Resultats de la cerca

Estudià a Ginebra i a Berlín Fou professor d’estètica 1849 i filosofia 1854 a l’acadèmia —posteriorment universitat— de Ginebra Publicà traduccions, assaigs i reculls de poemes, però hom el recorda sobretot pels fragments coneguts del Diari íntim , que començà a escriure el 1847 després d’un primer intent el 1839 i que continuà regularment fins pocs dies abans de la seva mort Hi respon a les sollicitacions que el seu esperit rep d’arreu, trobant en cada lectura, cada feina i cada encontre d’una vida retreta, l’ocasió d’explorar uns punts de vista i de lliurar-se a l’exercitació d…

Relacionat a París amb els poetes simbolistes, escriví poesia d’aquesta tendència Les serres chaudes 1889 i Douze chansons 1896 en català, en fou publicat un recull de poemes, Quinze cançons versió de Magí Sandiumenge En teatre abandonà el realisme i introduí en les seves peces dramàtiques elements simbolistes estats d’esperit i ambients misteriosos, personatges imprecisos, entre la fantasia i la realitat, i un estil artificiós i, sovint, falsament ingenu Aquesta tendència es revelà amb La princesse Maleine 1889 i s’accentuà amb L’intruse 1890 versió catalana de Pompeu Fabra, Les aveugles…

La producció literària dels canadencs de parla francesa fou, a mitjan s XIX, molt precària, i únicament se'n destacà el poeta i historiador Michel Bilbaud 1782-1857 L’aparició de l' Histoire du Canada 1845-48 de François Xavier Garneau 1809-66 inicià el moviment romàntic, anomenat École Patriotique de Québec Joseph Octave Crémazie 1827-79, Louis Fréchette 1839-1908 i Raymond-Henri Casgrain 1831-1907 en foren els màxims representants en poesia En la novella històrica i costumista es destacaren Antoine Gérin-Lajoie 1824-82 i Philippe Aubert de Gaspé 1786-1871 L’École Littéraire de Montreal,…