Resultats de la cerca

Autor de biografies històriques sobre sant Agustí, santa Teresa, Felip II, etc, i de novelles, entre les quals L’Infante 1920, pren com a tema la història de la conspiració de Vilafranca de Conflent als primers temps que seguiren el tractat dels Pirineus

Escriví biografies — Villiers de l’Isle-Adam 1891— i féu crítica literària — Ames modernes 1894—, però, sobretot, novelles Le pays natal 1900, La peur de vivre 1902, La maison 1913, La fille du prisonnier 1954, etc Defensà la integritat de la família, les tradicions i la religió

Fou conservador del museu Victor Hugo 1913-33 i del Petit Palais 1933-43, de París Autor de biografies d’artistes Daumier 1913, Delacroix 1926, etc, de novelles, com Cantegril 1921, d’ambient llenguadocià convertida en òpera per Roser-Ducasse, l’any 1931, i de l’assaig Mes Pyrénées 1933

Són remarcables els seus llibres de records De Montmartre au Quartier Latin, 1927 Bohème d’artiste, 1946 Interessat per la vida bohèmia de les grans ciutats Barcelona, per exemple, escriví nombroses novelles Jesús la Caille , 1914 L’équipe , 1919 L’homme traqué , 1922 Perversité , 1925 Cal esmentar-ne també les biografies novellades Le roman de François Villon, 1926

Autor de biografies i contes, és el poeta de l’evasió, del somni i de la fugacitat Les obres Les îles de la nuit 1946, Rivages de l’homme 1948, l' Étoile pourpre 1957, Poèmes 1944-1957 1963 i Visages du monde 1971 contenen poemes sovint esotèrics però profundament simbolistes Ha influït una bona part dels poetes joves

Es féu conèixer amb un recull de poemes, Les pleureuses 1895, i algunes novelles, com L’enfer 1908, però la seva consagració tingué lloc després de la Primera Guerra Mundial, amb Le Feu 1916, novella antimilitarista que provocà una polèmica sorollosa i que guanyà el premi Goncourt de l’any 1917 Partidari del leninisme, anà a viure a Rússia, on féu assaig, com Paroles d’un combattant 1921, Le couteau entre les dents 1922, etc, novella, com Clarté 1919, i narració, com Quelques coins du coeur 1922, Les Judas de Jésus 1927, biografies de Lenin 1934 i de Stalin 1935, etc

Dedicat de primer als afers industrials familiars, aviat es dedicà plenament a la literatura, amb Les silences du colonel Bramble 1918 traducció catalana, 1967 i Les discours du docteur O'Grady 1921 La seva obra novellística, psicològica, però sense aprofundiment dels problemes que hi són plantejats, comprèn Bernard Quesnay 1926 publicat el 1922 en una revista, Climats 1928, Le cercle de famille 1932, etc Escriví biografies, força difoses Disraeli, 1927 Byron , 1930 À la recherche de Marcel Proust , 1939 Prométhée ou la vie de Balzac , 1963, llibres d’història Édouard VII et son temps ,…

Es donà a conèixer amb una novella que causà commoció pel tema aleshores escandalós un amor lèsbic Le rempart des béguines 1952, a la qual seguiren La chambre rouge 1953, Les mensonges 1956, premi dels Llibreters 1957 i sobretot L’empire céleste 1958, premi Femina sobre els ambients literaris i artístics Posteriorment publicà Lettre à moi-même 1963, La maison de papier 1970, Le jeu du souterrain 1973, Allegra 1976, Dickie-Roi 1980, Un chagrin d’amour et d’ailleurs 1981, La tristesse du cerf-volant 1988, Adriana Sposa 1990, Divine 1991, Sept démons dans la ville 1999, l’autobiografia literària…

Pertanyent a una família armènia de comerciants establerta a Moscou i exiliada amb la Revolució Russa, el 1920 fixà la residència a París, on completà els seus estudis i es llicencià en dret El 1935, amb la primera novella Faux Jour guanyà el Prix du Roman Populaire i el 1938 obtingué el premi Goncourt per L’Araignée Des del 1940 es dedicà integrament a la literatura Autor de més d’un centenar d’obres, és especialment conegut per les seves biografies de personatges russos Dostoïevski , 1940 Pouchkine , 1946 Tolstoï , 1965 Catherine la Grande , 1977 Ivan le Terrible 1982 Raspoutine , 1996…

Fou catedràtic de música a la Sorbona 1904-12 i fundà diverses revistes musicals, en les quals collaborà Escriví una Histoire de l’opéra en Europe avant Lulli et Scarlatti 1895, les biografies de Beethoven 1903 i Haendel 1910, Musiciens d’autrefois 1908 i Musiciens d’aujord’hui 1908 i un estudi monumental sobre Beethoven, les grandes époques créatrices 7 volums, 1928-45, profunda anàlisi musical i psicològica del compositor En literatura, escriví drames històrics i filosòfics, que reuní després en dos cicles Le théâtre de la Révolution 1909 i Les Tragédies de la foi 1913 Però la seva obra…