Resultats de la cerca
Es mostren 5916 resultats
farga de Rossell
Farga
Antiga farga de la parròquia de la Maçana (Andorra), a la dreta de la ribera d’Ordino, aigua amunt de la confluència amb la riera d’Erts.
interventor | interventora
Política
Dret polític
Persona designada per un partit o una coalició per a supervisar la regularitat d’una votació en unes eleccions.
vot secret
Política
Dret
Vot emès de manera que no es pugui conèixer la identitat del votant.
volta
Perfil de l’arc generador, estructura bàsica i exemple constructiu de tres tipus de volta: a dalt, cilíndrica o de mig punt (a l’esquerra) i per aresta gòtica (a la dreta); a baix, escarsera
© Fototeca.cat
Arquitectura
Estructura arquitectònica corbada que cobreix un espai, forma un sostre, sosté una graderia, etc., conformada amb elements que recolzen mútuament i exerceixen una pressió exterior suportada per parets, pilars, etc.
En la seva forma simple , la volta és generada pel moviment directriu d’un arc Segons el perfil d’aquest arc, en resulta una volta cilíndrica o de mig punt , o de canó seguit , o de tartana si l’arc és de mig punt, apuntada o ogival , o en punta d’ametlla si és apuntat, escarsera o escassana , o rebaixada si és escarcer, d’ansa-paner si és carpanell, peraltada si és peraltat, parabòlica si és parabòlic, rampant o d’escala si és rampant, etc Segons el moviment directriu de l’arc en l’espai, es genera una volta recta quan el moviment directriu és perpendicular al seu pla, inclinada o…
tradicionalisme
Història
Política
Doctrina política que defensa la sobirania reial exercida a través de les institucions pròpies de la societat foral i estamental.
A l’Estat espanyol fou adoptada pel carlisme i significava el rebuig de les idees liberals sorgides durant la guerra contra Napoleó i el retorn a la monarquia absoluta, basada en la tesi de la legitimitat de la llei sàlica, el dret diví de la monarquia i, pr tant, la defensa aferrissada de la religió catòlica i de les seves institucions, idees que ja es troben presents en els moviments reialistes del Trienni Liberal i en la guerra dels Malcontents, al Principat Posteriorment, aquesta doctrina cercà una justificació històrica en la identificació de la monarquia absoluta amb una suposada…
tolerància religiosa
Història
Política
Reconeixement legal per part de l’estat del dret a professar qualsevol religió distinta de l’oficial.
Fenomen relativament modern en el món occidental, la convivència de religions i llur sincretisme caracteritza altres cultures, sobretot a l’Orient asiàtic La intolerància, en canvi, és un fenomen de les comunitats polítiques que s’identifiquen amb una religió determinada, considerada com a únic camí de salvació de fet, s’ha donat especialment en el judaisme, l’islam i el cristianisme Els pares apologistes, sobretot Tertullià, foren els primers a exigir una actitud tolerant a l’imperi Romà enfront del cristianisme l’edicte de Milà 313 concedí la llibertat religiosa, fundada sobre un cert…
societat sense classes
Política
Sociologia
Estadi del desenvolupament de la societat en el qual desapareixen les diferències entre els homes degudes a l’actual estructura socioeconòmica capitalista.
En aquest sentit no és utòpica la concepció socialista segons la qual és possible la superació del capitalisme, bé que la mera supressió de les actuals classes socials basades en la propietat privada dels mitjans de producció no suposi la desaparició de privilegis, diferències i explotacions, vells o nous L’ideal de la societat sense classes és també propi del capitalisme, encara que aquest concep les classes d’una manera diferent, ja sia com a fruit de les diferències que neixen tant del consum com de la producció Max Weber o com a estrats socials basats en la professió, l’estil de vida i el…