Resultats de la cerca

Es donà a conèixer amb una novella que causà commoció pel tema aleshores escandalós un amor lèsbic Le rempart des béguines 1952, a la qual seguiren La chambre rouge 1953, Les mensonges 1956, premi dels Llibreters 1957 i sobretot L’empire céleste 1958, premi Femina sobre els ambients literaris i artístics Posteriorment publicà Lettre à moi-même 1963, La maison de papier 1970, Le jeu du souterrain 1973, Allegra 1976, Dickie-Roi 1980, Un chagrin d’amour et d’ailleurs 1981, La tristesse du cerf-volant 1988, Adriana Sposa 1990, Divine 1991, Sept démons dans la ville 1999, l’autobiografia literària…

Conreà la biografia, el teatre, la poesia i, sobretot, l’assaig D’accentuat pessimisme i amb una evident influència de Nietzsche, és autor, entre altres obres, de Présences 1925, Goethe 1932, Portraits sans modèles 1935, Vues sur l’Europe 1939, Pages 1948, etc

Conreà l’assaig, la poesia i sobretot el teatre Le roi sans couronne 1906 i especialment Le carnaval des enfants 1910 Escriví també una sèrie dramàtica de caràcter històric Le sang de Danton 1931, Napoléon 1933, Le Roi-Soleil 1938, Le chant de la liberté 1939-45, etc

Des de la seva primera novella, Lady Black 1971, el tema de l’homosexualitat fou una constant en la seva obra Evolène 1972, Les loukoums 1973, Le coeur qui cogne 1973, Killer 1975, Kurwenal 1977, Je vis où je m'attache 1978, Portrait de Julien devant la fenêtre 1979, Le jardin d’acclimatation 1980, premi Goncourt, Romances sans paroles 1983 i L’espérance de beaux voyages 1984-85 Publicà també tres volums de Théâtre 1974-75, 1976 i 1981

Establert a París, portà una vida bohèmia plena d’aventures En poesia, la publicació de La chanson des gueux 1876 li valgué un mes d’empresonament També fou acusat de sensualitat i ateisme per Les caresses 1877 i Les blasphèmes 1884 El mateix caràcter romàntic exaltat, amb un llenguatge truculent i anticonvencional, reflecteixen les seves narracions, entre les quals Les étapes d’un réfractaire 1872, Braves gens 1886, Contes sans morale 1922, i el seu teatre, com Le flibustier 1888, Les truands 1899, Don Quichotte 1905, etc

Fill d’un militar, la seva família s’installà a París 1851, on treballà com a escrivent a l’ajuntament El seu primer llibre, Poèmes saturniens 1866, sota la influència de Charles Baudelaire, palesa una crisi moral, que s’anà accentuant trastorns nerviosos, alcoholisme, fins que semblà trobar l’equilibri en casar-se, el 1870 Fêtes galantes 1869 i La bonne chanson 1870 són obres que caracteritzen aquest breu període de felicitat, que no sobrevisqué, però, a la guerra i a la Comuna Després d’ésser mobilitzat tornà a beure i perdé la feina, i l’arribada a París d’Arthur Rimbaud 1871 consumà la…

Greument ferit 1915, es donà a conèixer amb una sèrie de relats sobre dramàtiques experiències de la guerra Sous Verdun 1916, Nuits de guerre 1917 i La boue 1921 Des del 1922 es convertí en el mestre de la novella camperola, amb un enfocament qualificat de “naturalisme optimista” Raboliot 1925, premi Goncourt, i Marcheloup 1934 però també ambientà obres a l’Àfrica i el Canadà Eva Charlebois 1944 Ingressà en l’Académie Française 1946, de la qual fou secretari perpetu des del 1958 fins al 1973 És autor també d’un cicle animalístic Tendre bestiaire 1969, Bestiaire enchanté 1970 i Bestiaire…

Fou secretari de Carles VI i de Carles VII, canonge de París i canceller de Bayeux, i exercí missions diplomàtiques a Alemanya, Itàlia i Escòcia És autor d’algunes poesies líriques en una de les quals s’inspirà, en un cert moment, Ausiàs Marc, del curiós poema Livre des quatre dames , a propòsit de la desfeta francesa a Azincourt 1415, de Le quadriloge inventif 1422, en prosa, interessant debat entre França, el Cavaller, el Poble i la Clerecia, síntesi de la societat medieval, i del poema La belle dame sans merci ~ 1424, on dramatitza el més usual i cortesà tema amorós de l’època…

Doctorada en història, s’incorporà al Centre National de la Recherche Scientifique, on s’especialitzà en arqueozoologia El 2003 publicà l’estudi sobre la pesta negra Les Chemins de la peste, le rat, la puce et l’homme El 1986 publicà la seva primera novella,  Les Jeux de l’amour et de la mort , que guanyà el premi del Festival de Cognac de novella policíaca Sempre en el mateix gènere, dins del qual ha creat una variant personal, el rompol acrònim de roman policier , en què sobresurten els elements onírics i les allusions medievals, posteriorment publicà, amb un èxit creixent,  L’Homme aux…

Fill d’emigrants piemontesos, aprengué de manera autodidacta el francès i el 1955 anà a Europa Després de viure a Roma, a Nàpols i a Espanya, s’installà a París el 1961 i treballà, primer, com a lector de literatura estrangera a Gallímard  i, a partir del 1969, com a crític literari, especialment a Le Nouvel Observateur des del 1973, i posteriorment a Le Monde des del 1986 Del 1982 al 1989 fou membre del Comitè de Lectura de Gallimard Comencà a publicar en castellà novelles de caire fantàstic Los desiertos dorados 1967, Detrás del rostro que nos mira 1969, Ritual 1973 i La busca del jardín…