Resultats de la cerca

Escriví tragèdies convencionals, que tingueren un èxit variable La seva activitat més important fou l’exercici de la crítica literària, tant en conferències com en obres escrites, la més important de les quals és Le Lycée, ou cours de littérature ancienne et moderne 1799, una de les primeres obres de crítica literària plantejada com un tot orgànic

Fundà la Revue Fantaisiste 1859, precursora del parnassianisme Decadentista, les seves obres contenen una gran dosi d’erotisme Publicà poesia Philomela , 1864 Odelettes guerrières , 1871 Contes épiques , 1872 Le soleil de minuit, 1876 Soirs moroses , 1876, obres en prosa Histoires d’amour , 1868 Les folies amoureuses , 1877 La vie et la mort d’un clown , 1879 i drames Scarron , 1905

Secretari de la duquessa de Montpensier 1648, collaborà en algunes obres d’aquesta, com la Relation de l’Isle imaginaire 1659 Més tard ho féu amb Mme de La Fayette en La Princesse de Montpensier 1662 i Zaïde 1670-71, obres que aparegueren sota el nom d’ell Conreà també la poesia, com el poema Athis 1653 i les Églogues 1723

Fill d’un funcionari català del Conflent Publicà un gran nombre d’obres novelles, crítica, història, teatre, filosofia, com Le Massacre des Amazones , Les voyages de Psychodore , Les apparitions d’Ashavérus , Le Cinquième Évangile , Le Père Diogène , La Sagesse qui rit , La beauté i Les Paraboles Cyniques La seva elecció com a “prince des Conteurs” el feu cèlebre Deixà diverses obres inèdites Utilitzà el pseudònim Han Ryner

Pilot d’aviació durant la Segona Guerra Mundial, les seves obres recullen els seus records i les seves experiències Destaquen les novelles La vallée heureuse 1946, Le navigateur 1954, Le voyage en Chine 1965, Les chevaux du soleil 1968-75, Mers el-Kébir, une affaire d’honneur 1983, etc, i les obres teatrals Beau Sang 1952, Les Cyclones 1957 i Le fleuve rouge 1960

Publicaren moltes de les seves obres en els Cahiers de la quinzaine de ChPéguy, entre les quals sobresortí Dingley, l’illustre écrivain 1902, per la qual reberen el premi Goncourt el 1906 La seva temàtica gira entorn del món jueu i del musulmà, amb obres com L’ombre de la Croix 1917, Le royaume de Dieu 1920, Marrakech ou les Seigneurs de l’Atlas 1920, etc

Després de publicar Les amoureuses 1858, poesies una mica afectades, es dedicà al periodisme durant deu anys Lettres de mon moulin 1869, el seu primer recull de contes, assenyala el principi d’una carrera literària que produí Le Petit Chose 1868, Aventures prodigieuses de Tartarin de Tarascon 1872, Les contes du lundi 1873, entre les més famoses de les seves obres, i una obra de teatre, L’Arlésienne 1872 Classificat com a realista a causa de la seva temàtica regionalista provençal, fou un impressionista que presentava la realitat de manera poc objectiva Manifestà una sensibilitat aguda, un…

Es donà a conèixer amb Élégies nationales 1826 i una traducció del Faust , de Goethe 1827 Romàntic, es relacionà amb Gautier, Dumas i altres literats, amb els quals collaborà en algunes obres Viatjà per Itàlia Octavie , Bèlgica, els Països Baixos, Alemanya i la Gran Bretanya Loréley i fundà la revista Le Monde Dramatique , dedicada sobretot a exalçar l’actriu Jenny Colon, amant seva Arruïnat, escriví cròniques teatrals, adaptacions dramàtiques, assaigs i narracions per als diaris i les revistes Anà al Pròxim Orient Le voyage en Orient , 1851 El 1841 tingué el primer atac de bogeria…

Estudià a París i professà a Nevers, Poitiers i, des del 1864, a París De tendència positivista i alhora determinista, la seva posició filosòfica comporta una explicació de la història a partir de lleis equivalents a les de les ciències de la natura les seves investigacions se centraren en l’àmbit cultural i en la seva morfologia Entre les seves obres més específicament filosòfiques destaquen Le positivisme anglais 1864, Philosophie de l’art 1865-69 i De l’intelligence 1870 És autor també de diverses obres d’història com Les origines de la France contemporaine , 1876-93 i d’estudis sobre…

Les seves novelles La vie tranquille 1944, Un barrage contre le Pacifique 1950, Le marin de Gibraltar 1952 i sobretot Moderato Cantabile 1958, tracten de copsar, al llarg d’unes anàlisis aparentment informals, però d’un rigor tot clàssic, l’excepcionalitat d’un moment, d’una situació, puix que res no ha de passar en un món totalment convencionalitzat Amb Hiroshima mon amour 1960, escrita de primer com un guió cinematogràfic, inicià una sèrie d’obres on barreja les tècniques del teatre, de la pantalla i de la novella Dix heures et demie du soir en été 1960, Le vice-consul 1966, L’…