relativa llibertat, i en aquests anys escriví una gran part de la seva obra lírica El 1440 es casà en terceres núpcies amb Maria de Clèves i pogué tornar a França es retirà al seu castell de Blois, que convertí en centre de reunió de literats i artistes François Villon, Georges Chastellain, etc Compongué un gran…

Són remarcables els seus llibres de records De Montmartre au Quartier Latin, 1927 Bohème d’artiste, 1946 Interessat per la vida bohèmia de les grans ciutats Barcelona, per exemple, escriví nombroses novelles Jesús la Caille , 1914 L’équipe , 1919 L’homme traqué , 1922 Perversité , 1925 Cal esmentar-ne també les biografies novellades Le roman de François Villon, 1926

És autor d’una novella pastoral, Daphné 1808, a la manera de Salomon Gessner, de diverses poesies publicades en revistes locals i recollides, el 1817, amb el títol Essais, opuscules divers, d’una oda, Mailly ou le tribut de la reconnaissance 1820, i d’un poema en tres cants sobre el departament dels Pirineus Orientals Amb Pere Puiggarí publicà Sur l’inscription des “Decumani Narbonenses” de Saint André de Sorède 1814