Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Ḥasday ben Šapruṭ
Política
Medicina
Metge i polític al servei dels primers califes de Còrdova.
Nomenat nassí de les aljames andalusines, sota el seu mecenatge s’inicià el desenvolupament intellectual del judaisme hispànic estudis talmúdics —al marge de les acadèmies orientals—, científics i literaris i traduí a l’àrab la Matèria mèdica de Dioscòrides
Marc Pierre de Voyer d’Argenson
Història
Política
Aristòcrata i polític francès.
Comte d’Argenson Després d’exercir des de molt jove diferents càrrecs oficials, es distingí com a ministre de la guerra 1742 amb la reorganització de l’exèrcit i la institució de l’escola militar 1751 Encarregat de les biblioteques, dels teatres, de les acadèmies i de les pensions als escriptors, se sabé guanyar l’amistat de molts Voltaire, Marmontel, i li fou dedicada l’Enciclopèdia 1751
Joan Dorda i Morera
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític i crític d’art.
Es llicencià en dret el 1878 Fou alcalde de València 1891 i 1899-1900 i governador civil de Castelló de la Plana i de Barcelona 1900 El 1896 ingressà a l’Acadèmia de Sant Carles, i la presidí del 1911 al 1928 reformà el museu de l’entitat i inicià la publicació d' Archivo de Arte Valenciano 1915, en la qual collaborà Presidí també la Societat Filharmònica de València Fou cònsol d’Holanda a València i membre de les acadèmies de San Fernando, de Madrid, i de San Luca, de Roma
Ernesto Geisel
Política
Militar i polític brasiler.
Fill d’un immigrant alemany, es formà en acadèmies militars del Brasil i dels Estats Units El 1964 s’adherí al cop d’estat del general Castelo Branco, que obligà a dimitir el president João Goulart Secretari general del Consell de Seguretat Nacional del 1967 al 1969, des d’aquest any fins al 1973 dirigí Petrobrás, companyia estatal de petrolis Els anys que exercí la presidència del Brasil 1974-79 liberalitzà el règim militar i aprovà mesures que facilitaren al seu successor, João Baptista de Figueiredo, el canvi a un règim civil
Josep Martínez i Aloy
© Fototeca.cat
Historiografia
Política
Polític i historiador.
Llicenciat en dret 1877 i afiliat al partit conservador, ocupà, entre altres càrrecs, la presidència de la diputació 1914-15 i l’alcaldia 1907 i 1917 de València Collaborà a Las Provincias —sovint amb el pseudònim Yola — i al seu almanac, on dirigí la secció arqueològica, a El Archivo i a d’altres publicacions locals Nomenat cronista provincial 1891, collaborà activament en la fundació 1914 del Centre de Cultura Valenciana, del qual fou degà 1915-24 Fou membre de les acadèmies de Sant Carles, de San Fernando i de la Historia, de Lo Rat-Penat, i director del Museu de Belles Arts…
Amali Gimeno i Cabañas
Política
Medicina
Metge i polític.
Doctor en medicina 1874, fou catedràtic d’anatomia patològica a Santiago, a Valladolid i a València 1876 i d’higiene a Madrid 1888 Fou un actiu defensor, a València, de la vacuna anticolèrica de Jaume Ferran Membre actiu de les reials acadèmies de medicina, belles arts, ciències morals i polítiques i de la llengua de Madrid, fou un autor prolífic de treballs sobre higiene, patologia general i, especialment, terapèutica Lecciones de patología general , Tratado elemental de terapèutica, materia médica y arte de recetar , Un Curso de higiene pública , etc, camps en els quals…
,
Idriss Déby
Política
Militar i polític txadià.
Es formà en acadèmies militars franceses El 1979 retornà al seu país i s’integrà a l’exèrcit com a oficial Aliat de Hissène Habré , quan aquest aconseguí la presidència el 1982 el nomenà cap de les forces armades, i des d’aquest càrrec dirigí les campanyes militars contra les incursions líbies el 1984 i el 1987 Dos anys després, la creixent confrontació amb Habré comportà el seu exili a Líbia i posteriorment al Sudan, on formà el Moviment de Salvació Patriòtica que hostilitzà el règim de Habré fins el 1990, que l’enderrocà Convertit en l’home fort del nou govern, el 1991 s’…
Lansana Conté
Política
Militar i polític guineà.
Es formà en acadèmies militars de les antigues colònies franceses de Costa d’Ivori i del Senegal, i el 1955 s’allistà a l’exèrcit francès, amb el qual lluità a la guerra d’Algèria 1957 Integrat després de la independència 1958 a l’exèrcit de Guinea, el 1971 en fou nomenat capità en reconeixement a la seva actuació per a impedir un intent d’enderrocar Ahmed Sekou Touré l’any anterior El 1975 fou promogut a adjunt del cap d’estat major i els anys següents participà en algunes missions internacionals Diputat de l’oficialista Partit Democràtic de Guinea 1980, després de la mort de…
Josep Melcior Prat i Solà
Literatura catalana
Política
Economia
Polític i traductor.
Estudià farmàcia i medicina a Cervera i a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona A Cadis, durant la guerra del Francès, fou secretari del Diario de las Sesiones de las Cortes 1808-14 exercí d’apotecari als Prats de Rei 1814-20 i, entre el 1820 i el 1823, fou de nou redactor al Diario de Sesiones de les corts i diputat Liberal exaltat i francmaçó, el 1823 s’exilià al Regne Unit, on visqué fins el 1833 Installat en gran part a Knaresborough, Yorkshire, traduí per encàrrec de la Societat Bíblica Britànica i Estrangera el Nou Testament 1829-31, amb la collaboració de Ramon Bussanya i Antoni…
,