Resultats de la cerca

Publicaren moltes de les seves obres en els Cahiers de la quinzaine de ChPéguy, entre les quals sobresortí Dingley, l’illustre écrivain 1902, per la qual reberen el premi Goncourt el 1906 La seva temàtica gira entorn del món jueu i del musulmà, amb obres com L’ombre de la Croix 1917, Le royaume de Dieu 1920, Marrakech ou les Seigneurs de l’Atlas 1920, etc

Abandonà el catolicisme influït per Nietzsche, Hegel i Marx, i evolucionà cap a un misticisme hinduista La seva obra gira entorn de l’apropament als estats-límit, com el dolor, el plaer o la mort Destaquen els assaigs L’expérience intérieure 1943, La littérature et le mal 1957 i L’erotisme 1957, i les novelles Le coupable 1944, L’abbé C 1950, Le bleu du ciel 1957 i Ma mère 1966 Fou també fundador i director de la revista “Critique” 1946

Fou bibliotecari de l’Arsenal i reuní entorn seu un grup de joves romàntics Hugo, Vigny, Musset, Sainte-Beuve, Lamartine Escriví les novelles goethianes Le peintre de Salzbourg 1803 i Les tristes ou mélanges tirés des tablettes d’un suicide 1806 i novelles fantàstiques de to romàntic Jean Sbogar 1818, Lord Ruthwen ou les vampires 1820, Smarra 1821, Trilby ou le lutin d’Argail 1822 El més destacable de la seva producció són els contes fantàstics La fée aux miettes 1832, Mademoiselle de Marsan 1832, Trésor de fèves et fleur de pois 1837 i Les quatre talismans 1838

Enginyer, concilià les seves conviccions catòliques amb el marxisme i fou membre del partit socialista fins el 1939 A partir del 1940 collaborà amb el règim de Vichy Exiliat a Suïssa 1944-51, desenvolupà una obra que gira entorn de preocupacions religioses i existencials Destaquen tres novelles on el tema polític es barreja amb una inspiració visionària i esotèrica Heureux les pacifiques 1946, Les yeux d’Ezéchiel sont ouverts 1949, i La fosse de Babel 1962, així com Le Visage immobile 1980 És autor d’assaigs La Bible, document chiffré , 1950 Approches de la nouvelle gnose , 1981…

A París treballà amb un equip d’aristòcrates que es dedicaven a les lletres gregues, llatines i italianes i que formaren entorn de Ronsard el grup de La Brigade, anomenat després de La Pléiade El 1549 publicà el manifest del grup Défense et illustration de la langue française contra els qui la creien inferior a la llatina El mateix any publicà L’Olive , recull de sonets amorosos imitats de Petrarca, Vers lyriques i Recueil de poésie El 1552 publicà les Inventions , d’inspiració cristiana, una traducció del quart cant de l' Eneida i la Complainte du désespéré , confessió…

Fou secretari de Carles VI i de Carles VII, canonge de París i canceller de Bayeux, i exercí missions diplomàtiques a Alemanya, Itàlia i Escòcia És autor d’algunes poesies líriques en una de les quals s’inspirà, en un cert moment, Ausiàs Marc, del curiós poema Livre des quatre dames , a propòsit de la desfeta francesa a Azincourt 1415, de Le quadriloge inventif 1422, en prosa, interessant debat entre França, el Cavaller, el Poble i la Clerecia, síntesi de la societat medieval, i del poema La belle dame sans merci ~ 1424, on dramatitza el més usual i cortesà tema amorós de l’època…

És conegut sobretot com a novellista Le baiser du lépreux 1922, Génitrix 1923, Thérèse Desqueyroux 1927, Le noeud de vipères 1932, Le mystère Frontenac 1933, La pharisienne 1941 Le désert de l’amour 1949 premi de l’Académie Française, L’Agneau 1954, Un adolescent d’autrefois 1969, etc, en les quals és recurrent el tema del conflicte entre els preceptes evangèlics i la propensió envers un cert idealisme dels protagonistes, d’una banda, i l’entorn familiar i social d’aquests, caracteritzat per la mesquinesa, la cobdícia i la manca d’escrúpols, de l’altra Els sentiments d’isolament…

De família jueva benestant establerta a Egipte, cresqué i s’educà en la comunitat francòfona cairota De molt jove adquirí un gran coneixement dels poetes simbolistes francesos, especialment Baudelaire i Mallarmé i, més endavant, Paul Éluard i Max Jacob , amb qui tractà epistolarment durant uns quants anys A la Segona Guerra Mundial fou traslladat a Palestina pels anglesos Acabada la guerra tornà a Egipte i es dedicà a treballs editorials i collaborà, entre d’altres, a la Nouvelle Revue Française El 1956 la crisi de Suez forçà la seva marxa d’Egipte i el seu establiment a França, on es…

De personalitat gairebé desconeguda, per les obres conservades hom en dedueix una forta formació clàssica i retòrica Autor de dues poesies líriques, és considerat un dels trouvères més antics però el cos important de la seva obra és constituït per cinc novelles en octosíllabs apariats que narren aventures de temps del rei Artús , velles mostres de la matèria de Bretanya en francès Erec et Enide , la novella més antiga, és una defensa subtil del vincle matrimonial resolta en un tramat senzill i aparentment ingenu Cligès , novella en part artusiana i en part bizantina —l’acció…

Després de la seva adolescència i joventut, a Ais de Provença, on conegué Cézanne, i d’estudis de grau mitjà, fou cap del servei de publicitat de l’editorial Hachette, feina que abandonà per a consagrar-se totalment al periodisme i a la literatura Des dels primers articles de crítica literària mostrà una gran admiració per Hde Balzac i G Flaubert, i pregonà un tipus de literatura analítica que tingués en compte els principis científics i que, alhora, tractés de representar tots els aspectes de la realitat Després de la publicació de certes obres encara inspirades per una concepció romàntica…