Resultats de la cerca

Alumne de Sorolla El 1911 guanyà una pensió per a l’Academia Española de Bellas Artes de Roma i el 1913 viatjà per Europa Dins un espectre colorístic ampli, conreà el paisatge, el retrat i l’interior, amb figures jugant amb els efectes naturals de la llum dins un concepte a mig camí entre l’academicisme i el postimpressionisme El 1974 l’ajuntament de València li dedicà una exposició d’homenatge pòstuma

S'inicià a vint anys a Terrassa i després cursà estudis a la Llotja de Barcelona 1886-92 Pintà paisatges minuciosos i naïfs i no es donà a conèixer a un públic ampli fins que fou descobert per Rafael Benet vers el 1925 Fou aleshores quan exposà a Barcelona dividint l’opinió entre els partidaris i els adversaris de la licitud de l’ingenuisme El 1934 i el 1935 concorregué, dins el Saló de Montjuïc, a les Exposicions de Primavera de Barcelona

Collaborà amb els realitzadors cinematogràfics Jean Renoir i Jacques Becker, i realitzà ell mateix el curtmetratge Le Retour 1945, sobre els presoners i els deportats francesos S'especialitzà en el reportatge fotogràfic Tingué un ampli ressò la seva exposició al Museu d’Art Modern de Nova York 1947, en part recollida en el llibre Family of Man Amb Robert Capa i altres fotògrafs fundà l’agència Magnum Photos 1947 Cal esmentar-ne els reculls Les Européens 1955, Photographies de Henri Cartier-Bresson 1963, China 1964 i Vive la France 1969 Fou el primer fotògraf que exposà la seva…

Nebot i deixeble de Josep MVidal-Quadras Format també amb Francisco Sainz de la Maza i, a Buenos Aires, on exposà, amb Vicenç Puig El 1947 s’installà a París i el 1949 exposà a Barcelona Galeries Laietanes temes de París i Sant Tropés, poètics i espontanis, i retrats Posteriorment obtingué un ampli reconeixement com a retratista de l’alta societat retrats de la comtessa de París i els seus fills 1956, Maria Callas 1961, els prínceps d’Espanya 1962, l’arxiduquessa d’Àustria 1965, Estefania de Mònaco 1968, el gran duc de Luxemburg 1969, etc Exposà sovint a París, Mònaco, Teheran,…

Influït pels paisatgistes holandesos barrocs i per Johan Barthold Jongkind i Camille Corot, desenvolupà amb èxit una temàtica de platges normandes, paisatges on l’ambient predomina sobre els personatges Precisament per la llum i per les transparències de l’atmosfera, és considerat un dels principals precursors de l’impressionisme Del seu ampli catàleg, cal destacar la sèrie de croquis, pastels i aquarelles —més de 6 000—, que són un aspecte molt significatiu del seu art, per la rapidesa i la llibertat de realització que comporten D’entre els seus quadres cal recordar Barques prop…

Anà a Venècia 1489, Normandia 1507 i Roma 1514 i tornà a Milà el 1515 És autor, entre altres obres, de la Mare de Déu del coixí verd ~1500, d’un Cap de sant Joan Baptista ambdós al Musée du Louvre i de l' Assumpció de la cartoixa de Pavia, on mostra un coneixement ampli de la pintura veneciana, la flamenca i en particular de la tècnica del sfumato de Leonardo da Vinci El seu germà Cristoforo Solario Angera ~1460 — Milà 1527, arquitecte i escultor, treballà a Venècia i especialment a Milà, on participà en la construcció de la catedral i esculpí les estàtues d’Adam i Eva de l’…

Deixeble de C Lorenzale a Llotja Estudià també a Roma 1835, Nàpols 1839 i Florència De nou a Catalunya el 1842, recorregué, fugint de la Jamància 1843, una bona part del país fent retrats en miniatura Granollers, Terrassa, Sabadell i, després, Tarragona, Vic, Torelló, Girona, Banyoles, Figueres, etc, gènere en què fou el professional més destacat a la Catalunya del seu temps El 1855 s’installà a Sabadell, i després a Madrid, París i Portugal —on el 1871 fou publicada a Braga una Descripção do Sanctuario e Romeria de Nossa Senhora do Porto Alegre , fragment d’un ampli text seu…

Ha mostrat el seu treball arreu d’Europa i Amèrica Entre les seves exposicions individuals destaquen les realitzades a la Fundació Joan Miró de Barcelona 1979, la Fundació Espais de Girona 1987 i 2003, la Bridgewater-Lustberg Gallery de Nova York 1989, la Drie 05 Gallery d’Amsterdam 1991, l’Institut of Contemporary Art de Londres 1994, la Galeria H 2 O de Barcelona 1995 i 2001 i el Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona 2002 i 2006 L’any 1992 creà la revista “AIRE”, que constitueix un ampli arxiu fotogràfic sobre l’art d’acció arreu de l’estat i, des de l’any 2000, del món…

Compaginà la pintura amb la feina en el negoci de pastisseria familiar El 1928 exposà per primera vegada en una mostra collectiva, al Centre Agrícola del Penedès Participant del moviment d’avantguarda, la seva obra tingué un caràcter localista i quotidià Realitzà els murals de la sala Sant Raimon de Penyafort ara coneguda com a sala Pau Boada de l’Ajuntament de Vilafranca i, posteriorment, els vitralls de la basílica de Santa Maria Illustrà llibres com Vilafranca, senyora vila , de Manuel Trens, i revistes com la Gaseta de Vilafranca , de Pere Mas i Perera l’ Hèlix , de Joan Ramon Masoliver…

Creà un important arxiu de fotografies d’esglésies complementat amb un ampli arxiu de documentació Arxiu Gavín Publicà i exposà part del material, que, recopilat, constitueix l’ Inventari d’esglésies publicat entre el 1977 i el 1997, que abasta vint-i-nou volums Aquest corpus ofereix informació sobre uns 26000 edificis catòlics de totes les comarques catalanes i d’Andorra A partir del 1972 publicà els fascicles Les comarques catalanes , i és coautor de Les esglésies romàniques de planta circular i triangular a Catalunya 1974 i de Columbaris, colomers o palomers Collaborà en les obres…