Resultats de la cerca

L’allunyament de la seva filla, quan aquesta es casà amb el comte de Grignan, motivà una abundant producció de Lettres 1725, amb successives recopilacions, si bé les seves cartes tingueren també altres destinataris, com Charles de Sévigné, Mme de La Fayette, el seu cosí Bussy-Rabutin, etc Aquesta correspondència reflecteix la vida de la cort de Versalles i de la vida provinciana durant l’època de Lluís XIV

Fundà la revista Het Overzicht 1921-25, que es preocupava sobretot de l’incipient art abstracte L’any 1925 s’installà a París, on conegué Mondrian, Delaunay, Arp, etc Des del 1951 dibuixà molt a la ploma motius geomètrics en blanc que suggereixen horitzons infinits i sensacions de buit Aforismes 1958 Cal destacar, així mateix, la seva tasca com a escriptor, crític i divulgador de l’art abstracte, sobre el qual publicà llibres d’un gran interès Dictionnaire de la peinture abstraite 1957 i Le style et le crit 1965

Llicenciat en literatura a París 1932, fou diputat pel Senegal a l’Assemblea Constituent Francesa 1945-46 i a l’Assemblea Nacional 1946-48 Fundà 1948 el Bloc Democràtic Senegalès, convertit, després de l’autonomia, en Partit de Reagrupament Nacional, més tard en Unió Progressista Senegalesa 1956 i finalment en Partit Socialista Senegalès 1977 Creada la Federació Mali, fou president de l’Assemblea 1959, i des del 1960 president de la república independent del Senegal en trencar-se la Federació Instaurà un règim autoritari que els anys setanta introduí mesures liberalitzadores…

Deixeble de JJRousseau i seguidor de la ideologia naturista, escriví les Rêveries sur la nature primitive de l’homme 1799 Tanmateix, la seva obra cabdal, Obermann 1804, presenta, amb elements autobiogràfics, una anàlisi implacable del “jo” i una bona dosi de pessimisme i amargor, agreujat tot per la seva manca de salut Altres obres seves són De l’amour 1805, Libres méditations d’un solitaire inconnu 1819, Isabelle 1833, etc

Fill d’un diplomàtic republicà i net d’ Antoni Maura i Montaner , s’exilià a França el 1939 Participà en la Resistència francesa i fou deportat al camp de concentració de Buchenwald Militant del Partido Comunista de España , fou membre del comitè central 1954 i es traslladà clandestinament a Madrid per coordinar el treball polític del partit Amb Fernando Claudín , protagonitzà un enfrontament amb la línia política mantinguda per la direcció del partit, que es liquidà amb l’expulsió dels dissidents 1964, procés que ell mateix explicà en la seva obra Autobiografía de Federico Sánchez 1977,…

Filla del governador de Moscou, es traslladà a França per al seu matrimoni amb el comte Eugène de Ségur És autora de contes i narracions, que escriví per als seus fills, entre ells Nouveaux contes de fées pour les petits enfants 1857, Mémoires d’un âne 1860, Après la pluie le beau temps 1871, etc

Secretari de la duquessa de Montpensier 1648, collaborà en algunes obres d’aquesta, com la Relation de l’Isle imaginaire 1659 Més tard ho féu amb Mme de La Fayette en La Princesse de Montpensier 1662 i Zaïde 1670-71, obres que aparegueren sota el nom d’ell Conreà també la poesia, com el poema Athis 1653 i les Églogues 1723

Fundà la revista PC Poètes Casqués 1941, substituïda després per Poésie Dedicat sobretot a la tasca d’edició d’obres poètiques, féu diverses antologies Poètes maudits d’aujourd’hui 1972, La Résistance et ses poètes 1978 i altres Com a poeta cal destacar Le temps des merveilles 1978 Sorprèn per la seva coherència temàtica i formal i una riquesa expressiva extraordinària, que recorda en certes ocasions LAragon, si bé amb personalitat pròpia, plena d’humanitat

Viatger incansable fou metge de la Marina, residí llargament a la Polinèsia i a la Xina, fet que és palès en l’exotisme de certs reculls poètics, com Stèles 1912 i Peintures 1916, proses poètiques La seva obra influí sobre PClaudel i Saint-John Perse

Advocat del Parlament de París i deixeble de Marot, escriví un Art poétique français 1548 que GDu Bellay atacà violentament en la seva Défense et Illustration de la langue française , bé que ambdós autors es reconciliaren després de publicar Sebillet la seva traducció de la Ifigènia d’Eurípides