Resultats de la cerca

Fundador, juntament amb René Daumal, de la revista surrealista Le Grand Jeu , fou membre actiu de la Resistència, fet que es reflectí en la seva primera obra, Drôle de jeu 1945 Altres títols remarcables són Les mauvais coups 1948, Bon pied, bon oeil 1950, La loi 1957, premi Goncourt, La fête 1960, La truite 1964 traducció catalana, 1967, etc

És autor de Le jeu de saint Nicolas ~1200, un dels primers miracles conservats, de la cançó de gesta Chanson de Saïsnes ~1202, d’un congé ~1205, escrit en haver contret la lepra, així com de diverses pastorelles, etc

La totalitat de la seva obra és d’inspiració religiosa i de sentit catòlic La quête de joie 1933, La Genèse 1945, Une somme de poésie 1946, Contemplation errante 1948, Le second jeu 1959, Une lutte pour la vie 1970 i Psaumes de tous mes temps 1974

Després d’una primera etapa surrealista Simulacre , 1925 Le point cardinal , 1927, trencà amb aquest moviment i a partir del 1930 féu una sèrie de viatges Àfrica, les Antilles, la Xina per estudis etnològics La seva producció amalgama la poesia, la confessió psicoanalítica i els records onírics, el fragments autobiogràfics i els treballs de la seva especialitat L’Afrique fantôme 1934, L’âge d’homme 1939, Haut-Mal 1943, Aurora 1946, Cinq Études d’ethnologie 1969, La règle du jeu, títol general de quatre volums Biffures 1948, Fourbis 1955, Fibrilles 1966 i Frêle bruit 1976 i Le…

És el teoritzador del Nouveau Roman, un dels trets principals del qual consisteix a eliminar tot tractament psicològic dels personatges i oferir només una descripció objectiva de la realitat És autor de Le voyeur 1955, La jalousie 1957, L’année dernière à Marienbad 1961, portada al cinema per AResnais, La maison de rendez-vous 1965, Projet pour une révolution à New York 1970, Topologie d’une cité fantôme 1976, Souvenirs du triangle d’or 1978, Le miroir qui revient 1985, etc Ha collaborat també en films, com L’immortelle 1963, Trans-Europ Express 1967, L’homme qui ment 1968, L’Eden et après…

Començà la seva activitat literària amb una sèrie de novelles, que no tingueren gaire èxit A partir del 1720 es dedicà a la producció teatral comèdies moralitzadores i satíriques L’île des esclaves , 1725 L’île de la raison , 1727 i comèdies d’anàlisi, més interessants que les anteriors La surprise de l’amour , 1722 La seconde surprise de l’amour , 1727 La millor, però, és Le jeu de l’amour et du hasard 1730 Fou també autor de dues novelles importants La vie de Marianne , 1731 Le paysan parvenu , 1735, en les quals són més importants les reflexions de l’autor que no pas l’…

Es donà a conèixer amb una novella que causà commoció pel tema aleshores escandalós un amor lèsbic Le rempart des béguines 1952, a la qual seguiren La chambre rouge 1953, Les mensonges 1956, premi dels Llibreters 1957 i sobretot L’empire céleste 1958, premi Femina sobre els ambients literaris i artístics Posteriorment publicà Lettre à moi-même 1963, La maison de papier 1970, Le jeu du souterrain 1973, Allegra 1976, Dickie-Roi 1980, Un chagrin d’amour et d’ailleurs 1981, La tristesse du cerf-volant 1988, Adriana Sposa 1990, Divine 1991, Sept démons dans la ville 1999, l’…