Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Pierre Daix
Periodisme
Literatura francesa
Escriptor i periodista francès.
En finalitzar l’ensenyament secundari 1940 ingressà al partit comunista , aleshores clandestí Participà en la Resistència i fou empresonat diverses vegades pel règim de Vichy, i el 1944 fou deportat a Mauthausen Després de l’alliberament, el 1947 treballà breument al ministeri de l’aire i de la reconstrucció Posteriorment fou director de la revista Ce Soir i cap de redacció de l’ Humanité, publicacions del partit comunista, collaborador de Louis Aragon i redactor en cap de Lettres Françaises 1948-72 Crític amb l’estalinisme i posteriorment amb la Unió Soviètica en…
Jorge Semprún Maura

Jorge Semprún Maura
© Bundesministerium für Unterricht, Kunst und Kultur
Cinematografia
literatura castellana
Literatura francesa
Política
Polític, cineasta i escriptor castellà en llengua francesa i castellana.
Fill d’un diplomàtic republicà i net d’ Antoni Maura i Montaner , s’exilià a França el 1939 Participà en la Resistència francesa i fou deportat al camp de concentració de Buchenwald Militant del Partido Comunista de España , fou membre del comitè central 1954 i es traslladà clandestinament a Madrid per coordinar el treball polític del partit Amb Fernando Claudín , protagonitzà un enfrontament amb la línia política mantinguda per la direcció del partit, que es liquidà amb l’expulsió dels dissidents 1964, procés que ell mateix explicà en la seva obra Autobiografía de…
Léopold Sédar Senghor
Literatura francesa
Política
Polític i poeta senegalès en llengua francesa.
Llicenciat en literatura a París 1932, fou diputat pel Senegal a l’Assemblea Constituent Francesa 1945-46 i a l’Assemblea Nacional 1946-48 Fundà 1948 el Bloc Democràtic Senegalès, convertit, després de l’autonomia, en Partit de Reagrupament Nacional, més tard en Unió Progressista Senegalesa 1956 i finalment en Partit Socialista Senegalès 1977 Creada la Federació Mali, fou president de l’Assemblea 1959, i des del 1960 president de la república independent del Senegal en trencar-se la Federació Instaurà un règim autoritari que els anys setanta introduí mesures…
Esteve Aragó
Història
Literatura francesa
Política
Polític i escriptor en llengua francesa, germà de Francesc Aragó.
Traslladat de jove a París, collaborà amb Balzac a L’héritière de Birague 1822, però, davant el poc èxit de l’obra, es decantà pel teatre i esdevingué un popular autor de vaudevilles Parallelament tingué una significació activa en les lluites del partit republicà, i a causa de la seva actuació, el 1849, hagué d’exiliar-se deu anys El 1870 fou alcalde de París
Paul Éluard
Paul Eluard
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Nom amb què és conegut el poeta francès Eugène Grindel.
Al seu primer llibre, Le devoir et l’inquiétude 1917, exposava les seves opinions pacifistes Formà part dels ambients avantguardistes del dadaisme, i posteriorment contribuí a la fundació del moviment surrealista Mourir de ne pas mourir 1924 és el preludi líric al to intimista de Capitale de la Douleur 1926 Les obres següents, de vegades escrites en collaboracions amb Breton i Char, tot i que obeeixen el credo surrealista, conserven un caràcter molt personal El 1930 es replantejà la seva actitud enfront de la societat i passà de la rebellió metafísica del surrealisme a un plantejament de…
Elsa Triolet
Elsa Triolet
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Pseudònim d’Elsa Blick, escriptora francesa d’origen rus.
Fou deixebla de MGor'kij, cunyada de VMajakovskij i muller de LAragon Una bona part de la seva producció reflecteix l’ambient de la Segona Guerra Mundial actuà en la Resistència com a membre del partit comunista, de la qual destaquen Bon soir Thérèse 1938, Le cheval blanc 1942, Le premier accroc coûte deux cents francs premi Goncourt 1944, la trilogia L’âge de nylon 1959-63 i Le rossignol se tait a l’aube 1970
Jacques-Pierre Brissot
Literatura francesa
Política
Escriptor i polític francès.
Membre de la primera Comuna de París, fundador del periòdic “Le Patriote Français”, fou elegit a l’assemblea legislativa i, després, a la convenció La seva actuació contra l’anarquia, a favor de la guerra contra les colònies espanyoles, o contra l’execució del rei, no es pot dissociar de la del seu partit, els girondins o brissotins Caigué amb els seus i fou guillotinat Els seus escrits polítics alternen amb obres sobre economia, dret criminal, filosofia i moral, entre les quals Théorie des lois criminelles 1781 i De la France et des États-Unis 1787
Raymond Abellio
Literatura francesa
Pseudònim de Georges Soulès, escriptor occità en francès.
Enginyer, concilià les seves conviccions catòliques amb el marxisme i fou membre del partit socialista fins el 1939 A partir del 1940 collaborà amb el règim de Vichy Exiliat a Suïssa 1944-51, desenvolupà una obra que gira entorn de preocupacions religioses i existencials Destaquen tres novelles on el tema polític es barreja amb una inspiració visionària i esotèrica Heureux les pacifiques 1946, Les yeux d’Ezéchiel sont ouverts 1949, i La fosse de Babel 1962, així com Le Visage immobile 1980 És autor d’assaigs La Bible, document chiffré , 1950 Approches de la nouvelle gnose , 1981…
Aimé Césaire
Literatura francesa
Poeta martiniquès d’expressió francesa, de nom complert Aimé Fernand David Césaire.
Estudià a París Fou diputat a l’Assemblea Nacional Francesa, primer com a comunista i, després del 1974, dins el grup socialista Fou president del Partit Progressista Martiniquès Influït pel surrealisme, a partir del 1941 publicà poemes a Tropique , revista que ell dirigí, recollits al Cahier d’un retour au pays natal prologat per Breton , 1943 i a Les armes miraculeuses 1946 Altres reculls són Soleil cou coupé 1948, Corps perdu 1950, Ferrements 1960 i Cadastre 1961 El seu teatre és influït per Shakespeare Et les chiens se taisaient 1956, La tragédie du roi Christophe 1963, Une…
Édouard Herriot
Literatura francesa
Política
Polític i escriptor francès.
Doctor en lletres 1904 D’ideologia radical, fou ministre de treballs públics i responsable dels transports i de l’avituallament 1916-17 Presidí el partit radical en diverses etapes i promogué la coalició d’esquerres que vencé en les eleccions del 1924 i que el dugué a ésser cap de govern 1924-26 Com a ministre d’afers estrangers, aconseguí el reconeixement de l’URSS i l’evacuació de les tropes del Ruhr Ministre diverses vegades del 1926 al 1936, aquest any facilità l’adhesió temporal dels radicals al Front Popular Fou president de la cambra novament 1936-40 i de l’assemblea nacional 1947-54…