Resultats de la cerca

En la joventut fou membre del Partit Comunista 1948-56, que abandonà per la seva posició crítica envers l’estalinisme Graduat per l’École Normale Superieure, el 1954 ingressà per oposició a l’ensenyament públic, on exercí fins el 1963, que passà a la Sorbona com a professor ajudant Posteriorment entrà a l’École Pratique d’Hautes Études, on fou primer director d’estudis de semiòtica literària i després director de recerca fins a la jubilació 1994 Deixeble de Roland Barthes , fou un dels representants més destacats de l’anomenada “nova crítica” centrada en l’anàlisi estructural i les formes…

Passà una part de la seva joventut en un reformatori —experiència reflectida en la novella Miracle de la rose 1945-46— i practicà la prostitució homosexual i el lladronici a Barcelona i en altres ciutats europees el Journal du voleur 1949 el revelà com un esteta i un capdavanter de l’absurd Empresonat 1942, escriví una sèrie de poemes, on manifestà la seva obsessió per la mort i el sexe masculí, la novella Notre-Dame des Fleurs 1944, sobre els marginats socials i Querelle de Brest 1944, portada al cinema per RWFassbinder Condemnat a reclusió perpètua 1947, li fou commutada la pena Amb Les…

Eclesiàstic i advocat, autor de Poésies diverses 1655, de Roman bourgeois 1666, contra la novella cavalleresca de moda, i de Voyage de Mercure 1673 Fou membre de l’Académie Française Féu un diccionari més complet que el de l’Académie, cosa que li'n valgué l’expulsió 1685 en revenja féu circular els Factums , terribles epigrames contra l’Académie També havia publicat unes Fables morales 1671 i el Dictionnaire universel 1684

El 1660 començà a publicar les seves obres, que provocaren reaccions nombroses i violentes El 1676 el rei Lluís XIV el nomenà historiògraf reial ensems amb Racine, i el 1684 el féu entrar a l’Académie Française Participà en la querella dels antics i dels moderns a favor dels primers De la seva producció, escrita generalment en vers, destaquen les dotze Satires 1666-1711, que es reparteixen entre pintures de la vida parisenca, reflexions morals inspirades d’Horaci i de Juvenal i crítica literària D’entre les Épîtres 1669-98, que tracten, amb més agilitat, dels mateixos temes que les Satires ,…

Formà part del grup Jove Dreta de la narrativa francesa amb les novelles L’Europe buissonnière 1949, Les enfants du Bon Dieu 1952 i L’humeur vagabonde 1955 Reflectí el tema de l’esperit bohemi tenyit d’una poesia melangiosa en Un singe en hiver 1959, portada al cinema per H Verneuil el 1962, Monsieur Jadis 1970 i en els relats de Quat’ saisons 1975 Conreà també l’assaig Certificats d’études 1977 i Ma vie entre les lignes 1982, de caràcter autobiogràfic

S'inicià en el periodisme i en novelles en les quals descrivia tipus jueus Lévy 1910, Et C i e 1918 Evolucionà cap al marxisme i defensà l’establiment d’una cultura revolucionària Cal destacar, entre les seves obres, l’assaig Naissance d’une culture 1936, les comèdies Le dernier empereur 1927 i Toulon 1944 i la novella Sybilla 1932 Durant la Guerra Civil Espanyola fou secretari del comitè mundial contra la guerra i publicà Espagne, Espagne 1936

Es trobava a la misèria quan inicià la composició de cançons escrites sobre tonades populars, que després anà aplegant en reculls Chansons, 1816-31 Plenes d’agilitat, però sovint massa fàcils, derivaren cap a una sàtira política contrària a la monarquia de la Restauració i favorable als Bonaparte Obtingué una gran popularitat i la consideració dels grans escriptors romàntics

Nascuda dins la burgesia mitjana, aviat se sostragué a l’ambient familiar per viure amb independència Es llicencià en filosofia a la Sorbona 1929, on trobà Jean-Paul Sartre, amb el qual compartí la vida i el qual influí molt en les seves actituds i el seu pensament El 1943 s’inicià com a escriptora amb la novella L’invitée, seguida de Le sang des autres 1944, Les belles images 1966, La femme rompue 1967, etc A Les mandarins 1954, premi Goncourt, reflecteix les lluites de l’intellectual francès davant la realitat de la postguerra europea, i, com a la resta de la seva novellística, intenta de…

Fou director literari de “La Croix” 1934-55 Publicà poesia Au-delà de moi-même , 1938 Mystère apprivoisé , 1943 Quatre éléments , 1962 Corps à coeur , 1982, etc, crítica literària Présence de Bernanos , 1947 Saint-Exupéry , 1956, etc i novella religiosa Charges d’âmes , 1949-54 Le bonheur et le salut , 1960-61 L’apostat , 1968 Le loup meurt en silence , 1984, etc

El 1869 estrenà la peça teatral Le passant, i després altres obres en vers, de caire postromàntic Le Luthier de Crémone 1876, Severo Torelli 1883, Pour la couronne 1895 En poesia evolucionà del parnassianisme Le reliquaire, 1866 Intimités, 1868 a una poesia que exaltava la gent senzilla Les humbles, 1872 Le cahier rouge, 1874 Les paroles sincères 1890 Escriví també novella, narració breu i les memòries La bonne souffrance 1898 El 1884 entrà a l’Académie Française