Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Georgy Dimitrov
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític búlgar d’origen proletari.
Secretari de la Unió Professional d’Obrers Impressors de Sofia 1900, adherit al Partit Socialdemòcrata de Treballadors Búlgars 1902, prengué la direcció dels sindicats búlgars 1909 En adherir-se el Partit Socialista d’Esquerra a la Tercera Internacional, en fou delegat al III Congrés 1920 Dirigí la insurrecció antifeixista búlgara 1923, per la qual cosa hagué d’exiliar-se a Viena i a Berlín Després de l’incendi del Reichstag, fou detingut el seu procés, que començà a Leipzig i continuà a Berlín, es convertí en un dels processos polítics de ruptura més importants, on Dimitrov passà d’acusat a…
Tomasa Cuevas Gutiérrez
Política
Política i militant comunista.
Filla d’una família pobra i amb quatre germans, es posà a treballar als 9 anys, repartint llet, en una fàbrica de gèneres de punt, subministrant aigua i cosint Conegué el comunisme arran del líder d’aquesta ideologia a la fàbrica, i s’afilià al moviment Durant els anys de la Guerra Civil, collaborà amb les Joventuts del partit, fent feines diverses i creient que el feixisme seria derrotat amb facilitat Detinguda per primera vegada el 1934, quan tenia 17 anys, per insultar un guàrdia que maltractava un nen orfe Més endavant, intentà fugir a Barcelona, però fou delatada i arrestada…
Enrico De Nicola
Història
Política
Polític italià.
Advocat, fou elegit diputat pel partit liberal els anys 1909, 1913, 1919 i 1921 Presidí la cambra de diputats 1920-23 Es declarà contrari al feixisme i boicotejà les sessions de la cambra El 1946 fou elegit president provisional de la república italiana, fins el 1948, que fou nomenat senador vitalici, i ocupà altres càrrecs president del senat 1951-52 i de la cort constitucional 1956-58
Mariano Rumor
© Parlament Europeu
Política
Polític italià.
Membre de la democràcia cristiana, participà en la resistència contra el feixisme Diputat des del 1948, fou secretari general del seu partit 1964-65 i president de la Unió Europea Democratacristiana entre els anys 1965-82 Ocupà diversos càrrecs ministerials, especialment els ministeris d’agricultura, de l’interior, d’afers estrangers i, sobretot, la presidència del govern 1968-69, 1969-70, 1970, 1973-74, i del 1979 al 1984 fou membre del Parlament Europeu
Mario Scelba
© Parlament Europeu
Política
Polític italià.
Cofundador del Partito Popolare Italiano 1919, exercí d’advocat durant el feixisme Es reincorporà a la política en la clandestinitat 1941 i esdevingué un dels fundadors de la Democrazia Cristiana i del diari Il Popolo Diputat, ministre de correus i telecomunicacions 1945-47, de l’interior 1947-53 i 1960-62 i primer ministre i ministre de l’interior 1954-55, s’oposà a un acord amb els comunistes En 1958-79 ocupà un escó al Parlament Europeu, cambra que presidí en 1969-71
Stanley Baldwin
Economia
Política
Polític i financer anglès, comte de Stanley.
Fou diputat conservador 1908, membre del gabinet 1921 i canceller de l’Exchequer en el govern de Bonar Law 1922, al qual succeí 1923 com a primer ministre 1923-24, 1924-29, 1935 Dimití el 1937, i fou nomenat par En economia fou partidari d’un proteccionisme que li valgué fortes oposicions políticament contemporitzà de primer amb el feixisme, i després prengué una actitud més dura Promogué diverses reformes politicoeconòmiques, sobretot la substitució del règim de lliure canvi per una preferència duanera amb els països del Commonwealth
Anthony Eden
Història
Política
Polític britànic.
S'educà a Eton i Oxford Participà en la Primera Guerra Mundial com a oficial de l’exèrcit britànic, i el 1923 fou elegit diputat al parlament del Conservative and Unionist Party Fou secretari d’Austen Chamberlain 1926-29, sotssecretari pel Foreign Office 1931-33 i ministre d’afers estrangers quan s’esdevingué l’expansió del feixisme a Europa, davant el qual adoptà una política d’intransigència Oposat a la política d’apaivagament de Neville Chamberlain, dimití el càrrec pel febrer del 1938 Fou ministre dels dominis 1939 i de la guerra 1940, fins que acceptà novament el ministeri d…
Vasilij Grossman
Política
Escriptor ucraïnès en llengua russa.
Enginyer químic de professió, fou corresponsal durant la Segona Guerra Mundial És autor d’obres de teatre, contes i novelles Entre les seves obres destaquen Vsjo tečot ‘Tot passa’, acabada el 1964, publicada el 1970, Za pravoje delo ‘Per una causa justa’, 1952 i Ziz'i sud’ba ‘Vida i destí’, acabada el 1960, publicada el 1983 a Suïsa i el 1988 a l’URSS Tot passa és una novella escrita en forma d’assaig, i el díptic que formen les novelles Per una causa justa i Vida i destí representa una continuació de la tradició realista russa del segle XIX, una epopeia en l’esperit de Guerra i pau de…
Giovanni Amendola
Periodisme
Política
Polític i periodista italià.
Estudià filosofia a Roma i a Alemanya En tornar a Itàlia collaborà estretament amb Giovanni Papini, amb qui fundà i dirigí L’Anima 1911 A partir del 1914 collaborà al Corriere della sera Milità en el partit nacional liberal i s’oposà a Giovanni Giolitti Preconitzà l’entrada d’Itàlia a la Primera Guerra Mundial En el Pacte de Roma 1918 defensà la causa dels eslaus contra la monarquia austrohongaresa Diputat 1919-24, sotssecretari de finances 1920 i ministre de colònies 1922 Després de l’assassinat de Giacomo Matteotti 1924 fou un dels principals protagonistes de la retirada del parlament…
José Antonio Primo de Rivera y Sáenz de Heredia
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític castellà.
Fill de Miguel Primo de Rivera , es llicencià en dret 1925 i en caure la Dictadura 1930 ingressà a la Unión Monárquica, des de la qual defensà l’actuació del seu pare Candidat dretà a les eleccions del 1931, hi fou derrotat Antiliberal i antimarxista, abraçà un nacionalisme tradicionalista i totalitari, influït pel feixisme italià Collaborà en la revista El Fascio El 1933 fou elegit diputat i fundà l’agrupació política Falange Española , que es fusionà amb les JONS 1934 Aviat cap únic del partit, fou derrotat a les eleccions del febrer del 1936 Encarcerat el mes següent arran…