Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
canal
Electrònica i informàtica
Comunicació
Banda de freqüències d’una transmissió.
L’amplada d’aquesta banda depèn del tipus de transmissió així, en radiodifusió la banda és relativament estreta 9 kHz en AM i uns 225 kHz en FM i hom no acostuma a parlar de canals, sinó que tota emissió és caracteritzada per una freqüència o bé una longitud d’ona però en el cas de la televisió, en què la banda és molt ampla, convé assignar uns canals d’una amplada definida, a fi d’establir un nombre d’emissores limitat i evitar les interferències Per un canal de TV és transmesa la informació corresponent a la imatge i la del so, i, doncs, hi ha una portadora d’imatge modulada pel senyal de…
video tape
Electrònica i informàtica
Comunicació
Cinta magnètica emprada per a enregistrar programes de televisió mitjançant un magnetoscopi.
Sol tenir una amplada de 2’ 50,8 mm, i es desplaça a una velocitat de 15’ 38 cm per segon Per a usos domèstics és emprada la videocasset, amb cinta d’una amplada de 12,7 mm 1/2’ o 25,4 mm 1’
rodet
Fotografia
Rotlle de pel·lícula que permet de carregar les cambres fotogràfiques amb llum normal, fixada per un dels seus extrems al rodet pròpiament dit i enrotllada sobre ella mateixa, que és fixada, en carregar la cambra, per l’extrem lliure al rodet buit, anomenat rodet receptor, el qual l’arrossega, desenrotllant-la del primer rodet, cada vegada que és accionat el mecanisme d’avançament.
Els rodets són caracteritzats pel nombre de fotografies que permeten de fer i per les característiques de la pellícula que porten amplada, sensibilitat, en blanc i negre o en color
pel·lícula
Pel·lícula de l’Advanced Photo System o APS
© Fototeca
Cinematografia
Fotografia
Material fotogràfic, presentat en forma de cinta o de full, constituït per una base o suport de material flexible, transparent i resistent, recobert d’una emulsió fotosensible en la qual són impressionades imatges fotogràfiques o cinematogràfiques.
Hom l’anomena també film És la presentació més corrent del material sensible La pellícula fotogràfica es presenta en rodets, cartutxos, rotlles, discs o fulls Les característiques d’una pellícula sensibilitat, gra, etc, depenen de l'emulsió que conté La pellícula verge , un cop exposada a la llum, esdevé la pellícula impressionada Esquema simplificat de la reproducció substractiva dels colors d'una pellícula negativa © Fototeca Bàsicament, hom pot distingir la pellícula en color i la pellícula en blanc i negre fotografia, que es presenten en diferents tipus de format D’altra banda, hi ha…
microfilm
Arxivística i biblioteconomia
Fotografia
Rodet de pel·lícula amb la reproducció fotogràfica de documents a una escala molt reduïda, a fi de conservar-los i emprar-los sota una forma extremament compacta, amb el màxim de fidelitat i sense necessitat de restitució a les dimensions originals, bé que també és possible aquest ús.
Generalment són bobines de longitud variable de 3 m com a màxim i una amplada d’entre 16 i 35 mm Els avantatges d’aquest sistema de còpia i arxiu són el reduït volum, la integritat de la reproducció i la facilitat d’accés a la informació que conté Són molt emprats en biblioteques, bancs i, en general, en tota mena de centres de documentació tècnica Actualment aquesta microforma ha deixat pas, en molts casos, a la microfitxa
càmera fotogràfica

Esquema d’una càmera fotogràfica
© Fototeca.cat
Fotografia
Aparell que permet d’enregistrar la imatge d’un objecte sobre un suport sensible; és anomenada també màquina de fotografiar, màquina fotogràfica o màquina de retratar.
Essencialment consisteix en una càmera obscura dotada d’un sistema òptic, l' objectiu , que recull els raigs de llum que emet o reflecteix l’objecte que hom vol fotografiar i en forma una imatge sobre una superfície plana en què és collocada la pellícula fotosensible que, un cop impressionada, l’enregistra Generalment, les màquines fotogràfiques consten també dels dispositius següents un obturador , accionat mitjançant un disparador , que regula el temps de pas de la llum exterior un visor , constituït per un ocular, que permet al fotògraf d’enquadrar l’objecte un dispositiu d’…
televisió

Esquema d’un sistema de televisió, i el senyal codificat
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Comunicació
Transmissió a distància d’imatges en moviment i de sons per mitjà d’ones electromagnètiques o bé de cables.
A l’emissora, les imatges a transmetre són convertides en senyals elèctrics mitjançant la càmera de televisió, la qual, proveïda del tub analitzador adequat, fa l’ exploració de la imatge El senyal corresponent a la imatge, anomenat senyal de vídeo , és transmès juntament amb el de so o senyal d’àudio , dins un canal determinat, mitjançant dues portadores d’imatge i de so, respectivament d’una freqüència molt elevada VHF o UHF Aquestes dues informacions són rebudes al receptor, que s’encarrega de restituir la imatge en el tub i el so per mitjà dels circuits adequats Hi ha diversos sistemes de…