Resultats de la cerca

Fou el fundador de la revista Les Grimaces 1883 Les seves novelles Le Calvaire 1886, Le Jardin des supplices 1898 i Journal d’une femme de chambre 1900 duta al cinema per LBuñuel el 1964, són d’un impressionisme violent i d’un marcat erotisme Amb La 628-E-8 1907 introduí en la novella un nou protagonista l’automòbil També escriví obres teatrals, com Le mauvais berger traducció catalana de Felip Cortiella, 1912 i Le portefeuille traducció catalana de Carles Costa, 1910

Després d’intentar l’ingrés a l’Escola Naval i de matricular-se en arquitectura, feu el servei militar en l’aviació Pilot civil de la societat Latécoère 1926, dugué a terme diverses missions, algunes de les quals li inspiraren la primera novella, Courrier du Sud 1928, i sobretot Vol de nuit 1931, traducció catalana 1965, que obtingué el premi Fèmina Durant la convalescència d’un greu accident 1937, acabà Terre des hommes 1939, gran premi de l’Académie Française Fou mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial, etapa que es reflectí en Pilote de guerre 1942 Desmobilitzat, residí als EUA fins el…

Viatjà per Anglaterra i s’establí al Canadà, on escriví, entre altres obres, Marie Chapdelaine 1916 traducció catalana 1952, expressió literària d’amor a la terra i del nacionalisme incipient, Colin Maillard 1924 i Battling Malone 1926

Es donà a conèixer amb Élégies nationales 1826 i una traducció del Faust , de Goethe 1827 Romàntic, es relacionà amb Gautier, Dumas i altres literats, amb els quals collaborà en algunes obres Viatjà per Itàlia Octavie , Bèlgica, els Països Baixos, Alemanya i la Gran Bretanya Loréley i fundà la revista Le Monde Dramatique , dedicada sobretot a exalçar l’actriu Jenny Colon, amant seva Arruïnat, escriví cròniques teatrals, adaptacions dramàtiques, assaigs i narracions per als diaris i les revistes Anà al Pròxim Orient Le voyage en Orient , 1851 El 1841 tingué el primer atac de…

Superficial i refinat, aconseguí un gran èxit a les corts de Lluís XIII i Lluís XIV com a autor de poemes, tragèdies i lletres dels ballets per al rei Foren famosos el Sonnet d’Uranie 1650 i la traducció en vers de Les Metamorfosis d’Ovidi

Advocat del Parlament de París i deixeble de Marot, escriví un Art poétique français 1548 que GDu Bellay atacà violentament en la seva Défense et Illustration de la langue française , bé que ambdós autors es reconciliaren després de publicar Sebillet la seva traducció de la Ifigènia d’Eurípides

Fundador, juntament amb René Daumal, de la revista surrealista Le Grand Jeu , fou membre actiu de la Resistència, fet que es reflectí en la seva primera obra, Drôle de jeu 1945 Altres títols remarcables són Les mauvais coups 1948, Bon pied, bon oeil 1950, La loi 1957, premi Goncourt, La fête 1960, La truite 1964 traducció catalana, 1967, etc

És el més fecund dels autors francesos romàntics, amb una obra heterogènia que domina tot el segle XIX A Odes et poésies diverses 1822 edició definitiva el 1828 Odes et ballades l’estil evoluciona des d’un classicisme força estricte a una llibertat ja molt romàntica Amb Les orientales 1829, on reivindicava i manifestava una actitud humanitària, seguia la moda cosmopolita del Cenacle romàntic i cridava l’atenció sobre els esdeveniments de Grècia Els reculls publicats entre el 1831 i el 1840 — Les feuilles d’automne , Les chants du crépuscule , Les voix intérieures , Les rayons et les ombres…

Com a pintor conreà el paisatge i les escenes de gènere dins la tradició academicista Com a crític d’art, la seva influència fou fonamental al darrer quart de segle sustentava, en obres com Maîtres d’autrefois 1876, l’autonomia de l’obra d’art i la importància de la realització tècnica per a jutjar la bellesa i el valor estètic de qualsevol producció Com a novellista conreà la novella romàntica psicològica Dominique 1863 traducció catalana d’Agustí Esclasans, 1930

Es féu famós amb una traducció de les Geòrgiques de Virgili 1769 Publicà Les Jardins 1782, L’Homme des Champs 1800, L’Imagination 1806, Les Trois Règnes de la Nature 1808 i traduccions en vers de l' Eneida 1804 i d' El Paradís Perdut 1805 Els romàntics el criticaren per les seves perífrasis i falses elegàncies i per la seva mètrica freda i compassada tanmateix, la seva ciència del vers i el seu gust per les descripcions precises el feren un dels precursors del Romanticisme