Resultats de la cerca

Fou secretari de Carles VI i de Carles VII, canonge de París i canceller de Bayeux, i exercí missions diplomàtiques a Alemanya, Itàlia i Escòcia És autor d’algunes poesies líriques en una de les quals s’inspirà, en un cert moment, Ausiàs Marc, del curiós poema Livre des quatre dames , a propòsit de la desfeta francesa a Azincourt 1415, de Le quadriloge inventif 1422, en prosa, interessant debat entre França, el Cavaller, el Poble i la Clerecia, síntesi de la societat medieval, i del poema La belle dame sans merci ~ 1424, on dramatitza el més usual i cortesà tema amorós de l’època, expressat…

Resident a Suïssa des del seu matrimoni 1766, mantingué correspondència amb diverses personalitats, entre les quals Benjamin Constant, a qui estigué lligada sentimentalment A la novella Caliste 1787 féu una anàlisi escèptica d’ambients de l’època

La seva poesia, però, solitària i única, anà evolucionant fins a constituir, semblantment a Francis Ponge, un cas singular dins la lírica francesa contemporània El seu estil, a vegades amb influències de Lautréamont —hi sovintegen els poemes en prosa—, és dens, concís i molt treballat Dirigent actiu de la resistència francesa, recollí aquesta experiència en alguns dels seus poemes Dels seus reculls cal destacar Seuls demeurent 1945 , Le poème pulvérisé 1947, Les matinaux 1950 i Lettera amorosa 1953 i Éloge d’une soupçonée 1988

Fou un dels fundadors de l’Académie Française Tenen gran interès els seus treballs de crítica literària tanmateix, fracassà en el seu poema èpic La Pucelle 1656 Traduí al francès el Guzmán de Alfarache 1619

De família protestant, ha estat un autor fortament arrelat a la seva terra natal Suite cévenole 1925-35, Le chiffre de nos jours 1954, autobiografia, i La superbe 1967 Participà en la guerra d’Espanya Rien qu'un témoignage , 1937 La galère , 1938 i en la resistència francesa Altres obres seves són La tour de Constance 1970, Les taillons 1974, etc Fou director general dels Arxius de França 1959-71 i membre de l’Académie Française 1956

Com a narrador, conreà el realisme costumista Chien-Caillou 1847, Aventures de mademoiselle Mariette 1853, Les bourgeois de Molinchart 1855, etc Amic de Nadar i de Courbet, defensà el realisme en l’art i, en aquest sentit, revaloritzà l’obra dels Le Nain Exposà les seves doctrines al llibre Le Réalisme 1855, i escriví, entre altres, una Histoire de la caricature moderne 1865, on posà en relleu l’obra de Daumier Fou conservador del Museu de Sèvres

Escriví diverses obres de teatre, que assoliren molt d’èxit a la cort Amic de Mirabeau, abraçà la causa revolucionària i fou secretari del Club dels jacobins, però acabà enfrontant-se amb la Convenció La seva obra més important és Pensées, maximes et anecdotes, apareguda pòstumament 1803, en la qual es reflecteixen l’enginy i la mordacitat de l’autor

Autor de novelles de caràcter social i de signe cristià Les saints vont en enfer 1952, C'est Mozart qu'on assassine 1966, Et moi aussi je vous aimais 1977, etc

Estudià a París Fou diputat a l’Assemblea Nacional Francesa, primer com a comunista i, després del 1974, dins el grup socialista Fou president del Partit Progressista Martiniquès Influït pel surrealisme, a partir del 1941 publicà poemes a Tropique , revista que ell dirigí, recollits al Cahier d’un retour au pays natal prologat per Breton , 1943 i a Les armes miraculeuses 1946 Altres reculls són Soleil cou coupé 1948, Corps perdu 1950, Ferrements 1960 i Cadastre 1961 El seu teatre és influït per Shakespeare Et les chiens se taisaient 1956, La tragédie du roi Christophe 1963, Une saison au…

Viatger incansable, participà en la Segona Guerra Mundial com a membre de la legió estrangera on perdé part del braç dret el 1915 L’any 1916 es nacionalitzà francès La seva obra poètica s’inicià amb poemes com Les Pâques à New York 1912, que influí en els surrealistes i especialment en Apollinaire Zone , i continuà amb La prose du Transsibérien et de la petite Jehanne de France 1913, Le Panama ou les aventures de mes sept oncles 1918, etc La seva obra narrativa comprèn novelles d’aventures, de viatges, que reflecteixen les seves pròpies vivències L’or 1925, Moravagine 1926, Rhum 1930, L’…