Resultats de la cerca

Fill de l’expresident txetxè Akhmad Kadírov, assassinat el 2004 Des del principi de la dècada de 1990, formà part de la guerrilla rebel contra les tropes federalistes russes a Txetxènia i liderà una facció durant la primera guerra russotxetxena 1994-96 A partir de la segona guerra 1999-2002, amb el suport del Kremlin, esdevingué el cap del Servei de Seguretat Presidencial Txetxè, amb plens poders contra la resistència independentista El 2004 fou nomenat vice-primer ministre del govern prorús d’Alú Alkhànov, i primer ministre el 2006 Després de l’assassinat del president txetxè Saidulàiev 2006…

El 1882 obtingué la càtedra de filosofia a la Universitat de Praga, i es distingí tant pel rigorisme moral en política com per l’humanitarisme sociològic i demòcrata d’origen positivista Fou un dels fundadors 1900 i l’ideòleg del partit popular txec que lluitava per l’autonomia contra l’imperi austrohongarès Organitzà diversos contingents militars txecs que participaren en la guerra civil russa al costat de l’exèrcit blanc Desenvolupà a l’estranger una intensa obra de propaganda per a la consecució d’un estat txecoslovac independent, i del 1918 al 1935 fou president de la república Afavorí el…

Estudià enginyeria a Taixkent En 1960-66 treballà en la indústria aeronàutica i, posteriorment, a l’oficina de planificació de la República Ministre de finances de l’RSS de l’Uzbekistan 1983, escalà els graons de la jerarquia del PCUS local, del qual el 1989 fou designat president Elegit president de la República el 1990, a l’agost del 1991 declarà la independència de l’Uzbekistan, i des d’aleshores es mantingué en el poder El 1995 i el 2002 convocà referèndums denunciats, com també totes les eleccions, per les irregularitats, que li permeteren perllongar el mandat Adduint l’amenaça del…

Advocat, s’afilià al partit social-revolucionari i fou elegit a la duma el 1912 Després de la revolució de febrer del 1917 fou nomenat ministre de justícia, i pel maig del mateix any, ministre de la guerra Com a tal, dirigí l’anomenada “ofensiva Kerenskij” a Galítsia, el fracàs de la qual provocà les revoltes de juliol Succeí el príncep L’vov com a cap del govern provisional, cercant suport en els aliats occidentals La temptativa de cop d’estat del general Kornilov, frustrada per la decidida acció dels bolxevics, debilità la seva posició Intentà de convocar l’assemblea constituent, però no…

Ingressà al Partit Comunista Ucraïnès PCU el 1960 i accedí al comitè central del partit el 1970 Fou cap del departament de propaganda del PCU 1980-88 i del departament d’ideologia 1988-89 Diputat del soviet suprem ucraïnès 1990-91 i conseller d’estat de l’URSS 1991 Quan el parlament ucraïnès aprovà el juliol del 1990 la declaració de sobirania fou elegit president del parlament, lloc en què fou confirmat el desembre del 1991 El setembre del 1993 cedí la flota de la mar Negra a Rússia, la qual cosa provocà la dimissió del primer ministre, Leonid Kučma, càrrec que assumí…

Filla d’un matrimoni de diplomàtics ucraïnesos, el seu nom de soltera era Anna Mazepa Es llicencià a Moscou en periodisme el 1980 i poc després entrà a treballar al diari soviètic “Izvestia” Amb la perestroika, passà a treballar en la premsa independent, especialment a “Novaja Gazeta”, un diari crític amb el Kremlin, en el qual les seves cròniques sobre les atrocitats de la segona guerra a Txetxènia, impulsada pel president Vladímir Putin des del 1999, la convertiren en una veu incòmoda, i a resultes de la qual rebé amenaces contínues i, després d’un primer intent el 2004, ésser assassinada…

Estudià llengües orientals a Moscou gràcies a la seva pertinença a la Jove Lliga Comunista El 1969 fou enviat a Turquia a treballar d’intèrpret per a una editorial russa El març del 1990 fundà el Partit Liberal Democràtic de l’URSS, posteriorment registrat com Partit Liberal Democràtic de Rússia PLDR, amb el qual aconseguí sis milions de vots 7,81% en les eleccions presidencials del juny del 1991 Amb un discurs populista i antisemita, fou elegit diputat a la Duma en les eleccions legislatives del desembre del 1993, en què el PLDR fou la força més votada, i aconseguí 70 dels 450…

Graduat en antropologia per la Universitat de Cambridge 1989, posteriorment estudià filosofia política a la Universitat de Minnesota, EUA 1989-90 i el 1992 es graduà en afers europeus al Collège d’Europe de Bruges Posteriorment exercí com a consultor i periodista econòmic, i el 1993 guanyà un premi del Financial Times per un article sobre la reforma econòmica als antics estats socialistes d’Europa En el període 1994-99 fou alt funcionari de la Comissió Europea per a les relacions comercials i d’assistència econòmica amb Rússia, la Xina i els estats de l’Àsia Central Entre el 1999…

La seva família, com molts txetxens, fou deportada per Stalin el 1944, però retornà el 1957 Es graduà a l’escola superior d’artilleria de Tbilisi 1972 i completà estudis a Leningrad 1981, i ascendí fins al grau de coronel El 1991 participà en operacions de repressió dels secessionismes bàltics El 1992 abandonà l’exèrcit rus i organitzà, amb Djokar Dudàjev, l’exèrcit txetxè, del qual fou cap d’estat major, al front del qual infligí severes derrotes a l’exèrcit rus durant la primera guerra txetxena 1994-96 El 1996 substituí Dudàjev assassinat pels russos com a primer ministre i des d’aquest…

Defensà ardidament els drets humans en l’antiga URSS, la conservació del medi ambient, una major llibertat religiosa i l’abolició de la tortura A la dècada dels 70 fou confundador del grup d’observadors dels acords de Helsinki 1977 Arrestat el 1977 i alliberat dos anys després, en les eleccions d’octubre i novembre del 1990 —en les quals vencé la Taula Rodona de la Geòrgia Lliure, coalició independentista i antisoviètica— Gamsaḫurdia fou elegit president del parlament El 23 de març de 1991 signà amb Jelcin, president del parlament de Rússia, un acord per a la normalització de l’…