Resultats de la cerca

Evolució de l’entitat Des del 1924 la seu és en un edifici del carrer del duc de la Victòria de Barcelona, on ocupa diverses plantes La seva primera junta directiva fou presidida per Josep Demestres, amb Enric Olivé a la vicepresidència Entre els membres de la primera època sobresurten Joaquim Pla i Janini, Pere Català i Pic i Agustí Centelles i Ossó, entre d’altres A la postguerra, s’hi incorporaren Xavier Miserachs, Francesc Català i Roca, Oriol Maspons, Jordi Gumí i altres professionals de renom L’any 1978 creà el Museu de l’Agrupació Fotogràfica, amb seu al mateix local, que conté una…

S'inicià com a aprenent a la Casa Riba, i més tard fou el cap de laboratori de la Casa Cuyàs Membre de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, participà en diversos concursos nacionals i internacionals, on obtingué importants guardons Fou un pioner dels reportatges mèdics, i del seu llegat destaca la collecció de macrofotografies d’animals i plantes feta els anys trenta Ha estat considerat el màxim representant de la Nova Objectivitat a Catalunya, tendència artística centreeuropea de la dècada del 1920 que proposava abandonar la subjectivitat i de restituir la realitat de manera…

Abans de la guerra civil de 1936-39 realitzà preferentment reportatges i retrats L’any 1950 reprengué l’activitat amb treballs publicitaris i com a retratista Es relacionà amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i fotografià tots els muntatges de la companyia i s’especialitzà com a fotògraf d’espectacles i de concerts L’important arxiu que reuní sobre aquests temes fou venut a l’Institut del Teatre, on es coneix amb el nom d’Arxiu Barceló També collaborà en la illustració de llibres, preferentment els de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat

Metge, deixà la professió el 1931 per dedicar-se de ple a la fotografia, afecció iniciada els anys d’estudiant Fou fundador 1924 i president de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya 1927-30 Partint de la premissa que la màquina és només un intermediari passiu, es destacà en la pràctica dels procediments pigmentaris, especialment bromurs, bromurs virats, bromolis i bromolis transportats, la seva especialitat Publicà fotografies en diverses revistes, com Lux 1921 i Art de la llum 1933-35, que li dedicà un número monogràfic A part nombrosos premis locals, fou premiat al IV i el V Saló del Japó…

Autodidacte, des del 1949 fou membre de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya Es guanyà la vida amb feines diverses fins l’any 1960, que començà a collaborar professionalment a la revista Destino, en la qual treballà regularment fins l’any 1974, i de la qual feu nombroses portades Parallelament, treballà com a fotògraf publicitari a l’agència Roldós i a l’editorial Seix i Barral 1962, per a les agències France Presse i Dalmas 1963, i el 1964 s’integrà a l’equip de la revista Don Feu nombroses exposicions “Homenatge a Joan Miró” 1978, “Cartells del Reial Club de Tennis Barcelona”…

Obtingué el premi Ciutat de Barcelona de fotografia el 1954 Collaborador de l’Institut d’Estudis Vallencs, estudià els castells catalans, sobre els quals reuní una important documentació fotogràfica i publicà també textos en l’obra collectiva en sis volums  Els castells catalans 1966 Feu també nombrosos estudis històrics, especialment sobre història medieval i moderna de Catalunya, i sobre la catalanitat de Colom Tractà també temes de cultura popular, i promogué les relacions culturals amb l’Alguer Membre de la Societat Catalana de Geografia, de l’…

De jove es guanyà la vida com a comptable, mentre aprenia fotografia de manera autodidàctica El 1957 es féu membre de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya AFC i l’any següent guanyà el 7è premi al IV Saló Internacional de Fotografia de Múrcia El 1960 participà en la creació del grup artístic El Mussol Interessat pel “barri xino” com era conegut aleshores el Raval, barri on havia nascut i les zones més marginals de Barcelona, des del 1958, dedicà bona part del seu temps a fotografiar —a voltes, a enregistrar en súper-8—, escenes de carrer, amb la particular tècnica de disparar a l…

D’infant es traslladà a Barcelona amb la seva família Treballà en oficis diversos i s’introduí en la fotografia a través de l’ Agrupació Fotogràfica de Catalunya , de la qual esdevingué més tard un membre destacat Sobresortí com a repòrter gràfic en publicacions com ara El día gráfico , La Humanitat , Diario de Barcelona , La Publicitat o La Vanguardia Utilitzant una cambra “Leica” tingué molta mobilitat i pogué realitzar reportatges molt complets d’esdeveniments com, per exemple, la revolta del 19 de juliol de 1936 a Barcelona o d’altres episodis de la Guerra Civil, com ara les batalles de…

Creat el 1593 a expenses de les antigues diòcesis d’Urgell i de Vic, té una extensió de 3536 km 2 La constitució de la nova diòcesi de Solsona fou objecte de llargs litigis inicialment s’hi inclogueren 258 parròquies del bisbat d’Urgell, però els bisbes d’Urgell s’oposaren a la desmembració d’algunes d’elles, i després d’un plet que durà del 1593 al 1621, acabat a precs del rei Felip IV de Castella, amb una butlla del papa Gregori XV, es reduïren a 114 Del bisbat de Vic hi passaren 21 parròquies dels deganats de Tàrrega i Cervera i s’arribà més aviat a una concòrdia, després de renunciar el…

Comprèn el territori dels antics comtats de Girona, Besalú, Peralada i Empúries la diòcesi de l’alta edat mitjana de Castelsardo desaparegué amb motiu de la invasió dels àrabs La seva jurisdicció s’estén sobre 387 parròquies, agrupades en 24 arxiprestats Té una extensió de 4 965 km 2 i és dividit actualment en quatre zones pastorals Els límits de l’antic bisbat, testimoniats ja el 1115, fins el 1957 no experimentaren cap variació Els seus límits antics comprenien la vall de Camprodon excepte la Ral i Sant Pau de Seguries, les valls del Bac, de Bianya i de Ridaura, la plana d’en Bas excepte…