Resultats de la cerca

A l’Estat espanyol fou adoptada pel carlisme i significava el rebuig de les idees liberals sorgides durant la guerra contra Napoleó i el retorn a la monarquia absoluta, basada en la tesi de la legitimitat de la llei sàlica, el dret diví de la monarquia i, pr tant, la defensa aferrissada de la religió catòlica i de les seves institucions, idees que ja es troben presents en els moviments reialistes del Trienni Liberal i en la guerra dels Malcontents, al Principat Posteriorment, aquesta doctrina cercà una justificació històrica en la identificació de la monarquia absoluta amb una suposada…

Fenomen relativament modern en el món occidental, la convivència de religions i llur sincretisme caracteritza altres cultures, sobretot a l’Orient asiàtic La intolerància, en canvi, és un fenomen de les comunitats polítiques que s’identifiquen amb una religió determinada, considerada com a únic camí de salvació de fet, s’ha donat especialment en el judaisme, l’islam i el cristianisme Els pares apologistes, sobretot Tertullià, foren els primers a exigir una actitud tolerant a l’imperi Romà enfront del cristianisme l’edicte de Milà 313 concedí la llibertat religiosa, fundada sobre un cert…

Procedeix de l’E dels EUA, i és plantada en jardins, sobretot revestint parets

Presentada la demanda, hom sollicita, primer, la tutela del tribunal enfront del demandat, que és citat judicialment Després d’examinar les allegacions i, si cal, les proves, i de fer-ne un resum oral o escrit —segons que el plet sigui penal o civil—, el tribunal dicta sentència, contra la qual hom pot presentar recurs Originàriament, el mot, en les seves formes arcaiques plàcit, placitum , indicava la sentència dictada per una autoritat judiciària i fins els jutges o juristes pleder o pledès , dels Usatges , o encara el tribut feudal pagat al senyor per l’administració de justícia Entre…

En aquest sentit no és utòpica la concepció socialista segons la qual és possible la superació del capitalisme, bé que la mera supressió de les actuals classes socials basades en la propietat privada dels mitjans de producció no suposi la desaparició de privilegis, diferències i explotacions, vells o nous L’ideal de la societat sense classes és també propi del capitalisme, encara que aquest concep les classes d’una manera diferent, ja sia com a fruit de les diferències que neixen tant del consum com de la producció Max Weber o com a estrats socials basats en la professió, l’estil de vida i el…

Es diferencia de l'estatització i de la nacionalització en el fet que la socialització implica que els beneficis obtinguts reverteixin a la societat en socialitzar els mitjans de producció en conjunt —i no alguns, i normalment no els més importants, com és el cas de les nacionalitzacions— i transferir-los a l’estat hom intenta de consolidar un sistema econòmic de tipus socialista, mitjançant la creació d’un sector socialista potent, que impulsi el desenvolupament econòmic En una accepció més àmplia, Marx i els teòrics marxistes utilitzen aquest terme per a fer referència a una de les…