Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Mario de Andrade
Història
Literatura
Política
Poeta i polític angolès.
Es donà a conèixer com a poeta militant a la revista Présence Africaine i és autor d’una antologia de la poesia africana d’expressió portuguesa 1958 El 1956 fou un dels fundadors del MPLA, partit que, cinc anys després, desencadenà la revolta armada contra la dominació de la metròpolis
Šukrī al-Quwwaytlī
Història
Política
Polític sirià.
Líder del moviment nacionalista durant l’època de dominació francesa, fou elegit president en ésser proclamada la república de Síria 1943-49 S'exilià a Egipte durant la dictadura militar i tornà a ocupar la presidència des de l’any 1955 fins al 1958, any que fou constituïda la República Àrab Unida
James Andrew Broun Ramsay
Història
Política
Polític escocès.
Primer marquès de Dalhousie Membre dels Comuns 1837 i dels Lords 1838, fou partidari de les doctrines del lliure canvi Governador general de l’Índia, durant el seu mandat 1848-56 augmentà la dominació britànica, que s’annexà el Panjab, part de Birmània i finalment el reialme d’Audh Impulsà la construcció de nombroses obres públiques i excellí en les relacions entre els indígenes i la corona
Miklós Zrínyi
Història
Militar
Literatura
Política
Aristòcrata hongarès, poeta, militar i polític, ban de Croàcia (1647).
El 1636 realitzà un llarg viatge d’estudis a Italia Lluità durant tota la seva vida contra la dominació turca, sobre la qual redactà pamflets polítics de valor literari, com A török áfium ellen való orvosság ‘Remei contra el verí turc’, 1662 i escriví la seva obra principal, l’epopeia Szigeti veszedelem ‘El setge de Sziget’, 1646, imprès el 1651/> Inspirat en models italians i aprofitant els mitjans poderosos oferts per l’estil barroc, Zrínyi confegí un cant a la resistència contra els turcs
Santiago Mariño
Història
Militar
Política
Militar i polític veneçolà.
Prengué part en la guerra d’emancipació de Veneçuela i, amb alternatives, en les successives campanyes contra la dominació colonial, en les quals fou promogut a general fou cap d’estat major de Bolívar en la decisiva batalla de Carabobo 1821 Secundà Páez en la seva actitud independentista de Veneçuela enfront de la Gran Colòmbia L’any 1834 fou candidat a la presidència de la república, però Páez imposà Vargas Pocs mesos després ocupà per la força la presidència, però Páez el féu dimitir 1835
Emilio Aguinaldo
Política
Polític filipí.
Fou un dels dirigents de les societats secretes que organitzaren la insurrecció contra la dominació espanyola El 1896 prengué part a l’aixecament, però hagué de sotmetre's pacte de Biac-na-bató , 1897 i s’exilià a Hong Kong Després de la revolució del 1898, presidí l’efímera República Filipina El 1901 fou empresonat pels nord-americans, amb els quals abans havia collaborat contra Espanya Durant la Segona Guerra Mundial organitzà un partit feixista filojaponès el 1945 caigué a les mans dels nord-americans, però, poc temps després, fou alliberat pel govern filipí
Rudolf Hilferding
Economia
Política
Economista i polític alemany, adscrit a l’austromarxisme
.
Membre del partit socialista independent 1914-22, fou ministre de finances i diputat del Reichstag Perseguit pels nazis, s’exilià i el 1938 s’establí a França, on el 1941 fou detingut per la Gestapo morí a causa de les tortures En la seva obra cabdal, Das Finanzkapital ‘El capital financer’, 1910 —que influí en la visió de Lenin sobre l’imperialisme—, explicà, sobre la base d’un estudi empíric efectuat als EUA i a Alemanya, com els bancs s’apropien el capital necessari per al funcionament de la indústria capital financer, procés que les successives crisis del capitalisme ajuden a intensificar…
Nicolae Iorga
Historiografia
Literatura
Política
Historiador, polític i escriptor romanès.
Des del 1895 fou catedràtic d’història universal a Bucarest Fundà una Universitat Popular a Văleni 1908 i diverses institucions científiques Estudiós de la història del seu país, s’interessà també per la història dels imperis Otomà i Bizantí, per les croades i per la dominació catalana a l’Orient En l’aspecte polític, fou diputat de Iaşi 1907 i president del senat 1939 Fou assassinat per la Guàrdia de Ferro a la qual era contrari Escriví nombroses obres històriques, entre les quals cal remarcar Istoria romînilor ‘Història dels romanesos’, 1936-39 en deu volums i Contributions catalanes à l’…
Emili Grahit i Papell
Historiografia
Política
Dret
Historiador, advocat i polític liberal.
Estudià dret a Barcelona, collaborà en català a La Renaixença i fou membre de la societat Jove Catalunya Acabada la carrera 1871, exercí d’advocat a Girona, d’on fou alcalde 1887-89 i 1890-91 Participà en la fundació de l’Associació Literària 1872 i en la de la Revista de Gerona 1876, on publicà treballs sobre la guerra civil del segle XV, la dominació francesa de 1640-52, els setges dels anys 1653, 1675 i 1684, la guerra de Successió, les muralles, etc Publicà El inquisidor fray Nicolás Eymerich Girona, 1878, Memoria sobre la condición legal de la propiedad agrícola en la…
Julius Kambarage Nyerere
Política
Polític de Tanzània.
Estudià a Anglaterra, i el 1954 fundà la Tanganyka African National Union, partit independentista Diputat 1958, primer ministre 1961 i president 1962 de la Tanganyika independent, promogué la fusió amb Zanzíbar i esdevingué president de Tanzània 1964 i fou reelegit en 1965, 1970, 1975 i 1980 Instaurà un règim de partit únic des del 1977, el Chama Cha Mapinduzi o Partit Revolucionari, del qual fou el líder indiscutit i des del 1967 intentà impulsar el desenvolupament a partir de cooperatives agrícoles ujamaa de tipus socialitzant, amb l’autarquia del país com a objectiu, sistema que erosionà…