Resultats de la cerca

Després de la Segona Guerra Mundial escriví les novelles Les épées ‘Les espases’, 1949, Perfide i Le hussard bleu ‘L’hússar blau’, 1950, Le grand d’Espagne i L’enfant triste 1951, on menysprea les ideologies contemporànies i manifesta interès per les tragèdies sentimentals

Abandonà el catolicisme influït per Nietzsche, Hegel i Marx, i evolucionà cap a un misticisme hinduista La seva obra gira entorn de l’apropament als estats-límit, com el dolor, el plaer o la mort Destaquen els assaigs L’expérience intérieure 1943, La littérature et le mal 1957 i L’erotisme 1957, i les novelles Le coupable 1944, L’abbé C 1950, Le bleu du ciel 1957 i Ma mère 1966 Fou també fundador i director de la revista “Critique” 1946

Molt vinculat al sector editorial i al món literari francès, dins del qual exercí una certa influència, formà part de la direcció, entre d’altres, dÉditions Grasset 1958-96 i fou membre de l’Acadèmia Goncourt del 1977 al 2008, de la qual fou director del 1996 al 2002, institució que abandonà per motius de salut Conreador de la crítica literària i de cinema, en la seva novellística es mostrà com un analista agut i desenganyat de les relacions amoroses, tema en bona part d’origen autobiogràfic L’eau grise 1951, Les orphelins d’Auteuil 1956, Bleu comme la nuit 1958, Un petit…

Casada molt jove amb l’escriptor Willy Henry Gauthier-Villars, que l’inicià en el món de la literatura i sota el nom del qual foren publicades les primeres novelles de la tetralogia Claudine 1900-07 Separada del marit, portà una vida bohèmia durant deu anys La vagabonde 1911 i L’entrave 1913 són d’aquesta època Posteriorment es casà amb el periodista Henri de Jouvenel i es dedicà, també, a la crítica teatral i al periodisme Entre 1919 i 1930 escriví Mitsou 1919, Chéri 1920, Le blé en herbe 1923, La fin de Chéri 1926, Sido 1930, etc El 1935 es casà amb Maurice Goudeket Pertanyen a aquesta…

Relacionat a París amb els poetes simbolistes, escriví poesia d’aquesta tendència Les serres chaudes 1889 i Douze chansons 1896 en català, en fou publicat un recull de poemes, Quinze cançons versió de Magí Sandiumenge En teatre abandonà el realisme i introduí en les seves peces dramàtiques elements simbolistes estats d’esperit i ambients misteriosos, personatges imprecisos, entre la fantasia i la realitat, i un estil artificiós i, sovint, falsament ingenu Aquesta tendència es revelà amb La princesse Maleine 1889 i s’accentuà amb L’intruse 1890 versió catalana de Pompeu Fabra, Les aveugles…

La seva obra, tota la qual ell considerava com a emanació de la poesia, començà sofrint l’impuls del futurisme i del cubisme Potomac, 1914 Les mariées de la Tour Eiffel 1921, i oferí, més endavant, una desconcertadora i gairebé equívoca barreja d’avantguardisme i d’academicisme Escriptor nat, conreant l’ellipsi amb un gust potser excessiu a través de les seves acrobàcies atenyé els gèneres més diversos Cal situar entre les dues guerres mundials el millor moment de la seva obra PleinChant poemes, 1922, Le secret professionnel crítica, 1922, Les enfants terribles novella, 1929, La voix humaine…