Resultats de la cerca

Les emulsions ràpides i els papers contrastats donen un gra més gros que les emulsions lentes i els papers suaus

Els factors que cal tenir presents per a aquest procés són els mateixos que per al positivat per contacte, afegint-hi els que provenen del grau d’ampliació mesurat en diàmetres directament proporcional a la distància entre el focus del llum de projecció i la superfície de l’emulsió sensible L’original pot ésser un negatiu, una diapositiva o un arxiu digital Per a ampliar un negatiu o una diapositiva es projecten sobre una emulsió fotogràfica —adequada a l’original que s’utilitzi— mitjançant una ampliadora Per a ampliar arxius digitals s’utilitzen impressores…

Primer s’obtenen els valors per una interpolació cúbica horitzontal, i amb els valors obtinguts es calcula una nova interpolació vertical La interpolació bicúbica és la més indicada quan cal ampliar imatges digitals per tal d’evitar l’aparició d’artefactes no desitjats i, també, per a obtenir gradacions de color més suaus Té l’inconvenient que necessita més temps de procés

També s’anomena multiplicador, ja que el resultat és equivalent a multiplicar la distància focal La seva utilització implica que arribi menys llum a la pellícula Se'n construeixen amb dos factors de multiplicació diferents X14, que multipliquen per 14 la distància focal de l’objectiu i provoquen una pèrdua de llum d’un pas de diafragma, i X2, que dupliquen la distància focal i provoquen una pèrdua de llum de dos passos

En la seva forma original, atorgada per una llei del 1957 amb text del 1960, no era una carta, per tal com fou elaborada i aplicada sense intervenció ciutadana i no concedia una major autonomia al municipi Introduïa un alcalde gerent nomenat pel cap d’estat i una mena de govern per comissió comissió executiva Atesa l’absència d’un sistema democràtic, el consell en ple tenia únicament funcions planificadores, reglamentàries i fiscalitzadores, sense eficàcia pràctica La Carta Municipal fou un èxit polític de JM de Porcioles, el qual aportà l’exigència de planificació, l’establiment de juntes de…

A l’edat mitjana, des de la fi del segle V, el terme ciutat civitas fou aplicat gairebé exclusivament a les poblacions emmurallades importants des de l’època romana, en les quals s’installà una seu episcopal A partir de la dominació visigòtica els factors determinants per a tenir consideració de ciutat foren la presència del bisbe —que al Baix Imperi absorbí les funcions de l’antic defensor civitatis — i probablement, també, la del comte, com a capital del pagus corresponent Al començament del segle VIII, al territori que després constituiria els Països Catalans, tenien categoria de ciutat…