Resultats de la cerca
Es mostren 3128 resultats
Quint Publili Filó
Història
Política
Polític romà.
Com a primer dictador plebeu, obtingué reivindicacions importants per a la plebs Censor 332 aC i cònsol diverses vegades 339, 327 i 320 aC, obtingué un triomf contra els samnites Féu sancionar algunes lleis — conegudes amb el nom de Lleis Publílies — relatives a la parificació dels plebiscits a les lleis i a fer preventiva l’aprovació dels senadors patricis en les deliberacions del comici centuriat També aconseguí que un dels llocs de censor fos reservat a un plebeu, mentre que l’altre podia ésser ostentat per un patrici
Lluís Companys i Jover
© Fototeca.cat
Política
Polític.
Inicis en el republicanisme i l’obrerisme Fill d’una família benestant pagesa Cursà la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on fundà l’Associació Escolar Republicana 1900 i milità en la Unió Republicana Creà un nucli homogeni amb Francesc Layret i Foix i Albert Bastardas i Sampere Presidí 1910 les Joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana , amb les quals collaborà activament Fou redactor en cap 1912 de La Barricada , setmanari del Bloc Autonomista Català Esdevingué dirigent important del reformisme a Catalunya, especialment després de l’anada de Melquíades Álvarez a…
Arthur Colley Wellesley
Història
Militar
Política
Militar i polític britànic, fill del primer comte de Mornington.
És més conegut com a duc de Wellington, títol que rebé el 1814 Les corts de Cadis el crearen 1812 duc de Ciudad Rodrigo i gran d’Espanya, i fou creat també príncep de Waterloo als Països Baixos i duc de la Victòria, duc de Douro, marquès de Torres Vedras i comte de Vimiero a Portugal Terratinent a Irlanda, ingressà a l’exèrcit 1787, i aviat ascendí a tinent coronel 1793 Governador britànic a l’Índia 1793-1805, reduí les darreres resistències a la dominació britànica i fou ascendit a general 1801 Tornà a la Gran Bretanya, i fou diputat 1806 i secretari del virrei d’Irlanda 1807-08 Passà a…
Thomas Wentworth
Història
Política
Polític anglès, primer comte de Strafford.
Membre de la Cambra dels Comuns 1613, formà part del consell privat de Carles I 1629 Nomenat lord diputat d’Irlanda 1632-39, aplicà una política autoritària Tornà a Anglaterra, i s’oposà als puritans i als escocesos Acusat d’alta traïció pel parlament, fou executat
Viktor Černomyrdin
Política
Polític rus.
Es graduà com a enginyer a l’Institut Politècnic de Kujbyšev, als Urals En la dècada dels anys setanta s’afilià al PCUS i entrà a la secció d’indústria pesant del comitè central, on romangué fins el 1982 Des del 1985 dirigí el ministeri de la indústria del gas, que transformà el 1989 en el consorci Gasprom, monopoli de gas soviètic El desembre del 1992 fou escollit primer ministre de Rússia En les eleccions legislatives del desembre del 1995, el bloc progovernamental Casa Nostra-Rússia, liderat per Černomyrdin, aconseguí el 12% dels vots i 54 escons a la Duma Arran de la victòria de Boris…
Cipriano García Sánchez
Política
Sindicalista i polític, conegut com el Cipri.
A 16 anys començà a treballar a les mines d’Amoradiel El 1951 emigrà a Catalunya, i s’installà a Terrassa Vers el 1954, passà a formar part de la direcció local del PSUC Fou empresonat diverses vegades entre el 1957 i el 1964 per les seves activitats, entre les quals la protesta per la detenció de Jordi Pujol arran dels fets del Palau Posteriorment, el 1964, participà en la creació de CCOO-CONC a Catalunya, i des del 1965 formà part del comitè central i de l’executiu del PSUC Diputat a corts en 1979-82, fou diputat al Parlament de Catalunya 1984-88 i el 1991 encapçalà la candidatura d’IC a…
Albert Fernández i Díaz
Política
Polític.
Germà de Jordi Fernández i Díaz , es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Militant d’Alianza Popular Partido Popular a partir del 1989 des del 1980, fou president de Noves Generacions 1983-91, les joventuts del Partido Popular Substituí Aleix Vidal-Quadras com a president del PP a Catalunya en el congrés de setembre del 1996 Fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona des del 1989, president del grup municipal popular i membre del consell general de la Fira de Barcelona fins el 1999 En les eleccions al Parlament de Catalunya del 17 d’octubre de 1999 fou elegit diputat i passà a…
Xenofont
Historiografia
Política
Historiador i polític grec.
De rang aristocràtic, fou deixeble de Sòcrates, però no arribà a comprendre'n l’actitud moral i crítica Home d’una gran acció, lluità al costat del poder oligàrquic contra els demòcrates En vèncer Trasibul 403, restà al marge de tota activitat política L’any 401 s’enrolà en l’expedició de Cir el Jove, malgrat els consells de Sòcrates Fallida l’empresa a Cunaxa, Xenofont tingué un paper significatiu en el retorn dels mercenaris grecs Empès per les seves idees aristocràtiques i per una actitud panhellènica hostil a Pèrsia, comandà 400 els mercenaris a favor d’Esparta i lluità a l’Àsia Menor A…
Anastas Ivanovič Mikojan
Història
Política
Polític soviètic.
Ingressà al partit bolxevic el 1915 i fou membre del comitè central 1923 i del politburó des del 1935 Ministre de comerç fins el 1955 i vicepresident del consell de ministres 1955-64, en el vintè congrés del PCUS 1956 atacà el culte a la personalitat de Stalin i defensà la política de Khruščov Fou president del presídium del soviet suprem 1964-65, del qual fou exclòs el 1966
Saparmurat Atajevič Nijazov
Política
Polític del Turkmenistan.
El 1966 es graduà en enginyeria a l’Institut Politècnic de Leningrad Membre del PCUS de la República del Turkmenistan des del 1962, el 1985 n'ocupà la primera secretaria del comitè central i fou president del consell de ministres de la República President del Soviet Suprem i de la República 1990, sota el seu mandat el 1991 fou aprovada la independència del Turkmenistan, del qual fou elegit president el mateix any El seu mandat autoritari i repressiu, que esdevingué un veritable culte a la personalitat, feu del Partit Democràtic del Turkmenistan un partit únic en la pràctica El 1999 el…