Resultats de la cerca

Editor i crític literari del diari Der Bund de Berna, conreà diversos gèneres literaris la novella, els llibres de viatges Spaziergänge in den Alpen , ‘Passejades pels Alps’, 1885, la poesia i el teatre Maikäferkomödie , ‘La comèdia de l’abellot’, 1897, i Der Heilige und die Tiere , ‘El sant i la bèstia’, 1905, en vers

Establert a París durant la Revolució, es destacà aviat en el club dels jacobins fou diputat a l’assemblea nacional de Savoia 1792 General en cap de l’exèrcit dels Alps que ocupà Lió 1793, fou nomenat posteriorment comandant en cap de l’exèrcit dels Pirineus Orientals, càrrec que gairebé no exercí per malaltia fou substituït per Dugommier A la mort de Dagobert, dirigí la divisió de la Cerdanya, que destruí les armeries de Ripoll i incendià Camprodon Escriví, entre altres obres, unes Mémoires politiques et militaires 1797, on tracta de la Guerra Gran

Promotor dels esports de muntanya a la comarca del Maresme, fou un dels membres fundadors de la Unió Excursionista de Catalunya de Mataró 1935 Fou nomenat secretari de la secció de muntanya, fou membre de la junta directiva des d’aleshores i presidí l’entitat entre el 1962 i el 1964 A més d’ascensions i travesses als Pirineus i als Alps, a partir del final dels anys seixanta participà en expedicions al’Atles, a Kenya, als Andes del Perú, a Grenlàndia i a l’Himàlaia Aficionat a la fotografia, recollí nombrós material fotogràfic i guanyà diversos premis de fotografia de muntanya…

Es caracteritza pel retorn als orígens, sia als clàssics, als nòrdics o a la natura i al sentiment, enfront de les acadèmies i els racionalismes Dels orígens clàssics grecoromans neoclassicisme, especialment els de la Roma republicana, arrencaren els principis de la burgesia ascendent, car simbolitzaren la consciència ciutadana Jurament dels Horacis de JLDavid enfront de l’aristocràcia Els orígens nòrdics foren expressats en la plàstica pel retorn a l’art gòtic, com a conseqüència del revifament de l’esperit germànic i anglosaxó, en oposició al classicisme francès, que dominava arreu d’…

La cançó al llarg del temps s’ha caracteritzat per una gran diversitat de gèneres i de formes A l’època carolíngia es desenvolupà, parallelament al cant monòdic eclesiàstic i influïda per ell, l’anomenada cançó lírica llatina , cant a una sola veu amb text profà Del segle IX al X hom té coneixença de lamentacions o planys, d’epitalamis, etc, i s’ha conservat el nom d’un autor, Sedulius Scott ~880, anomenat el Golias carolinus D’altra banda, és ben coneguda la producció dels clergues errants, clerici vagantes, dits goliards , que duien de poble en poble unes cançons profanes basades…