Resultats de la cerca
Es mostren 339 resultats
comissari europeu
Política
Membre de la Comissió Europea encarregat d’elaborar les diferents polítiques comunitàries.
Hi ha un total de vint comissaris, dels quals dos corresponen a França, Alemanya, Itàlia, Espanya i la Gran Bretanya, i un a cadascun de la resta dels estats membres
districte electoral
Política
Dret polític
Cadascuna de les demarcacions territorials on concorren els candidats d’una elecció.
drets civils
Política
Drets fonamentals inherents a la personalitat i garantits per les constitucions polítiques.
Comprenen bàsicament el dret a la integritat de la persona, el dret a la llibertat, el dret a la personalitat jurídica, el dret a la propietat, el dret a la seguretat, el dret a la vida, el dret a un judici just, el dret al respecte de la vida privada i familiar, el dret d’asil, la llibertat d’expressió, la llibertat d’opinió, la llibertat de circulació, la llibertat de consciència, la llibertat de culte, la llibertat de pensament, la llibertat de premsa i la llibertat de religió
teló d’acer
Història
Política
Expressió que indica les fronteres que hi havia entre l’URSS i els altres països comunistes de l’Europa oriental, d’una banda, i el bloc occidental, de l’altra.
Fou popularitzada per WChurchill iron curtain a partir del 1946 En el curs de la guerra freda la propaganda anticomunista la utilitzà amb profusió en titllar de secreta i totalitària la política del bloc socialista Hom ha creat l’expressió teló de bambú , amb idèntiques connotacions, aplicada a les fronteres dels països comunistes asiàtics
tensió
Política
Desacord en les relacions entre estats, entre classes socials o entre partits polítics.
cop d’estat
Política
Presa del poder polític per un grup minoritari, generalment vinculat a un sector o a la totalitat de les forces armades, al marge de la vinculació a les masses (colpisme).
Se sol produir en temps de crisi econòmica i d’indecisió i desorganització del règim polític anterior
reformisme
Història
Política
Actitud política segons la qual la transformació d’una societat, d’un règim o d’un sistema socioeconòmic pot realitzar-se dins el marc de les institucions existents, mitjançant reformes legislatives successives i sense recórrer a la revolució.
Per bé que aquest criteri ha estat adoptat al llarg de la història per moltes doctrines i molts moviments, hom pot destacar quatre corrents reformistes ben diferenciats el liberal burgès que actua dins les monarquies constitucionals del s XIX i començament del XX, i del qual són exemples, a l’Estat espanyol, els progressistes, els possibilistes de Castelar i el Partido Reformista de M&Álvarez el socialdemòcrata, o revisionisme, teoritzat per Eduard Bernstein i assumit des del començament del s XX per molts partits socialistes europeus l’alemany, el laborista anglès, etc el…
bloc afroasiàtic
Política
Conjunt de països antigament colonitzats de l’Àsia i d’Àfrica, units per llaços de solidaritat i per prendre una actitud comuna enfront de les antigues metròpolis.
Ja abans de la independència d’aquests països s’havien produït una sèrie de conferències internacionals entre els representants dels grups nacionalistes, sobretot asiàtics, per tal de seguir una política comuna Bierville 1927 Brusselles 1927 Però fou especialment des del 1949 conferència de Nova Delhi que el bloc prengué cohesió, de primer amb el nom d’araboasiàtic Les línies principals de la política del bloc foren establertes a la conferència de Bandung 1955 A la conferència del Caire 1957-58, on no assistiren alguns estats que acusaven la conferència de tenir un caràcter…
socialisme
socialisme Congrés del Partido Socialista Obrero Español, a Madrid (1976)
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Sociologia
Conjunt de doctrines que, en oposició a l’individualisme, propugnen una reforma radical de l’organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció, de canvi i de distribució (col·lectivisme, col·lectivització).
Bé que el terme fou emprat per primera vegada a la premsa francesa cap al 1832, per a qualificar els seguidors de Saint-Simon saintsimonisme, i també a Anglaterra, designant els deixebles de Robert Owen, la idea socialista tenia una llarga història en la tradició utòpica anterior, des de Plató als anabaptistes i des de Thomas More als Levellers, passant per Francis Bacon o Rousseau Ja dins el segle XX, el socialisme utòpic, esperonat per la revolució industrial anglesa i per la Revolució Francesa, es desenvolupà a França, representat per Saint-Simon, Fourier, Louis Blanc, Proudhon, Cabet,…