Resultats de la cerca

Matemàticament, el pla osculador d’una corba guerxa és definit com el pla que adopta la posició límit dels plans determinats per tres punts veïns de la corba quan dos d’ells tendeixen a l’altre Si r = r t és l’equació paramètrica de la corba, l’equació del pla osculador en el punt r - r t 0 × r ´ t 0 r ´´ t 0 = 0, on les primes indiquen derivades temporals En les corbes planes, el pla osculador es redueix al pla de la corba L' esfera osculadora d’una corba guerxa és definida com l’esfera que adopta la posició límit de les esferes determinades per quatre punts de la corba quan tres d’…

Publicà una admirable taula de logaritmes, però sobretot cal destacar els seus treballs sobre les dimensions de la Terra, la navegació, el magnetisme terrestre, la brúixola, etc Adoptà la projecció de Mercator per a la confecció de mapes

El seu òrgan fou el diari Política , i el 1935 pactà amb la Unión Republicana de Martínez Barrio i amb el Partido Nacional Republicano de Sánchez Román El grup català, per diferenciar-se d’Esquerra Republicana de Catalunya, adoptà la denominació de Partit Republicà d'Esquerra

Era, de fet, una transformació de la Junta Regional d’Adhesions al Programa del General Polavieja, que, davant el fracàs del polaviejisme i de la temptativa de collaboració amb el partit de Silvela, adoptà aquest nom nou El 1901 es fusionà amb el Centre Nacional Català i formà la Lliga Regionalista

Dirigida per GPompidou 1969-74, el 1974 permeté, juntament amb altres partits polítics moderats, la victòria electoral de VGiscard d’Estaing En desacord amb el reformisme d’aquest, i molt nacionalista, adoptà una posició conservadora sota la direcció de JChirac L’any 1976 es convertí en Rassemblement pour la République

Educat a Hèlsinki, el 1946 anà als EUA i el 1952 n'adoptà la ciutadania Professor a la Universitat de Harvard, es consagrà a l’anàlisi matemàtica El 1936 li fou concedida la medalla Fields, premi compartit amb Jesse Douglas Publicà Complex Analysis 1953, Riemann Surfaces 1960 i Conformal invariants 1973

Pel novembre del 1921 el PCOE es fusionà, a instàncies del Komintern, amb el Partido Comunista Español sorgit el 1920 de les Juventudes Socialistas, per a donar lloc al Partido Comunista de España El 1970 el grup prosoviètic separat del PCE sota la direcció d' Enrique Líster i reabsorbit el 1986 adoptà el mateix nom

Agrupa una cinquantena de partits, la majoria dels quals són d’estats membres de la Unió Europea, bé que també n’hi ha d’altres estats, com ara Jabloko Rússia o el Liberals d’Andorra Tingué com a precedent la federació de partits liberals europeus creada el 1976 en les primeres eleccions al Parlament Europeu Amb els noms successius d’Europeus Liberals i Demòcrates ELD, Europeus Liberals, Demòcrates i Reformistes ELDR i Partit Europeu dels Liberals, Demòcrates i Reformistes PELDR, que mantingué fins el 2012, quan adoptà la denominació actual, es constituí com a partit europeu…

Ensenyà ciència política a les universitats de Yale, de Princeton i de Stanford i presidí la Societat Americana de Ciència Política 1965-66 Entre les seves publicacions, on adopta una anàlisi estructural-funcional, destaquen The American People and Foreign Policy 1950, The Politics of the Developing Areas 1960, en collaboració amb JS Coleman, Comparative Politics 1966, en collaboració amb GB Powell, i Political Development 1970

Fou cònsol d’Espanya a París, on publicà L’Espagne et ses révolutions 1833 i Histoire politique de l’Espagne moderne 1840-41, en un apèndix de la qual 1842 oferia una versió anticatalana dels fets de 1840-42 Posteriorment adoptà la ciutadania de la República Emiliana, i contribuí a la incorporació d’aquesta al Piemont Més tard publicà Cambio de dinastía la casa de Saboya 1869, publicat també en francès