Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Fianna Fáil
Política
Partit polític nacionalista republicà irlandès fundat per Eamon De Valera el 1926 per propulsar la independència d’Irlanda.
Elaborà un programa de caràcter socialitzant, i el 1932 assolí el poder Encapçalat successivament per De Valera 1926-59, Sean Lemass 1959-66, Jack Lynch 1966-79, Charles J Haughey 1979-92, Albert Reynolds 1992-94, Bertie Ahern 1994-2008, Brian Cowen 2008-11 i, des del 2011, per Micheál Martin, fou el partit més votat des del 1932 fins al 1982, en què fou reemplaçat en el poder per una coalició de laboristes i el Fine Gael Arran de les eleccions del 1987 tornà al govern, però el 1994 Albert Reynolds, que havia succeït Haughey el 1992, hagué de cedir de nou el poder al Fine…
Tammany Hall
Política
Associació política nord-americana fundada a Nova York l’any 1789 per l’emigrant irlandès William Mooney.
Organitzats en tribus i presidits per un gran sachem, cercaven el progrés de la societat i s’oposaven als interessos dels grups aristocràtics El seu nom deriva de Tamanend, un llegendari cap indi El gran sachem Martin van Buren accedí a la presidència de la Unió 1837-41 A la segona meitat del s XIX assolí una gran influència a l’estat de Nova York, i defensà els drets dels immigrats Tanmateix, la utilització de mètodes poc democràtics i corruptes en provocà el descrèdit, i als primers decennis del s XX es consumà la seva decadència
Fine Gael
Política
Partit polític irlandès fundat el 1933.
Liderat per William Cosgrave té l’origen en el Cumann na nGaedheal Partit dels Irlandesos, partidari de l’Estat Lliure d’Irlanda sorgit del tractat angloirlandès del 1921, que es presentava com a garant del pragmatisme i l’estabilitat, i que governà del 1923 al 1932 Derrotat pel Fianna Fáil , l’any següent Cosgrave fundà el Fine Gael fusionant el seu partit amb altres formacions Principal oposició al Fianna Fáil, arribà per primer cop al govern en una coalició de cinc partits liderada per John Costello 1948 Després de l’establiment de la República d’Irlanda 1949 derivà cap a posicions de…
Partit Socialista Europeu
Política
Partit polític que agrupa partits socialistes, laboristes o socialdemòcrates de la Unió Europea.
Nasqué el 1974 com a confederació de partits socialistes de l’aleshores Comunitat Europea, però pròpiament no fou fundat fins el 1992 Constitueix la força majoritària del grup parlamentari socialista al Parlament Europeu, el primer en nombre de diputats fins el 1994, i des d’aleshores ha restat en segon lloc darrere del Partit Popular Europeu El grup ha assolit en les successives eleccions 180 diputats sobre 626 el 1999, 200 sobre 732 el 2004, 184 sobre 736 el 2009, 191 sobre 751 el 2014 i 153 sobre 751 el 2019 Inclou també com a membre de ple dret el Partit Socialista de Noruega, estat que…
Sozialdemokratische Partei Deutschlands
Política
Organització política alemanya creada en el congrés de Gotha (1875), amb el nom —fins el 1890— de Sozialistische Arbeiterpartei Deutschlands.
Fou el resultat de la unió de l’Allgemeiner Deutscher Arbeiterverein fundada per Ferdinand Lassalle el 1863, i el Sozialdemokratische Arbeiterpartei fundat l’any 1869 en el congrés d’Eisenach per August Bebel i Wilhelm Liebknecht La política repressiva de Bismarck 1878-90 no aconseguí de frenar el seu creixement En el congrés d’Erfurt 1891 adoptà un programa marxista revolucionari defensat per Kautsky A partir del 1896 prengué cos la tendència revisionista d’ Eduard Bernstein , que, malgrat les condemnes oficials com la del congrés de Hannover, 1899, s’introduí profundament en la pràctica del…
Coalición Canaria
Política
Coalició de partits regionalistes canaris, fundada el 1993.
Resultat de l’aliança al voltant de la Agrupación de Independientes de Canarias, el 1995, el 1999 i el 2003 fou la força més votada en les eleccions autonòmiques de Canàries 21, 24 i 23 escons, on durant aquestes legislatures governà en coalició amb el Partido Popular i amb Manuel Hermoso fins el 1999, Roman Rodríguez fins el 2003 i Adán Martín fins el 2007 com a presidents de la comunitat autònoma, tots ells de CC Posteriorment, en les eleccions autonòmiques celebrades el maig del 2007 el Partido Socialista Obrero Español fou la primera força en nombre de vots i escons, però CC, en segon…
Freie Demokratische Partei
Política
Partit polític alemany creat el 1948.
D’ideologia liberal, és partidari de les llibertats i la responsabilitat individuals, en economia defensa la desregulació del mercat, una política restrictiva en la despesa pública i els impostos i l’estímul a la inversió a l’empresa privada i, de manera més general, un intervencionisme mínim de l’estat la seva divisa és ‘tant d’estat com calgui i tan poc com sigui possible’, aspecte que el diferencia dels dos grans partits majoritaris alemanys SPD i CDU , amb els quals ha estat soci de govern els anys 1949-56, 1961-66, 1982-98 amb la CDU i 1969-82 amb l’SPD Aquests anys tingueren una forta…
Unión de Centro Democrático
Política
Partit polític espanyol creat el maig del 1977, entorn de l’aleshores president del govern, Adolfo Suárez González.
Coalició electoral de centredreta formada entre els sectors evolucionistes del franquisme Ferran Abril i Martorell , Pío Cabanillas, Leopoldo Calvo Sotelo y Bustelo , Rodolfo Martín Villa, etc i alguns grups de l’oposició democràtica més moderada, encapçalats per F Álvarez de Miranda, Francisco Fernández Ordóñez i Joaquín Garrigues Walker Guanyà amb el 34% dels vots les eleccions legislatives del juny del 1977, i esdevingué l’eix del procés constituent del nou règim parlamentari malgrat la conversió formal en partit unificat octubre del 1978 i la victòria electoral del 1979 34% dels vots,…
Democratic Unionist Party
Política
Partit polític d’Irlanda del Nord.
Fou fundat el 1971 com a escissió de l’ala radical de l’Ulster Unionist Party UUP encapçalada per Ian Paisley , el qual en fou el líder indiscutible fins a la mort 2014 Partidari de la unió indissoluble d’Irlanda del Nord a la Gran Bretanya i contrari a qualsevol mena de govern autònom o tutela compartida entre el govern de la República d’Irlanda i la Gran Bretanya, durant la dècada dels anys setanta i vuitanta, aliat amb l’UUP aconseguí fer fracassar diverses temptatives en aquesta direcció A diferència de l’UUP, però, el DUP rebutjà les negociacions multilaterals iniciades els anys noranta…